La paret( presentat al Repte clàssic, amb algunes variacions)

Les parets físiques sempre han agradat, vull dir les fetes de pedra i cals, en llur escletxes és fàcil que les sargantanes hi posi¹ n els oients. Però hi ha parets, com el cas del relat que conviden a la reflexió, a delimitat els que està bé o no. I en certa manera, com en aquest fantàstic relat a veure les coses des d'una altra perspectiva. Ah! I en qual al meu poema que parla sobre la sida i, t'he de dir podia haver parlat més de les meves emocions d'aquell moment...Però llavors hagués sigut molt llarg. El fet de que descrigui com era percebuda la malaltia ja dóna informació de com ens sentíem els homes a qui ens atreu els homes sexualment..Mercès!

...només acceptar-los.



Ja he publicat el poema "Ploro" , que em va fer pensar en un de teu, he de dir que me'l va inspirar un altra poeta, la Lidia Herbera -no la trobaràs pas aquí.

uneix-te a ell! La paret passa de ser quelcom que fa nosa a un element per a la reflexió al final de la vida. Un relat curiós que fa rumiar. Hi ha coses que de jove les veus d'una manera, mentre que de gran les veus d'una manera ben diferent. M'ha agradat, Atlantis!

El protagonista d'aquest relat té com a centre o eix de la seva vida un mur, primer extern i, paulatinament, intern que li treu el son al llarg de la seva vida; i que, ni al final de la mateixa, aconsegueix esclarir. Una ambigüetat ben treballada.
Un relat que et fa pensar en les incongruències de la vida, en com un ésser inanimat acaba prenent vida fins arrabasar-te la teva pròpia. Tot i ser inversemblant resulta versemblant. Ben curiós.
Salutacions.

Per què hauria d'enderrocar la paret? És allà com hi són el camp, el cel, les roselles quan és el temps... Crec que al final el protagonista ho entén, viu una vida plena i torna allà. El dia que la paret caigui potser serà la mort d'ell.

Aquesta paret.... Cada cop que el llegeixo li puc donar una interpretació diferent. Això és la màgia de la lectura on, el lector, fins i tot, pot interpretar coses diferents a l'autor. Com si al final, un relat, acabés gaudint de vida i personalitats pròpies, més enllà del que tenia en ment la seva creadora.
Bona.

Analitzant tota la seua vida aquella paret que l'ensopegava contínuament. Amb molta fantasia, has fet una història que mai, a la paret, la va enfonsar.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Hi veig un simbolisme en la paret del relat: allò que hauria de ser un entrebanc en el camí esdevé un retorn, finalment, a casa. Si no era això a mi m'ho ha semblat.
Amb total cordialitat

Una pared que pràcticament s'ha fet seva i li aporta un munt de records. Un lloc íntim per repassar la seva vida i no preguntar-se més del perquè està al mig del camí.

Molt bo i molt original.

Cordialment.

Rosa.