La paret( presentat al Repte clàssic, amb algunes variacions)

Un relat de: Atlantis
En el mig d’un camp de roselles la va trobar. Separava el camí que duia al mar. No arribava fins a dalt de tot. A sobre s’hi veia un tros del blau del cel o del gris o bé dels núvols depèn del temps que feia. Va voler escalar-la però no tenia cap ancoratge per fixar-hi els peus. Perquè era una paret totalment llisa. Va provar de fer-hi un forat amb un martell i un clau.  Però era dura, diria que de ciment armat. Va passar-hi la mà suaument per tal de trobar-hi un racó més dèbil que li servís per penetrar a dins d’ella. Per endevinar quin era el secret d’aquella paret entaforada al mig del camp. No hi va haver manera. Va suar i es va enrabiar per poder descobrir quin era el sentit d’aquella paret i perquè havia aparegut al mig del seu camí.

La primera vegada quan la va trobar tenia divuit anys. Va marxar del poble. Es va enrolar a la marina i va fer la volta al món. Es va casar amb una dona rica i van tenir quatre fills. Va pensar en la paret. Ho va perdre tot en una juguesca a les Vegas. Va viure al carrer i va ser captaire. La paret se li va aparèixer en somnis. Es va tornar a casar, ara amb una joveneta, que el va deixar per un mariner més guapo i esvelt, però de qui té un dels millors records. Sempre la paret.

 Ara amb vuitanta anys ha tornat a casa i viu del tros que va heretar dels seus pares. Com que els temps és el què li sobra, hi va cada dia i s’asseu davant d’ella.
Allà repassa la seva vida.

Ha renunciat a enderrocar-la.

Comentaris

  • Parets i obstacles li[Ofensiu]

    Les parets físiques sempre han agradat, vull dir les fetes de pedra i cals, en llur escletxes és fàcil que les sargantanes hi posi¹ n els oients. Però hi ha parets, com el cas del relat que conviden a la reflexió, a delimitat els que està bé o no. I en certa manera, com en aquest fantàstic relat a veure les coses des d'una altra perspectiva. Ah! I en qual al meu poema que parla sobre la sida i, t'he de dir podia haver parlat més de les meves emocions d'aquell moment...Però llavors hagués sigut molt llarg. El fet de que descrigui com era percebuda la malaltia ja dóna informació de com ens sentíem els homes a qui ens atreu els homes sexualment..Mercès!

  • Hi ha murs que no es poden enderrocar...[Ofensiu]
    Annalls | 30-01-2023 | Valoració: 10

    ...només acceptar-los.



    Ja he publicat el poema "Ploro" , que em va fer pensar en un de teu, he de dir que me'l va inspirar un altra poeta, la Lidia Herbera -no la trobaràs pas aquí.


  • Si no pots amb l'enemic...[Ofensiu]
    llpages | 29-01-2023 | Valoració: 10

    uneix-te a ell! La paret passa de ser quelcom que fa nosa a un element per a la reflexió al final de la vida. Un relat curiós que fa rumiar. Hi ha coses que de jove les veus d'una manera, mentre que de gran les veus d'una manera ben diferent. M'ha agradat, Atlantis!

  • Ambigüetat ben treballada[Ofensiu]
    Pallars | 29-01-2023

    El protagonista d'aquest relat té com a centre o eix de la seva vida un mur, primer extern i, paulatinament, intern que li treu el son al llarg de la seva vida; i que, ni al final de la mateixa, aconsegueix esclarir. Una ambigüetat ben treballada.
    Un relat que et fa pensar en les incongruències de la vida, en com un ésser inanimat acaba prenent vida fins arrabasar-te la teva pròpia. Tot i ser inversemblant resulta versemblant. Ben curiós.
    Salutacions.

  • Potser un dia caurà sola[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-01-2023

    Per què hauria d'enderrocar la paret? És allà com hi són el camp, el cel, les roselles quan és el temps... Crec que al final el protagonista ho entén, viu una vida plena i torna allà. El dia que la paret caigui potser serà la mort d'ell.

  • Metàfora polivalent[Ofensiu]
    Aljezurful | 27-01-2023

    Aquesta paret.... Cada cop que el llegeixo li puc donar una interpretació diferent. Això és la màgia de la lectura on, el lector, fins i tot, pot interpretar coses diferents a l'autor. Com si al final, un relat, acabés gaudint de vida i personalitats pròpies, més enllà del que tenia en ment la seva creadora.
    Bona.

  • Vaja vida li ha tocat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-01-2023 | Valoració: 10

    Analitzant tota la seua vida aquella paret que l'ensopegava contínuament. Amb molta fantasia, has fet una història que mai, a la paret, la va enfonsar.
    Enhorabona, Atlantis.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Simbolisme[Ofensiu]
    Prou bé | 26-01-2023

    Hi veig un simbolisme en la paret del relat: allò que hauria de ser un entrebanc en el camí esdevé un retorn, finalment, a casa. Si no era això a mi m'ho ha semblat.
    Amb total cordialitat

  • La pared[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-01-2023

    Una pared que pràcticament s'ha fet seva i li aporta un munt de records. Un lloc íntim per repassar la seva vida i no preguntar-se més del perquè està al mig del camí.

    Molt bo i molt original.

    Cordialment.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99217 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com