La nostra llengua és diferent

dibuixes el camí que cal seguir

Interpreto que ens descrius, d'una forma breu i poètica, el problema de comunicació que pot existir entre dues persones: home i dona, potser?

Has sabut triar unes imatges precioses.

Felicitats pel relat!

Núria

Amb molt poques paraules, dels diferents significats de llengua. A partir del primer vers, catapultes la resta del text. Diferent, equilibrat. Fas que el teu poema s'expandeixi en totes direccions i que retorni cap a tu (l'efecte del mirall).

M'agrada com t'expreses, i m'agrada seguir llegint-te

Aparentment diferents, però amb un rerefons comú... perquè les paraules també composen jeroglífics, perquè els sentiments aixequen espurnes, perquè amb els ulls s'envien missatges a l'ànima i els dibuixos que fan en l'aire els gestos cremen les emocions més apagades...

Un mirall ben càlid i ben tou, amb relleu i moviment el que t'has confeccionat! Bon contrast amb la superfície llisa, freda, indiferent a que els espills ens tenen acostumats! Sembla un mirallet màgic... aquest crec jo que és el més bell que pot haver!

Un plaer llegir-te un altre cop...

Aquí tens, per a tu, una abraçada que és, molt més que un gest, una carícia virtual però càlida,
Unaquimera

M'ha agradat moltissim. Un text breu però molt encertat. Transmets molt en poques paraules. Felicitats.
Una abraçada

Aquests petits retalls d'intimitat que escrius són deliciosos. Si fossin plats cuinats, diria que porten els ingredients precisos, el temps de cocció exacte i una presentació minimalista realment exquisida. Donen tantes ganes de més que crec que poden provocar gola de la més pecaminosa.

dels sentiments conté una força abassegadora dins d'un silenci volgut. Les mirades, els gestos i les pauses són un món apart, igual o més intens que el món farcit de paraules.

petons.

gypsy

M'ha encantat com has enfocat aquest relat, sobretot perquè expliques, amb una precissió molt pictòrica, les distàncies comunicatives entre les parelles.
Trobo també que les imatges que ens transmets tenen molta força .Felicitats:)))))

que van apareguent en la parella (una vegada acabada la fase cega de l'enamorament boig) poc a poc es van compenetrant i enriquint mútuament... perquè al final, les llengües de babel, conflueixen en uns mateixos signes universals: mirades, petons, sospirs...
Petons i una abraçada... diferent?
Gràcis pels teus comentaris i per la nostra estima mútua.

Més breu que aquest relat, que, en qualsevol cas, és un relat que comença amb allò que en podríem dir: "tu i jo parlem llengües diferents" però acaba amb una perfecte compenetració.

Breu, sí, però concís, elegant i eloqüent també.

Gràcies de nou!

Vicenç