La nena que es va perdre al parc

Surt de casa rabent. Un cop de porta indica a la mare que ja ha marxat, sense dir adéu. Encara sort que ha agafat la motxilla i l'esmorzar! On deu anar tan aviat? Pensa. Potser ha quedat amb alguna amiga per fer la xerradeta abans d'entrar a l'escola…
És una nena d'uns 7 anys i comença a córrer carrer avall. Sap que s'ha torbat en llevar-se i que va molt justa de temps si vol arribar a l'hora. On va a estudi és a prop de casa i no triga més que pocs minuts a arribar-hi.
La porta és tancada, ni cap mestre ni més nens hi veu i llavors s'adona que encara és fosc, no s'ha fet de dia del tot. Caram! es diu, crec que m'he equivocat en mirar el rellotge!
Gira cua i va cap al parc que és a tocar. De fet és on van a fer el "pati" quan toca esmorzar. Entra per un camí que li és conegut i s'endinsa una mica per terreny desconegut havent creuat la plaça on van a jugar cada dia.
Camina una estona badant, mirant les plantes i les copes dels arbres. Al cap d'una estona s'asseu arrepenjada al tronc d'un pi i treu l'esmorzar de la motxilla. Té gana i se'l menja de gust. I...s'adorm bressolada pel so de les fulles i algun cant d'ocells.
Quan desperta no recorda on és ni sap quant de temps ha dormit, però sap... que ha d'anar a l'escola! a on, segurament, arribarà tard!. S'alça, comença a caminar i, al cap de poc, descobreix que s'ha perdut.
Va amunt i avall per camins que no coneix i no troba el que la duria a la sortida del parc.
És una nena prou valenta però ara comença a estar amoïnada i sent una mica de por. També pensa, confiada, que si no troba el camí, la mestra dirà als pares que no ha anat a l'escola. Tots es preocuparan i segurament sortiran a buscar-la, però a on? es pregunta ...pensaran a buscar-la al parc?. I si triguen molt? es farà fosc i….Comença a sanglotar i les llàgrimes li van galtes avall….
De cop davant seu veu uns ulls brillants que la miren fixament i s'adona, aterrida, que pertanyen a...? Un llop!. Els sanglots es converteixen en plor i tremolant s'arrauleix darrere un arbre. Llavors sent que li diuen, que t'has perdut?. No veu ningú i reconeix que qui li parla és... el llop. Hola, li diu, que vols que t'acompanyi. Aquest parc és una mica "rebolicat" si no es coneix, però jo hi visc i em sé tots els topants! Fa estona que et segueixo i t'he vist ben perduda. Au! Puja sobre el meu llom que fa molt que camines. No tinguis por, no et faré cap mal jo! Ja sé que tenim mala fama però...la nena se'l mira, deixa de plorar, puja a cavallet i el llop l'acompanya fins a la porta de sortida. En despedir-se el nou "amic" la convida a visitar-lo sempre que vulgui i la nena, contenta, li fa... adéu!, fins aviat Perico!. L'acaba de batejar.

(Aquest conte, el conte del llop Perico en dèiem, el dedico amb total cordialitat, a tots els que heu explicat i expliqueu contes als vostres nets. Jo el vaig anar inventant un vespre de fa anys i, cada nit, volien saber què més passava...i així tots els dies de vacances que van ser amb nosaltres, a casa els avis…el conte va anar creixent...)