La nena que es va perdre al parc

Un relat de: Prou bé
Surt de casa rabent. Un cop de porta indica a la mare que ja ha marxat, sense dir adéu. Encara sort que ha agafat la motxilla i l'esmorzar! On deu anar tan aviat? Pensa. Potser ha quedat amb alguna amiga per fer la xerradeta abans d'entrar a l'escola…
És una nena d'uns 7 anys i comença a córrer carrer avall. Sap que s'ha torbat en llevar-se i que va molt justa de temps si vol arribar a l'hora. On va a estudi és a prop de casa i no triga més que pocs minuts a arribar-hi.
La porta és tancada, ni cap mestre ni més nens hi veu i llavors s'adona que encara és fosc, no s'ha fet de dia del tot. Caram! es diu, crec que m'he equivocat en mirar el rellotge!
Gira cua i va cap al parc que és a tocar. De fet és on van a fer el "pati" quan toca esmorzar. Entra per un camí que li és conegut i s'endinsa una mica per terreny desconegut havent creuat la plaça on van a jugar cada dia.
Camina una estona badant, mirant les plantes i les copes dels arbres. Al cap d'una estona s'asseu arrepenjada al tronc d'un pi i treu l'esmorzar de la motxilla. Té gana i se'l menja de gust. I...s'adorm bressolada pel so de les fulles i algun cant d'ocells.
Quan desperta no recorda on és ni sap quant de temps ha dormit, però sap... que ha d'anar a l'escola! a on, segurament, arribarà tard!. S'alça, comença a caminar i, al cap de poc, descobreix que s'ha perdut.
Va amunt i avall per camins que no coneix i no troba el que la duria a la sortida del parc.
És una nena prou valenta però ara comença a estar amoïnada i sent una mica de por. També pensa, confiada, que si no troba el camí, la mestra dirà als pares que no ha anat a l'escola. Tots es preocuparan i segurament sortiran a buscar-la, però a on? es pregunta ...pensaran a buscar-la al parc?. I si triguen molt? es farà fosc i….Comença a sanglotar i les llàgrimes li van galtes avall….
De cop davant seu veu uns ulls brillants que la miren fixament i s'adona, aterrida, que pertanyen a...? Un llop!. Els sanglots es converteixen en plor i tremolant s'arrauleix darrere un arbre. Llavors sent que li diuen, que t'has perdut?. No veu ningú i reconeix que qui li parla és... el llop. Hola, li diu, que vols que t'acompanyi. Aquest parc és una mica "rebolicat" si no es coneix, però jo hi visc i em sé tots els topants! Fa estona que et segueixo i t'he vist ben perduda. Au! Puja sobre el meu llom que fa molt que camines. No tinguis por, no et faré cap mal jo! Ja sé que tenim mala fama però...la nena se'l mira, deixa de plorar, puja a cavallet i el llop l'acompanya fins a la porta de sortida. En despedir-se el nou "amic" la convida a visitar-lo sempre que vulgui i la nena, contenta, li fa... adéu!, fins aviat Perico!. L'acaba de batejar.

(Aquest conte, el conte del llop Perico en dèiem, el dedico amb total cordialitat, a tots els que heu explicat i expliqueu contes als vostres nets. Jo el vaig anar inventant un vespre de fa anys i, cada nit, volien saber què més passava...i així tots els dies de vacances que van ser amb nosaltres, a casa els avis…el conte va anar creixent...)

Comentaris

  • Anar a estudi.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-09-2021

    Molt ben trobada la història del llop Perico. Cal una imaginació molt especial per a saber inventar contes infantils tan bonics com aquest.
    M'agrada que facis servir l'expressió "anar a estudi", ja quasi no se sent.

  • Identitat Inedita | 02-09-2021

    Fantàstic relat on es va creant una expectativa sobre el què passarà.
    Jo també tinc néts i arran de paraules proposades he inventat contes per amanir els sopars: pilota, pantalons, ocell, princesa, cagarro, marieta, aranya, gos... Macarró.
    El més semblant al teu, Prou bé, és un que es deia La Pepita. Va durar dos hiverns.
    Inventar per fer gaudir els infants no té preu.
    No paris, no paris
    Abraçades

  • Inventar, recrear contes[Ofensiu]
    Atlantis | 01-09-2021


    Crec que totes les mares, àvies, tietes i també pare, avis...hem inventat contes per distreure i a vegades ajudar als nostres nens. Tu te’n vas inventar un de molt bonic, perquè parlant de la por dones confiança de manera imaginativa.
    M’ho he passat bé llegint-lo.
    Gràcies per comentar els meus relats. Veig que comentes molt. A mi no em dona temps, soc lenta en llegir i saber escriure el què vull dir.
    Ara intento escriure mes relats en prosa, alguns vivencials i d’altres que a partir d’alguna anècdota em surten. I així també practico.

    Una abraçada virtual.

  • Excel.lent relat amb bona tensió dramàtica.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 01-09-2021 | Valoració: 10

    He quedat palplantat d'admiració. Ho dic sense ironies.

    És un bon relat i ple de sorpreses fins al final, on el Perico resulta ser, i ja és extrany, un bon llop. També m'ha agradat la nena esmaperduda que a les tantes de la matinada va al colegi i al final es perd camí ellà.

    Crec que treuré alguna bona idea per als meus contes d'aquest conte. No és cap broma.

    T'animo a seguir fer relats tant bons com aquest.

    Salut!!

  • De llops i Peres[Ofensiu]
    kefas | 01-09-2021

    Els Peres i els llops sempre hem tingut bona sintonia i si el llop es diu Pere segur que és un bon jan. Els contes tenen un doble objectiu, ensenyar i delectar, i aquest ens ensenya que sota la pell d’un llop sovint s’hi amaga una ovella. Amb tota seguretat si es diu Pere

  • El llop es dius Perico![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-08-2021 | Valoració: 10


    Un relat amb molta fantasia, on la nena que es va predre, troba a un llop... com si fóra "la caperutxeta roja" i la va portar a trobar l'eixida del parc. Tal volta anirà a buscar el llop? Jo no ho sé... Tu sabràs...
    Un conte molt original, Prou bé.
    Saluts

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

27 Relats

140 Comentaris

4332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com