La meva Tribu i la seva organització

Un relat de: kefas

Sé del cert que soc de la tribu dels catalans i ho sé perquè, temps enrere, quan vivia al poble del rei, si em sentien parlar amb algú de la meva tribu, m'exigien que parlés en cristià. És una manera molt pràctica de saber que ets català i gairebé sempre sense cost. Jo, que en la meva dèria per ser Papa de Roma, m'havia esforçat en l'estudi del llatí, els replicava amb una frase feta "Tum podex carmen extulit horridulum", que ve a dir "Els pets que treus per la boca fan molta pudor" i tot seguit els preguntava si sabien cristià, ja que m'exigien el seu coneixement. Naturalment, només ho feia quan estava convençut que els meus inquisidors no em trencarien el nas. Habitualment posaven cara de fàstic i no insistien. Jo, per fer-me el simpàtic m'acomiadava amb un "Ite missa est", que vol dir' "Apa, síau!"

A la meva tribu tenim una manera d'organitzar-nos que en diem democràcia. Això vol dir que cada quatre anys triem un grupet de gent, entre una munió de grupets, que s'encarregarà d'administrar els diners que dediquem a les coses col·lectives . Jo no conec cap dels membres d'aquests grupets i acostumo a guiar-me pel seu nom. Durant uns anys vaig votar al PORC, el Partit Obrer Revolucionari Català. Ho feia perquè soc obrer, sempre he anat una mica revolucionat i, pel que us he explicat, també soc català. Fins i tot els vaig escriure demanant que posessin el nom en llatí, PORCUS, per tenir contents als habitants del poble del rei, que prefereixen la parla cristiana. Però aquest grupet mai va ser escollit, i jo crec que la culpa no era del nom, poc afortunat, sinó perquè no sortia per la televisió. Ja sabeu que tot allò que no surt per la televisió, com jo, no existeix.

Això d'administrar els calés dels altres és una feina feixuga i cal dedicació exclusiva durant el període curt, de quatre anys, pel que t'escullen . Per aquest motiu només s'hi presenten els que no poden perdre la feina, rics i funcionaris. I ja que tots som humans i els pecats capitals ens vetllen i els interessos personals encara més, els administradors, sense voler, acostumen a afavorir a qui tenen més afecte, als parents, als rics i als funcionaris.

Aquest és un problema per a l'administració de la tribu, però encara n'hi ha un altre de pitjor. Resulta que qui decideix com ens hem d'administrar no és la nostra tribu, és la tribu del costat. Potser això sembla estrany. Un altre dia us ho explicaré i ho entendreu. Els de la tribu del costat, a més de ser demòcrates, són monàrquics. Això és com voler ballar sardanes amb una cobla que toca rock, les músiques no s'assemblen de res i el ball grinyola. Però això no els preocupa, ho solucionen aviat. Perquè no es noti el desgavell eliminen els crítics musicals i tots contents. Ells, perquè nosaltres, no gaire.

Suposo que sabeu com funciona la monarquia. Dalt de tot hi ha un senyor, el rei, que ha baixat del cel i té les qualitats de rics i funcionaris i, ja que de senyors que baixin del cel n'hi ha pocs, no es molesten en canviar-lo. Quan es mor, hi posen un fill seu perquè es veu que la qualitat de baixar del cel és hereditària. Aquest sistema té, però, alguna pega. Tota la gent que envolta el rei, rics i funcionaris d'alt nivell, agafen la mania que ells també han baixat del cel i, naturalment, fan tot el possible perquè els succeeixin els seus fills. Amb el poder que tenen, habitualment ho aconsegueixen.

Fins aquí us he explicat com ens organitzem, fins on podem, per administrar els calés que dediquem a les coses col·lectives. Però, d'on surt aquest calé? Ah, això és cosa que requereix un altre capítol.

Comentaris

  • Tribus[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-06-2022

    En uns dies en què a tots plegats ens ofega la relació amb el nostre principal benefactor, el sol, t'agraeixo que ens regalis trossets del teu cor perquè l'ofec es faci més suportable.
    Això de les tribus... La sort seria haver nascut a alguna tribu caníbal d'aquestes que no sé si encara en queda alguna, em sembla que a Nova Zelanda. O també a la tribu dels que reduïen caps dels enemics, això sí que seria xalar de debò. Però les tribus que tenim per aquí son manta avorrides, gràcies per posar-ho per escrit.

  • Hola, Kefas. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-06-2022

    Hui me'n recordat de tu. Et recomane els dos últims sonets, que estan editats. Quan pugues, naturalment. Crec que t'han passat alguns relats meus.
    Gràcies per la teua amistat.
    Cordialment.

  • Un relat excel.lent... una bona metàfora... m'agrada.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 08-06-2022 | Valoració: 9

    M'agrada molt aquest relat. Potser no l'he entès del tot, però estic segur d'haver-ne entès el sentit general.

    Realment, sí que el poble català és com una tribu del far west. Sense exèrcit, obligats a escoltar el PP i el PSOE eternament si no preferim quedar-nos sense telenotícies, amb els partits extraparlamentaris en l'oblit que no sé ni perquè es presenten a les eleccions tal com almenys alguns encara ho fan...

    El teu relat m'ha fet entretenir, potser era la seva única finalitat (que no és poc, ¿qui ha dit que és poc, gent?) però així repassem una mica l'actualitat en clau d'humor.

    Molt aguda la teva observació que, si no surts a la televisió és com si no existissis, sincerament molt aguda. I encara et quedes curt, amic meu, i ho dic amb aprovació...

    Bé, ens veurem per Relats, o almenys això desitjo.

    Que passis un bon vespre (ara és de vespre).

    Salut!!

  • el mateix partit[Ofensiu]
    Atlantis | 08-06-2022

    Un relat on fas un paral·lelisme amb la situació actual, en to satíric i crític. Gairebé seria com un conte pels infants. M'agrada el vocabulari que fas servir i també aquestes incursions al llatí traduïts de manera molt especial.

    Està bé criticar tot el què fan malament els veïns, que tenen la molesta costum de ficar-nos a la nostra vida. Però trobo a faltar també una autocrítica cap a nosaltres i la manera que tenim d’organitzar la "nostra tribu".

    Em sembla que havíem votat al mateix Partit al PORC. Ara em sembla que no existeix o almenys jo no el trobo enlloc.


  • El poble i la gent.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-06-2022

    Vaig fer la mili al poble que dius, encara no sé ni com vaig sobreviure. Potser ser un policia militar sorrut i malcarat em va ajudar una mica.

    També hi vagi ser per unes oposicions que van durar dos mesos: en aquest temps, els amos de la pensió on m'estava no em van dir ni ase ni bèstia; quan els vaig dir que havia aprovat em van fer passar al menjador i em van oferir mistela i pastissets.

    Són gen estrambòtica. Només cal dir que al Cacaolat li diuen "Batido de chocolate".

    Del partit PORC no n'he sentit parlar, i no m'estranya, sóc bastant (molt) sord.

    La llatinada l'he buscada al google i veig que surt al "Nombre de la rosa", però no sé quins és l'autor original.

    Sobre la resta... que voleu que us digui...
    Abans votaria al Fidel Català que a tot això que tenim ara.

    Sobre això de la monarquia (i de l'aristocràcia) em sembla que amb les cabòries d'en Gobineau ja estat tot dit.

    Vostè perdoni, ja sé que sóc un pesat; me'n vaig a passar una temporada a Narbona




  • Càustic [Ofensiu]
    llpages | 07-06-2022 | Valoració: 10

    Una imatge ben àcida de la classe política, encara que carregui més sobre la dels veïns. Estic d'acord amb el que dius, crec que és fidel a una realitat (sí, sí, aquella que supera la ficció). Tot plegat, una vergonya. Ara bé, m'atreveixo a proposar-te un altre capítol al tema que has encetat, vull dir que, a veure si ens pots aclarir per què els de la nostra tribu no ens posem mai d'acord (un eufemisme de barallar-nos a la quieta) quan intentem espolsar-nos els veïns, per gran alegria seva, que veuen com es converteixen en fum un munt de propostes per a que els veïns torracollons deixin de tocar-nos els picarols. Apa, que se't gira feina!

  • Real i entretingut[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-06-2022

    Hola Kefas.
    Tot just t'acabo de llegir el teu primer relat. Combrego molt amb que que exposes, Jo tbé sóc de la mateixa tribu. haha. Diuen qui espera desespera, serà aixó?

    Molt amé de llegir.

    Moltes gràcies pel teu comentari a Una de quart, espero que no deixis mai de ballar !!!

    Salut !!!

    Rosa

  • Ben explicat[Ofensiu]
    Endevina'm | 07-06-2022

    Doncs ja tinc ganes de llegir el segon capítol, espero que h estiguis treballant. Molt ben explicat això de les tribus, i m'ha fet gràcia això de ballar sardanes a ritme de rock'n'roll. I ja no dic res més, tu sí que ets algú, segur que algun cop has tret el cap per la tele, segur,tots hem tingut els nostres quinze segons de glòria. Jo, per exemple, vaig sortir a la teletres tres cops, una a Espinelves, per la fira de Nadal, fa uns quants anys, el menut era molt petit aleshores. Una altra per l'incendi de l'Scala, teatre de Barcelona dels 80-90, ara fa poc en el seu 40 aniversari. Una altra, ara fa menys, per allò de no sé quina efemèride del 23 de febrer, quan un que encara no era baixat del cel hi volia pujar a cops de pistola. Ho va fer foradant el sostre del parlament on viuen aquells funcionaris que creuen que ens governen, i sols son uns titelles molt ben pagats (També d'ells mateixos).

  • Votar al PORC. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-06-2022 | Valoració: 10


    La frase de "Els pets que treus per la boca fan molta pudor", m'ha fet molta gràcia.
    Un relat especialment entretingut i ben plantejat, que organitza tots els diners. Qui els fa traure? Sí, és l'organització administrativa que està en poder del "grans".
    Bon relat. Enhorabona, Kefas.
    El recomane l'últim relat meu, que ja està editat alguns dies. Gràcies, company de lletres.
    Cordialment i bona nit.
    PERLA DE VELLUT

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: