La Magòria

Un relat de: deòmises
La Lídia sanglota amb el llum apagat. És la primera vegada que la mare l'ha renyada perquè encara no dorm. Però quan toca pa amb tomàquet i rocafort, com avui, acaba més tard del compte. I sort que ha aprofitat un descuit i s'ha amagat un bon tros de pa i formatge pudent a la butxaca. Si no dorms immediatament, el patge Gregori farà que els Reis no et portin res pel Nadal. Segueix desperta i sense posar-se el pijama, però acluca els ulls perquè l'amenaça no es compleixi com els càstigs sense dibuixos animats. I la remor del televisor amb la cançoneta que ha inventat amb la seva mare la calmen mica en mica.

Patge Gregori, patge Gregori,
personatge ple de bondat,
porta'm regals perquè no plori
i t'oferiré la meva amistat.


Un crit apagat la desperta. Quan obre els ulls, se sorprèn de trobar-se enmig del bosc i, al seu davant, s'alça una roca que l'espanta perquè té la forma d'una serp. D'allà dins sembla haver-ne sortit el crit d'auxili.

-Ajuda! Auxili! Traieu-me d'aquí! La Serp de pedra se m'ha empassat!
-Hola? -crida la Lídia -. Com et puc ajudar?
-Saps cantar. oi? -pregunta la veu.
-Una mica...
-I la cançó contra serps, te la saps? La de Babilònia?

La Lídia la recorda, la va aprendre també amb la seva mare, de més petita, per combatre els malsons de bestioles i de serps, sobretot. Així que comença a cantar:

Serp, serpònia,
ves-te’n a la torre
de Babilònia;
si no te n'hi vas,
et rebentaràs.


Espera mossegant-se els llavis. Confia que hagi afinat bé, almenys, i que funcioni la cantarella. Un rebombori envolta tot el bosc i la roca s'esberla fins que deixa de ser una serp i del seu interior en surt un homenet amb grans orelles i ulls enormes. Es frega el bigoti abans de parlar:

-Gràcies per l'ajuda, Lídia!
-I com saps el meu nom?
-Sóc el patge Gregori. I ho sé tot, ho escolto tot i ho veig tot. Però necessito una estona més el teu ajut.
-Per què?
-Doncs, veuràs, aquesta tarda em dirigia cap a la meva cabana carregat amb un sac de regals per als nens i nenes que han estat bons durant tot l'any i he estat atacat per la Magòria, que s'ha engolit el sac sencer. He tingut sort, si no hauria estat menjat per aquesta bèstia i no t'ho hauria pogut explicar mai més.
-Però ha estat la roca que...
-Sí, quan corria cap a Sagunt, el lloc més proper, per fer-hi alguna cosa, he caigut dins d'una balma, que resultava ser la boca de la Serp de pedra. Per aquestes contrades sabia que hi havia perills però tants...! I ara he de recuperar el sac com sigui. Si no, hi haurà criatures sense regals per aquest Nadal.
-Com ho farem?
El patge respon ràpid: -Hem de fer menjar un tros de fusta de roure a la Magòria com sigui. Així vomitarà el que hagi menjat per últim cop. Però és llesta com ella sola. Sent l'olor de la fusta de roure abans de veure-la.
-Mostra'm on és -diu la Lídia, decidida, i arrenca un branquilló d'un dels roures del bosc.

*


Quan el patge Gregori s'atura, la Magòria no es veu per enlloc, però s'escolta un ronc com si una bèstia enorme dormís. Ara cal despertar-la però tingues cura de les seves dents, xiuxiueja el patge i, tot seguit, comença a córrer i a cridar sorollosament. El ronc es converteix en bramul i una boca apareix enmig del camí.

-És la Magòria, Lídia! Que mengi la fusta, ràpid!

La Lídia treu el branquilló, que havia guardat a la butxaca, i el tovalló amb la llesca de pa i de rocafort del sopar. El llança amb totes les seves forces dins de la boca, que es tanca a l'instant. La barreja que la Lídia ha aconseguit amb el pa, el formatge i la fusta és horrible però el sac tarda ben poc a aparèixer on la boca s'havia obert. En veure-ho, la Lídia abraça l'homenet i esclata en un crit:

-Ho hem aconseguit, patge Gregori, patge Gregori!

*


La mare de la Lídia entra dins de l'habitació de la petita, que s'ha adormit vestida i desprenent una estranya olor de formatge. La desvesteix lentament mentre, en la penombra, la veu somriure i entonar una cantarella entre els llavis, una cançó que li és familiar...

Patge Gregori, patge Gregori,
personatge ple de bondat,
porta'm regals perquè no plori
i t'oferiré la meva amistat.


*


La gent de Sagunt assegura que, després d'aquest succés, la Magòria encara segueix amagada a les entranyes de la terra, amb por de tastar de nou un gust tan repugnant.

Comentaris

  • Bona barreja[Ofensiu]
    Mena Guiga | 19-02-2012

    El que m'ha fet més gràcia és que la nena es diu com jo!
    Tinc el fill petit de vuit anys i també li invento cançons, una munió, empalagoses, repetitives, boges...i riem molt. I de contes no en va gens mancat. Cada matí, en el trajecte amb bicicleta cap a l'escola, ell instal.lat a la cadireta al darrere -em sembla que això ja s'acaba- escolta la història que toca i que seguim uns quants dies, com si fossin capítols.
    Vaja, que els contes no faltin ni els nens que els escoltin i els gaudeixin perquè els senten ( i si hi tenen protagonisme, ja és el súmmum).

  • Amb la teva mestria[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-01-2012 | Valoració: 10

    habitual ens ofereixes un conte amb tots els elements necessaris perquè resulti entranyable , intrigant i , a més a més ,amb cançó inclosa.
    Que tinguis molt feliç 2012, benvolgut déo.
    Una abraçada.

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • lisboa | 01-09-2011

    Uf , un relat molt bo deo.

    Allunyat del teu registre habitual ( o si més no axí m'ho ha semblat a mi ), però ple de misteri i màgia. Felicitats sinceres és dels relats que t'he llegit que més m'ha agradat.

    Salutacions company.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • m'agradat moltisim[Ofensiu]
    Atlàntida | 14-06-2011 | Valoració: 10

    Es un conte molt sencill que vols acabar-lo de lleguir rapidament per a saber el final inesperat. Molta imaginació i felicitats i que siguis un del escollits per el llibre, ah si vols passar un dia a veure'm pots fer-ho, així ens coneixerem.
    Una abraçada.

    Àngels.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-06-2011

    I entra dins de l'imaginari perfectament, com una rondalla clàssica de les de sempre, però amb el toc modern que no deixa que els minyons paguin les malifetes que els grans considerem horribles, com no acabar-se un sopar que no poden empassar-se. Bon ull narratiu i no dubto que seràs un escollit pel recull, sort que has arribat a temps de penjar-lo, sense aquest relat, el llibre estaria orfe d'un gran conte.

    Una abraçada.

    Ferran

  • Colors, cançons i somnis[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-06-2011 | Valoració: 10

    Quin gran relat! És el reflex perfecte del món infantil, amb totes les seves característiques: il.lusió, acció, colors, personatges màgics, etc. Gran narració que atrapa ràpidament al lector. Diàlegs atractius que apropen els protagonistes i acció, molta acció que fa llegir el relat en un moment. Boníssim! Una abraçada i fins aviat!

    aleix

  • Somni o realitat?[Ofensiu]
    Englantina | 10-06-2011

    No coneixia als personatges del teu conte, ni a la Magòria, ni al patge Gregori, ni a la serp de pedra. M’encanten els contes que converteixen als nens en herois, que lluiten amb coratge contra els seus monstres, i que tenen temps per ajudar i compadir-se dels éssers més febles, encara que siguin homenets de grans orelles i ulls enormes...
    El recurs del formatge és genial. Jo no el podria posar a la pràctica, perquè quan hi ha formatge a prop meu, me’l menjo sense dubtar-ho. Encara que sigui rocafort.
    Ah, per cert: era un somni o era real, l’aventura de la Lídia?
    Segons el que troba la mare a la roba de la Lídia, tot era un somni.
    Però no pas segons la gent de Sagunt...

  • He buscat una foto de la Magòria i...[Ofensiu]
    uanra | 09-06-2011

    ... m'ha fet molt fàstic. Que valenta és la Lídia!

    uanra

  • Pots fer qualsevol tipus de relat, pàjaru![Ofensiu]
    nuriagau | 09-06-2011 | Valoració: 10

    Un conte en què has deixat anar el teu esperit infantil per fer aparèixer tres criatures fantàstiques en un argument divertit i aventurer que t’enxampa des de l’inici fins al final.

    Una història en què les cançons i el rocafort són la solució per als conflictes que cal que superin els protagonistes. Els lector infantils consideraran molt encertats ambdós recursos.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes Infantils de l’ARC.

    Núria

    PS: Has escollit com a protagonista una criatura esdrúixola i la nena, també.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

354 Relats

962 Comentaris

274388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978