La Magòria

El que m'ha fet més gràcia és que la nena es diu com jo!
Tinc el fill petit de vuit anys i també li invento cançons, una munió, empalagoses, repetitives, boges...i riem molt. I de contes no en va gens mancat. Cada matí, en el trajecte amb bicicleta cap a l'escola, ell instal.lat a la cadireta al darrere -em sembla que això ja s'acaba- escolta la història que toca i que seguim uns quants dies, com si fossin capítols.
Vaja, que els contes no faltin ni els nens que els escoltin i els gaudeixin perquè els senten ( i si hi tenen protagonisme, ja és el súmmum).

habitual ens ofereixes un conte amb tots els elements necessaris perquè resulti entranyable , intrigant i , a més a més ,amb cançó inclosa.
Que tinguis molt feliç 2012, benvolgut déo.
Una abraçada.

En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

Núria Gausachs

Uf , un relat molt bo deo.

Allunyat del teu registre habitual ( o si més no axí m'ho ha semblat a mi ), però ple de misteri i màgia. Felicitats sinceres és dels relats que t'he llegit que més m'ha agradat.

Salutacions company.

Enhorabona!

Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Es un conte molt sencill que vols acabar-lo de lleguir rapidament per a saber el final inesperat. Molta imaginació i felicitats i que siguis un del escollits per el llibre, ah si vols passar un dia a veure'm pots fer-ho, així ens coneixerem.
Una abraçada.

Àngels.

I entra dins de l'imaginari perfectament, com una rondalla clàssica de les de sempre, però amb el toc modern que no deixa que els minyons paguin les malifetes que els grans considerem horribles, com no acabar-se un sopar que no poden empassar-se. Bon ull narratiu i no dubto que seràs un escollit pel recull, sort que has arribat a temps de penjar-lo, sense aquest relat, el llibre estaria orfe d'un gran conte.

Una abraçada.

Ferran

Quin gran relat! És el reflex perfecte del món infantil, amb totes les seves característiques: il.lusió, acció, colors, personatges màgics, etc. Gran narració que atrapa ràpidament al lector. Diàlegs atractius que apropen els protagonistes i acció, molta acció que fa llegir el relat en un moment. Boníssim! Una abraçada i fins aviat!

aleix

No coneixia als personatges del teu conte, ni a la Magòria, ni al patge Gregori, ni a la serp de pedra. M’encanten els contes que converteixen als nens en herois, que lluiten amb coratge contra els seus monstres, i que tenen temps per ajudar i compadir-se dels éssers més febles, encara que siguin homenets de grans orelles i ulls enormes...
El recurs del formatge és genial. Jo no el podria posar a la pràctica, perquè quan hi ha formatge a prop meu, me’l menjo sense dubtar-ho. Encara que sigui rocafort.
Ah, per cert: era un somni o era real, l’aventura de la Lídia?
Segons el que troba la mare a la roba de la Lídia, tot era un somni.
Però no pas segons la gent de Sagunt...

... m'ha fet molt fàstic. Que valenta és la Lídia!

uanra

Un conte en què has deixat anar el teu esperit infantil per fer aparèixer tres criatures fantàstiques en un argument divertit i aventurer que t’enxampa des de l’inici fins al final.

Una història en què les cançons i el rocafort són la solució per als conflictes que cal que superin els protagonistes. Els lector infantils consideraran molt encertats ambdós recursos.

Celebro participar amb tu al Concurs de Contes Infantils de l’ARC.

Núria

PS: Has escollit com a protagonista una criatura esdrúixola i la nena, també.

Gràcies per participar!

Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

- enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
- nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

Gràcies de nou. Cordialment,

ARC