La glòria

..aquest relat. L'he trobat excel·lent. Està clar que la lluita entre el bé i el mal son inherents a la natura humana i aquest relat n'és un bon exemple. Gràcies pel teu comentari i per llegir-me. Cordialment

..aquest relat. L'he trobat excel·lent. Està clar que la lluita entre el bé i el mal son inherents a la natura humana i aquest relat n'és un bon exemple. Gràcies pel teu comentari i per llegir-me. Cordialment

Catalunya i el REINO DE ESPAÑA en son un clar exemple.
Als dels REINO els cal continuar infligint càstigs, i malgrat això, també ells tenen coll avall, que res és definitiu.

Moltíssimes gràcies per la teva opinió sobre Tren en la nit. me'n alegro que t'hagi agradat, de veritat, i contenta que em llegeixis

Una abraçada .

Rosa

Realitat crua i molt dura la que expresses en aquest fantàstic relat. Passada i present , el poder domina el món per desgràcia.

Gràcies pel teu comentari de Cada cosa al seu lloc. .Crec que ja començo a entendre el que l'Atlantis i tu mateix compartiu. Ho aniré provant, encara que si escric em prosa com em dieu, jo diría que em falta riquesa de vocabulari , vosaltres en teniu molta.
M'ho pendré com un repte.
Repeteixo . Moltes gràcies pels consells, sempre són benvinguts.

Una abraçada.

El teu escrit m'ha semblat elegant i ple de veritats. Ben escrit, curós, que no s'escapa res, enginyós, treballat, digne del qui escriu normalment.

PS. Estic d'acord amb el comentari de Burgesos. No ho havia contemplat així.

Aquesta vesant, ep! literaria, profética teva no la coneixia pas. M'ha absort molt i força,
per la veritat i cruesa de les paraules i endemés molt escaient amb els moments convulsos que estem passant en un racó de la vella Europa. Llegir-te sempre m'ha produït un cert respecte, el mateix que pot sentir un deixeble de l'escriptura enfront d'un mestre de les lletres. Serà casualitat que és Setmana santa i ambdós ens hem ficat la sotana: tu amb aquest relat i jo amb el poema "Padre Luciano" i ara amb el segon acte d'aquest que he titulat: El Burca!

Per desgràcia, qui havia de sentir aquelles paraules estava lluny. Com ara. Lunys de tota raó.
Bon tema, bona escriptura i bon missatge..

M'ha agradat el teu relat, original, ho diu tot en una escena i està bé i per desgràcia, més real que ficció, sobretot quan mires el què hi ha en el món.
PD: Gràcies per comentar el meu relat, i sobre, si faré o no una segona part? No ho crec, de fet l'afecta que volia causar era aquest (hi hauria qui cregués necessària una segona part i hi hauria qui cregués que la història no tenia importància). Gràcies pel teu punt de vista
Salutacions,
Neus

Des de fa unes setmanes, tinc el cap ficat al que passa allà, per raons també personals, a mès del treball i del covid que va instalar-se a casa, i aquest matí, desprès de llegir tot allò que podia sobre Marioupol, he pensat d’anar a llegir una història del meu mestre d’escacs preferit per canviar-me les idees... No va passar així, però tanmateix el teu text és molt reeixit...

Ja veig que has canviat el teu habitual to humorístic pel to profètic, com de profeta de l'antic testament.
La prèdica del capellà és molt justa, la seva mort dramàtica; el final, sublim; no hi ha com lluitar per la teva família i amics per a ser un combatent invencible. El dolor patit és el que t'omple de moral.
Quan jo feia la mili, em volien inculcar aquesta moral, però de mala manera. Sempre pensava: si la defensa de la pàtria ha de dependre d'individus com jo, estem ben fotuts. És clar que a la mili, més que agafar moral, agafaves desmoralització.
Aquests lluitadors seran invencibles per tot el que ha dit el capellà, perquè ho han vist i sentit, perquè saben el motiu de la seva lluita.
Un relat amb molta justícia, s'ha comprovat moltes vegades que és cert.

Veritats gravades amb el foc de la bala. La barbàrie no s'atura. Ningú guanya la guerra tothom perd!
Un relat que trasbalsa en reflectir realitats encara mateix!

Bon escrit!
Amb total cordialitat