Joguines, segona part

Joguines- Segona part

Ja era bastant gran quan vaig visitar el museu del joguet de Figueres, inaugurat l’any 1982. El meu pare figuerenc de soca-rel, n’estava molt orgullós. Situat a tocar de la Rambla, acull una col•lecció de joguines ordenades per diferents temàtiques i gèneres molt ben exposades en vitrines. Moltes de les nines em continuaven imposant amb les seves cares tant blanques, sovint de porcellana. Que boniques les casetes de nines amb tants petits detalls que et feien venir ganes de tenir-ne una i les vitrines amb fileres de soldats de plom, molt ben col•locats a punt per la batalla, que em recordaven els indis i cowboys que de petita jugava amb el meu germà.

Quan viatjo m’agrada visitar els museus de joguines. Aquests no solen ser massa grans i les joguines exposades tenen trets diferencials però a la vegada atemporals: pilotes, nines, cotxes, soldats... En un futur proper els museus de joguines hauran d’incorporar vitrines destinades als jocs electrònics, com les videoconsoles i els videojocs. Els models però hauran canviat tant tecnològicament, que els adolescents d’avui es quedaran palplantats davant uns aparells que els hi semblaran autèntiques relíquies del passat.

Durant un temps les joguines varen quedar en un segon terme. L’ Institut i després la Universitat, varen fer que el meu interès s’inclinés més per les sortides amb amics, anar al cinema, d’excursió. No va ser fins als anys setanta que a Londres, on hi vaig estar un parell d’anys fent d’au-pair’, vaig tornar a tenir un contacte molt directe amb les joguines de les nenes que cuidava i les dels seus amics. Recordo també tenir molt ben ubicades un parell de joguineries amb uns aparadors molt atractius, on cada cop que tornava a casa, hi anava a comprar joguines pels meus nebots. Ja havia començat a canviar la meva relació amb les joguines, de jugar-hi a comprar-ne!

Vaig descobrir que triar i comprar joguines m’encantava. Uns anys més tard, amb els fills petits vaig entrar un altre cop de ple en aquest món tant màgic i m’esperava tant com ells el matí de Reis. Si que pels aniversaris també els hi regalàvem joguines, però res és comparable a que aquestes te les deixin uns personatges majestàtics als qui els hi has escrit una carta i que sembla et coneixen bé. Fer de Rei Mag és un privilegi que per uns anys la vida et regala.

Ja només em faltava fer el següent pas, vendre joguines...
Un pas que feliçment vaig acabar fent realitat, obrint una petita joguineria amb ‘joguines de les de tota la vida’ a Cardedeu, poble on visc des de fa més de trenta anys. Ha sigut un veritable goig, com els nens i no tant nens, han badat davant el seu aparador talment com jo recordava haver-ho fet de petita davant el Zaquero, el Chiquito, el Tic-tac...

Es va tancar així un cercle, amb les joguines com principals protagonistes. Jugar-hi, comprar-les, vendre-les...un munt de records molt viscuts, que ara que fa poc m’he jubilat, m’ha agradat d’escriure i compartir en les “Memòries d’una Joguineria”