HI FALTA UNA PEÇA!

Un relat de: Solsona Bot
El Pere s’asseu al costat de l’Ernest i del Ricard en les butaques reservades per l’organització. Tots tres xerren i riuen com no ho feien en molt temps. Parlen del munt d’anècdotes viscudes amb qui és el conferenciant d’avui, el Francesc.
—Recordeu quan li vam donar un trencaclosques de cinc-centes peces i n’hi vam prendre una? La cara de desesperat que feia! —el Pere somriu en fer el comentari.
—I aquell cop que li vam donar les peces d’un rellotge perquè el reconstruís, i n’hi havíem amagat una? El molt puta, a la callada, va aconseguir que funcionés! —L’Ernest comparteix el record amb els amics tot rient.
—I aquelles camises velles de quadres que duia? Semblava un marieta! —el Ricard riu de valent. Tots tres es donen cops de colze, talment com quan eren joves. El grup que formaven era l’enveja de tothom: se’ls veia sempre ben feliços, rient per tot arreu. Tot es va acabar en el moment en què el Francesc els va deixar per anar a viure i a estudiar a la capital.
El Pere veu com la sala és plena a rebentar. Hi és tot el poble i també hi pul·lulen molts forasters i periodistes. Apareixen a l’escenari el Francesc i l’alcalde, que dona la benvinguda i expressa la sorpresa i l’agraïment que tots senten per a voler presentar el nou descobriment del genoma humà en aquest petit poble.
El Francesc pren la paraula. Abans de les explicacions científiques, que els experts esperen amb ànsia, agraeix la presència dels amics.
—Pere, Ernest, Ricard, aquesta gran fita no s’entén sense vosaltres. Van ser molts anys que amb els vostres jocs em vau despertar les ganes i la voluntat per trobar una resposta als reptes que em plantejàveu. En la vida, no hi ha cap peça imprescindible. Si en falta una d’important, com fins ara amb el genoma humà, podem aconseguir una solució per a substituir-la.
El Pere abaixa avergonyit la mirada. Ell creu que no tot en la vida es pot substituir, com ara l’amor que sent pel Francesc, i que sempre va amagar i reprimir.





Comentaris

  • Va de peces[Ofensiu]
    TerricheT | 30-04-2022

    Un relat que demana un parell de lectures, o tres, per copsar el missatge que hi amagues, o no amagues, un missatge a la fi, de crítica social. D'allò que ens amaguem, a vegades entre jocs, i altres vegades per la por al que diran, o què et diran que ets, un marieta? I de fet, sí que hi ha una peça vital i intangible gairebé com el genoma, que no es pot substituir si ets ignorat, si no saps que existeix i ningú el cerca, fora de qui pateix la ignorància; el Pere prou que ho sap!
    Bon relat, felicitats per la tria.

  • La peça cabdal [Ofensiu]
    Vitfo | 30-04-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt i m'ha fet reviure'l

  • La peça cabdal [Ofensiu]
    Vitfo | 30-04-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt i m'ha fet reviure'l

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut/Benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del XII Concurs ARC de Microrelats «La colla» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    En el teu cas no cal que facis res més, ja tenim la teva autorització per altres relats finalistes anteriors.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos - ARC

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 16-04-2022

    M'agrada el que dius de la mirada del mestre. T'ha fet pensar i , potser vol dir que hi ha O han estat més d'un que consideraríem tan necessaris que gairebé imprescindibles. En Gaudí ho era per a què la seva obra fos la que havia una somiat i projectat.
    Gràcies. Amb total cordialitat

  • Amics[Ofensiu]
    Prou bé | 15-04-2022

    Que, sense que sigui la seva intenció, esperonen al protagonista fins a l'èxit! Amor tristament amagat, potser sense motiu...
    Un bon relat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Ben travat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-04-2022 | Valoració: 10

    De vegades no és bo guardar-se els secrets, però també entenc que el Pere ho faci. El què més m'agrada aquest relat és el ritme i també està ben travat.
    Fins aviat i sort
    Neus

  • No tot es pot substituir...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2022 | Valoració: 10

    Un relat molt original i a la vegada interessant i ben escrit. El tema és que pot faltar una peça! Un bon desenvolupament, que fa pensar.
    Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Les ciències naturals".
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • El retrobament[Ofensiu]
    Manelfoo | 12-04-2022 | Valoració: 10

    Quants records, quantes anècdotes, quants secrets acostumem a emmagatzemar des de la nostra joventut! Has fet un bon desenvolupament del tema, controlant-ne en tot moment el ritme, i l'has coronat amb una cirereta final. Molt ben escrit!

  • Entoma-la, aquesta![Ofensiu]
    llpages | 12-04-2022 | Valoració: 10

    Encara que es veu a venir el final, el relat té un ritme excel·lent i queda arrodonit amb el desenllaç. Original i ben escrit, enhorabona!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Solsona Bot

Solsona Bot

27 Relats

187 Comentaris

11496 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona fa 60 anys i estic arrelat també a l'Alt Penedès i a la Segarra.
Amb estudis d'economia i treball en el sector bancari, des de ben petit m'ha interessat i absorbit la lectura. Ara escric una mica, i aprenc.
Jordi Font Oller