He desembocat

Un relat de: deòmises

He desembocat en la mar tranquil·la
De despertar abraçat al teu cos,
De desvetllar cada enigma del demà
Mentre sé que tindré els teus besos de cotó
Amb la flonjor inventada pel núvol lliure,
I sé que esdevindré foscúria de les pupil·les
Teves, guspira per encendre les cabanes
On l'ahir intenta albergar les seves ombres...

Comentaris

  • ket també...[Ofensiu]
    Annalls | 14-05-2013

    Haure d'anar enrere , amb tu... i aquí veig que hi ha un punt d'inflexió... diuen que has tornat---

  • - | 30-03-2009 | Valoració: 10

    Deomises, has tornat! I amb poemes tendres...
    Me n'alegro!

    L'amor pot ser tan dolç, de vegades…



  • Quina felicitat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-03-2009 | Valoració: 10

    estimar i ser correspost!
    Preciós poema! Gràcies,mestre.
    Nonna_Carme

  • Hi ha...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 30-03-2009

    una poesia teua fosca -bella en la seua foscor- i una altra d'imatges tendres, delicades i diàfanes, com ara aquest poema. Un cant d'amor esperançat el d'aquest jo que desperta en estimada companyia, que desemboca, com els rius, en una mar de futur.

    Un bes i feliç travessia.

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1009 Comentaris

306890 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978