Grindaknívur (Repte Clàssic 364)

Un relat de: deòmises

Any rere any, la invasió de les costes de les illes Fèroe per milers de balenes pilot és una excusa que utilitzen els adolescents per demostrar que ja són capaços de ser considerats adults. Aquesta tradició, la grindadráp, quasi una cerimònia ritual, es remunta a l'època dels víkings. Fins i tot s'utilitzen les mateixes eines que fa un mil·leni: la força de l'home, una corda i el Grindaknívur. Res més per aturar aquesta invasió quasi obligada dels cetacis, inofensius fins al darrer instant, malgrat nedar en una aigua ja vermella per la sang dels exemplars ja sacrificats.

Hákun desperta i es vesteix. Avui és el dia de la invasió de les balenes. I aquest any també compleix els divuit. Ha de ser a la platja ben d'hora per aturar els insults i els cetacis. Des de petit tots els companys de l'escola l'han titllat de covard i d'homosexual. Sobretot Pauli Ellefsen, el fill de l'alcalde. Avui, però, s'adonarà que ell ja no és un mocós que només sap plorar i demanar ajuda.

Després d'esmorzar, Hákun s'abriga i es dirigeix cap a la badia de Nes, on la munió de mamífers s'aplegarà. Allà, tot sol damunt de l'arena molla, sense familiars per recolzar-lo, haurà d'aconseguir la seva proesa: matar amb les pròpies mans un d'aquells animals que invadeixen les seves costes i fan perillar les reserves de peix per suportar el llarg hivern. Cal demostrar-los que la sang víking també corre per les seves venes.

En arribar a la platja, el primer que veu en Hákun és en Pauli somrient amb el seu posat burleta, que se li acosta i li etziba un clatellot sense dirigir-li cap paraula. Esclafeix a riure mentre s'allunya i retorna al grupet format pels seus companys d'insults, tots ells segurs que en Hákun serà tan covard com sempre i es farà enrere. Les rialles s'aturen sobtadament perquè les balenes pilot comencen a omplir la badia. Darrere seu, dues barques tanquen el cercle que barra el pas a una possible escapatòria dels animals, conduïts a una mort més que segura.

El senyal és estrident. El xiulet engresca els homes i els adolescents, que corren vers l'aigua escollint la seva presa. En Hákun s'endarrereix -serà l'últim a entrar a l'aigua- per allunyar-se el màxim d'en Pauli. Tria el cetaci, se li apropa i topa amb ell suaument, amb una candidesa que no sembla real. Se'l mira i per uns instants dubta de fer-ho. Aquella balena té cor, encara que li hagin dit que és un invasor perillós, i no es mereix que li facin mal. Un nou clatellot, més fort que l'anterior, li retorna el valor que li havia fugit, amb més força en sentir de nou els insults d'en Pauli. Ara ja sap que la mirada càndida del cetaci no l'aturarà. Amb el Grindaknívur ben agafat, el clava fondo i el degolla sense cap mirament.

Ara poden seguir titllant-lo de covard i homosexual, però almenys ha estat capaç de matar un home amb les seves mans.

Comentaris

  • Un relat magnífic[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-03-2010 | Valoració: 10

    que demostra els efectes que pot produir el "bulling".
    Gràcies, mestre.

  • Molt bó![Ofensiu]
    copernic | 11-03-2010


    Un relat d'una gran fluïdesa, en el que ens expliques una història amb gran consistència, amb molt d'ofici, dominant clarament el tempo, captant l'atenció del lector en tot moment, amb riquesa de detalls però centrant el focus en la trama, de tal manera que no saps si t'atreu més la història o la manera en la que està escrita. I el final, la cirereta del pastís. Excel.lent
    No me'n penedeixo d'haver-te posat entre els meus favorits.
    Una abraçada!

  • un gran relat deo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 15-05-2009

    amb unes descripcions meravelloses.
    ja es penjat tu el que vaig comentar al fòrum en el seu dia.
    Va ser un gran repte, amb unes participacions genials, com la teva,ho vaig tenir difícil, cosa de la que me n'alegro.

    felicitats Lluís, una mica enderrerides, però tampoc tant.

    Una abraçada

    Ferran

  • Ei, deo![Ofensiu]
    Bonhomia | 07-05-2009 | Valoració: 10

    Tens molta cultura. Sempre es nota plasmada en les teves poesies i en els teus relats. D'on la treus? Busques informació o bé t'ho saps de memòria?
    Les mostres de valentia d'un poruc poden anar molt lluny... la ràbia ja ho fa, això...
    Final terrorífic, no m'esperava aquest desenllaç.

    M'ha agradat molt, un lloc situat i un ambient que es viu a través de les lletres.

    Salutacions!


    Sergi

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

306043 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978