Gatada

Ningú que em veiés en aquelles circumstàncies s'ho podria creure, ni ningú mai ho hagués dit de mi.
Un noi tan assenyat, tan seriós, tan tranquil i responsable….si és que és avorrit i tot….
Potser ha perdut el seny? És que tenia enamorada i l'ha deixat? És que s'ha venut l'enteniment?
Res d'això. Només he seguit els consells, que fent-me gran pressió, no deixen de donar-me els bons amics: Surt home! Ves de festa! Vine a fer una copa! Persegueix alguna noia!
I jo la veritat és que on millor estic és al sofà de casa amb un llibre i alguna ària sonant com a música de fons.
Però avui m'he llençat al carrer, sol, no volia espectadors i…
Quina gatada! Més pròpia d'un poca-solta que d'algú tan prudent com sóc jo….
I ara amb el gat ben enroscat i arrapat al meu cos, fent tentines, cap a casa, a veure si hi puc arribar…que de veure-hi més aviat poc clar hi veig. Alegre i eufòric començo a entonar, primer fluixet però després a cor que vols, el brindis de la Traviata. Tants cops l'he cantat a la dutxa...la veu ressona als carrers buits de gent i...un cotxe dels mossos s'atura, i entre dos agents m'arrepleguen. A punt estava d'anar per terra. Gatada
Ja a comissaria em diuen allò de: pot fer una trucada. I tant que la faig: al millor amic.
Després de moltes explicacions, el millor amic, em treu del d'estret on m'he ficat i m'acompanya cap a casa. Mai oblidaré el seu somriure burleta quan em diu: escolta tu! Veuràs quan demà ho expliqui amb pels i senyals a la colla!