FUIG!

...digne de tu. La veritat es que no es tan fàcil, perquè en l'estat que es troba el ser maltractat sense una ma de fora que l'estiri...i la por aquesta gran trampa l tot i que a vegades no ho es, el cas de les dones maltractades, la por a que les matin es ben real...Que trist !!! quantes heroïnes mortes perquè les demés guanyem el nostre lloc. Bé es que el teu poema es pot extrapolar a qualsevol tema.
Anna

però aquest escrit és més que poesia.

per ser seleccionat.
Una abraçada.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC

Atrapades en rònecs tels, que entre tots hem d'alliberar.
Un poema, dur, valent i suggeridor per a cercar la llibertat.
Avant

Un poema fantàstic, fugir d’aquestes inclemències siguin quines siguin, et don forces per afrontar una nova esperança de vida on poder-la trobar per aconseguir la llibertat..

Un bonic cant a la llibertat.
Aquest poema és com una mà que t’ajuda, com una remor de veus que a cau d’orella et dóna forces.
Qui ha sentit necessitat d’amoixar la claror, de sortir de l’obaga, sentirà, llegint o escoltant el teu preciós poema que les teves paraules tenen la força d’una mà amiga.

Delicat i punyent alhora.

Felicitats Pilar!
Una càlida abraçada
Núria

fugir quant l'entorn t'és hostil i no veus més enllà dels límits que et marca el botxí. La ment s'obnubila, el criteri es dilueix, la culpa creix i t'anihila i et deixa sense les poques forces que el teu "captiveri" et permet.

Cal parlar-ne i cal cridar-ho com es fa en aquest vers, per que les veus amigues arribin i penetrin en la ment adormida pel dolor i li donin força per trencar el fort i alhora absurd lligam


no valoro els relats, demano que no se'm valorin els meus..

Un poema que dona força per continuar, per fugir de l’esclavitud per anar corrent a abraçar la llibertat. És com un cant a la llibertat.
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada
Lluís

Cal fugir de la foscor que encarna el mal i caminar cap a la llum de llibertat, tal com tu expresses tan bé. M'ha agradat de trobar-te.

ens fem mal després de dir: t'estimo. L'ànima humana és un laberint sense sortida, massa vegades...felicitats pel poema...Preciós.
Gràcies per comentar-me. Una gran abraçada!!

Fugir no sempre és possible.

Felicitats

Aquest poema et fa vibrar, té un ritme que encomana, una vitalitat que desborda, una urgència que et porta voleiant al final, als dos versos finals on endevines el descans de l'esperança, el recer de la superació del trauma, la fita de l'energia comunicada que fa sobreviure l'esperit.
Companyia per al dolor aliè que pot ser llegida de boca endins per les vícitmes, o que pot fer-se en veu ben alta manifest compartit i necessari.
Un bell cant d'insubmissió.
Una abraçada,
franz

Té por ja què viu a l’ombra i la foscor, de l’obaga no surt. Només es tracte d’anar a la llum, a la claror, obrir el pit i eixamplar l’esperit. Però això no s’ensenya enlloc.
En l’aquarel•la, pel posat de la noia, he pogut intuir el temor en el seu rostre.
Et felicito de tot cor, és un bell poema i la pintura també.
Joanalvol

Contra el maltracte, cap més tracte...
...i on hi ha agressió...no hi ha res de bo!!
(...però millor que fugi el maltractador, i si desapareix millor!!!...)
Preciós poema. Felicitats!!

Amoixa la claror. Quina frase més maca. Mira, ara mateix vinc de la terrassa, on hi ha una claror de sol impressionant i et comprenc perfectament. Hi tinc una planta de boix grèvol i una altra de gatell, amb uns brots que semblen cotó fluix. Tota aquesta meravella la vius molt millor si hi ha la claror que hi ha avui. Ets una gran poetessa. Felicitats! Una abraçada Pilar.
Aleix

on agafar-se per sorti de la foscor, molt maco, molt esperançador, moltes "facilitats"!!!!!

Poema interessant que mostre un punt de llum on agafar-se. Volent fer aflorar l’esperança, incitant a què qui ho pateix tingui un punt de referència.

Una aquarel•la molt aconseguida per aquest bon poema de denuncia. També m’agrada molt la que has posat a la teva biografia, un quadre lluminós, de colorit suau que transmet pau i optimisme.

Una forta abraçada

un poema esplèndid, amb un llenguatge i unes expressions fantàstiques
m'alegra tornar a llegir-te
una abraçadota des de mataró
joan

Gràcies per participar!

Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

Gràcies de nou!

ARC