Forever young

Un relat de: Carles Linares
La lluna ja havia desitjat somnis bonics al sol i els estels no tardarien a arribar per festejar la nova nit.

Al seu despatx, el rabí Jacob acotava el cap, cada vegada més baix. Necessitava ara llegir tres vegades una frase per començar a entendre-la i sabia que l’única que significava era «és temps d’anar al llit».

Va sospirar, es va treure les ulleres, d’aquelles amb armadura i gafes daurades, i les va ficar a la funda. El rabí Jacob es va fregar els ulls d’una mà.

- No serveix de res, acabaré demà, anem, a fer la nona…

«Toc-toc-toc!»

Truquen a la porta? Ara? Qui podria…

«Toc-toc-toc!»

- Ja vinc, ja vinc! Va cridar.

S’aixecà amb dificultats, el seu genoll li dolia des de mesos. «Maleïda vellesa», va pensar, com ho feia cent vegades cada dia. Va sortir del despatx, va baixar els esglaons que el separaven de la porta, n’hi havia exactament tretze. És divertit com el dolor et podia tornar un Sherlock Holmes… Va obrir la porta.

- Samuel? Però què hi fas aquí, has vist l’hora?
- Ja ho sé, Rabí, perdoneu, però tinc un problema.
- I no pot esperar demà?

Samuel es torcia les mans.

- Perdó… va gemegar Samuel.
- Ja ho has dit, i el meu perdó, te’l regalo de bon grat, però… Bé, t’escolto.

Samuel era una mena de babau, sempre amb idees estrafolàries, però no era mal noi… noi, noi, ja era un home, almenys físicament. El rabí va notar la nerviositat del jove.

- Tranquil. Samuel, com puc ajudar-te?
- Heus aquí… Voldria viure per sempre, mai morir…
- Una mena de vida eterna?
- Sí, però… aquí… sobre la terra…

El rabí va parar un sospir, no el volia ofendre.

- Deixa’m pensar…
- que no el volia molestar, Rabí, però fa nits que no puc dormir, se’m gira al cap i…

El rabí va somriure, preferiria no saber tot allò que podia tenir Samuel sota del seu crani.

- Potser existeix una solució, sí, sí…
- Quina? Quina?
- Casa’t. Has de casar-te.
- Què? Casar-me? I amb un casament, amb una dona, viuria… És veritat tot el que se’n conta, de l’amor? Amb una dona, una muller, tindria la vida eterna, podria viure per sempre?
- No, però ja te’n passaran les ganes.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-10-2021 | Valoració: 8

    Un relat que m’ ha entretingut i fet somriure. Ebs llegim !

  • Ganes de viure[Ofensiu]
    Prou bé | 26-10-2021

    Aquest relat/acudit, em recorda aquell de metge que li recomana a un pacient que no begui, que no fumi, que no mengi massa i que es contingui en els actes amorosos. Quan ell li pregunta si així viurà més anys el metge li diu que no però, que d'avorriment , se li farà molt més llarg. El missatge tot i ser a l'inrevés, és el mateix i el que és més important és que són acudits.
    Potser s'hi pot fer una lectura de missogisme però els acudits tenen una vessants "cruel" que ens fa riure. Així som els humans. No ho disculpo només ho explico.
    El teu relat està ben escrit i molt ben recreada la situació i el perfil dels personatges. Això és el que cerquem oi?
    Amb total cordialitat

  • Vas bé[Ofensiu]
    kefas | 24-10-2021

    Quan algú comenta un text teu amb el que sembla una saviesa sorneguera, no parla de tu sinó de l’enfilall de paraules que veu i el que li suggereix en aquest moment. O potser no. Si un text és bo i el llegeixen diferents persones amb maneres de pensar discrepants, en resultaran moltes lectures contradictòries. Això vol dir que cadascuna l’ha fet seu a la seva manera, que el teu relat és universal. T’has de preocupar si tothom hi veu exactament el mateix.

    Jo hi veig en Woody Allen al teu relat.

    Per reblar el clau del teu injustificat disgust, d’aquí a una estona potser et renyaran per haver contestat amb un comentari els comentaris del teu relat. No t’hi capfiquis. Quan t’expliquin el tema dels comptadors ho entendràs.

  • Estic fotut ![Ofensiu]
    Carles Linares | 24-10-2021

    Pobre de mi ;-)
    No volia de cap manera encetar una discussió sobre les dones, no vull còrrer el risc d'acabar a la forca, ni que sigui virtual... ;-)
    Bé, crec que amb tot aixó, m'he ficat de peus a la galleda. Senyores, em faré perdonar amb el pròxim relat. Era una idea que'm quedava per més tard, però ara és una questió de vida o de mort per mi i em posaré a escriure-lo amb prioritat absoluta ;-)

  • "¡Aquí hay tomate!"[Ofensiu]
    capficada | 24-10-2021 | Valoració: 8

    El debat a favor i en contra de les dones, la querella de les dones, és ben present en la nostra tradició literària. L'Espill de Jaume Roig n'és una bona mostra en clau humorística també.
    Carles Linares reescrius una facècia divertida, amb un bon éstil en els diàlegs, les descripcions i caracteritzacions dels personatges.Amb el titol acabes de reblar el clau. Em jugue un cafè que estàs encetant un bon fil de conversa! ;)

  • Nomès per divertir[Ofensiu]
    Carles Linares | 24-10-2021

    Per reaccionar al comentari del SrGarcia,
    moltes gràcies pel seu comentari, però ho ha entès mal, busca massa lluny, i és culpa meva, potser hauria hagut de precisar en en títol o subtítol que nomès era un contet per divertir, somriure, potser riure.
    No és misogin, no hi ha cap filosofia, cap moral.
    Aquesta història, l'he contada moltes vegades en forma d'acudit, tan a homes que a dones, hi sempre ha tingut èxit.

    He posat aquest conte a la categoria "humor". Si hagués escrit un conte hassidic de debó sobre el sentit de la vida, no l'hauria posat en aquesta categoria.

    No coneixia forocoches, he anat a veure què era, i puc veure que cada país té les mateixes m... suposo que no era un compliment de part vostè ;-)
    Espero que ho entèn, però pels pròxims relats, si hi veig coses així, ho precisaré al principi del text.

  • Petit conte misogin.[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-10-2021

    El relat comença amb l'esperança per part del lector de trobar la saviesa d'un conte hassídic.

    L'esperança es veu defraudada. El relat és un conte misogin dels que tindrien èxit a "Facebook "i a "Forocoches".

    Jo, particularment, en tinc una millor opinió de les dones en general, d'alguna en particular ja ho veuríem, però això també passa amb els hòmens.

    Ara bé, tinc entès que els jueus, en les seves oracions, donen gràcies a Déu per haver-los fet hòmens i no dones. Potser la saviesa hassídica és així, potser això és normal entre jueus.

    Per cert, "Petits contes misògins" és un recull de contes de la Patrícia Highsmith, uns contes sobre dones malvades, un dels millors reculls que he llegit.

  • Original i ben construit[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 23-10-2021 | Valoració: 9

    M'ha agradat aquest relat.

    No li veig la moralina, però no ha de tenir-ne. És simplement, o m'ho sembla a mi, un conte per a entretenir i per a mostrar la vida tal com és. El que no obsta perquè, com a tal, és divertit i sap posar en acció els detalls i els fets concrets dels personatges, encara que només són dos.

    T'animo a seguir endavant.

    Et llegiré en els pròxims relats, espero.

    Salutacions!!

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Carles Linares

28 Relats

85 Comentaris

2486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))