Erupció (tercera part)

La Rosa veu les mirades estranyades dels seus fills davant la seva reacció, ella que sempre està calmada. Amb un esforç que li estreny els pulmons, avança la ma, agafa el mòbil i diu "digui" amb un fil de veu. A l'altre cantó una veu femenina pregunta per l'Alfons, és la seva secretària, diu que l'Alfons es va deixar ahir el mòbil a l'oficina i que ella truca perquè li estranya que ell encara no hagi arribat i no té manera de localitzar-lo. Se la veu preocupada a la mala pècora, pensa la Rosa.
La secretària explica que l'Alfons li va dir que avui aniria per la nacional per l'avís de riuades i que arribaria puntual a l'oficina perquè sortiria uns minuts abans, aprofitant que es lleva una mica més d'hora des que fa un mes que no pren les pastilles per dormir.
A la Rosa li fa mal això, que aquesta meuca sàpiga detalls íntims de la vida de l'Alfons que ella desconeixia. I també veu que el seu pla trontolla, si la policia arribés a interrogar a aquesta dona...
La Rosa li diu que l'Alfons està en camí, que fa estona que ha sortit de casa i que segurament va més a poc a poc per culpa del temporal.
Com per subratllar les seves paraules, en aquell moment ressona un tro que fa tremolar els vidres de la finestra de la cuina, marxa la corrent, els seus fills s'aixequen a mirar si han saltat els ploms, a buscar una llanterna... La Rosa acomiada a la dona dient-li que la disculpi, que té feina.
Entra una altra trucada, la policia local, han trobat el cotxe de l'Alfons a la desembocadura de la riera, només el cotxe...