EPITAFI (A JOSÉ MOLERO)

Sentit epitafi al teu germà. Un grapat de paraules que són com un ramet de violetes que deixes a la seva tomba.

És el nom d'un relat meu, en un cementiri.
Mentre els recordem hi son, i tu ho fas possible.
Una abraçada.
MariaM

Gràcies per llegir-me i pels teus comentaris.
Una abraçada
MariaM

Bon dia,

en primer lloc, un text (epitafi) molt bonic per recordar a un germà que va marxar tant jove, quina pèrdua més dolorosa...

En segon lloc, agraïr-te el comentari que m'has deixat en el relat que vaig publicar la setmana passada: 'La dona de lila'. Em vas comentar que havia de deixar comentari directament a la pàgina de qui l'havia fet, i així ho he fet (no sé pas però si aquest és el sistema, sóc nova i vaig perduda en aquesta part de comentar).

En tot cas, la meva enhorabona per tants escrits. Escriure va que molt i molt bé per l'ànima! Endavant!

Tinc la tendència, de sols escriure amb majúscules la paraula base del tema. Peró ho tindré en compte, en propers Relats. Cordialment,

Llegit lentament el teu Relat. Amb gran respecte.
Paraules sensibles.
Agraeixo el teu comentari.
Salutacions,

Moltes gràcies pel comentari a Llàgrimes. Me n'alegro que t'hagi emocionat.

Molt cordialment.

Rosa.

Bona vesprada perla de vellut,

Molt bonic el relat dedicat al teu germà.

M' agradat molt, espero el teu pròxim relat m' encantarà llegir-lo!

No veig la flor que em dius que hi ha en el relat

Una abraçada

Noia Taragarina

Però també passa, a favor nostre.

El millor que li vas poder fer al teu germà és escriure-li un poema. Cadascú té les seves virtuts. I la teva són les paraules. Homenatge ben merescut i molt ben escrit. Una abraçada per a tu i un record per a en José.

Aleix

Bon dia, Perla de Vellut:

Tan fràgil és la vida com aquestes violetes.
Un epitafi carregat de sentiment. Enhorabona per la creació malgrat tant de bo l'haguessis creat en unes altres circumstàncies.
La pèrdua d'un germà segur que ha de ser molt dolorosa, encara que passi el temps segur que no l'oblides. Ànims!

Una forta abraçada,

Helena

Molt bé aquestes paraules al teu germà!
Una forta abraçada i ànims perla!

...amb el record i l'estima cap a un ésser que no oblidaràs mai. Salutacions i enhorabona per aquest epitafi.

Els anys passen i els records perduren.

Els anys sembla però que els hi treuen l'agror.

Darrerament escric i llegeixo menys, estic en la 3a sessió de quimioteràpia, i malgrat intentar-ho no sempre estem positius, oi?.

La natura està present en aquest epitafi. Des de les paraules del poema fins les primeres lleres que nombren unes flors. M'imagino la seva tomba o el lloc a on sigui el seu cos, rodejat de violetes.

Quin epitafi més sentit i excels que li has dedicat al teu germà!, Sigui allà on sigui la seva ànima, de ben segur que li agradarà. Els éssers estimats quan parteixen resten sempre en els nostres cors i el teu germà ho és en el teu. Un germà que va pujar al cel encara força jove , un germà amb una vàlua intel·lectual que resta palesa en la teva descripció. Nil

L'ànima del teu germà, "Emmarcada de principi a la fi" en el cos que habitava en vida. Un poema tan bonic com les violetes.

Violetes, boniques paraules i un record per un ésser tan estimat que sempre duràs al cor.

Salutacions

Molt sensible. Enhorabona. Curiós lo de la flor amb les lletres inicials.
Agraeixo els teus comentaris. Ho tindré en compte.
Molt cordialment,

En record i en memòria d'una persona estimada. Quina sort saber posar paraules a tan bonics sentiments.
Una abraçada.

Hola, Perla
Preciós, no puc dir res més. El teu germà estaria molt orgullós de tu.
Una abraçada,
Neus

i sentit poema dedicat al teu estimat germà, que sempre portaràs al teu cor per anys que passin.
No he sabut veure el nom de la flor que dius.

Cordialment.

Rosa.