El terror arriba de nit

Un relat de: Neus Marín Cupull
Meu, meu! Passejar sota la teva finestra quan hi ha lluna negra m’excita tant com quan hi soc a la teulada en companyia d’alguna gateta maula. D’ençà que ens vam conèixer vius atemorit. El terror et visita totes les nits. Per què ho sé? Meu, meu... Perquè rondo a prop teu, t’observo en la foscor de la nit. Ai! Pobre innocent. Ja et vaig avisar, però tu, ni cas. Els humans sou massa tibats per adonar-vos de res. Un policia amb galons hauria de ser més intel•ligent. Meu, meu! Però em vaig equivocar amb tu. Durant tres dies vaig rondar entre les teves cames i tu... Ignorat!, només m’oferies puntades de peu, per tal que me n’anés ben lluny. Que rucs arribeu a ser els de dues cames, mentre tu donaves ordres als teus vassalls vestits d’uniforme, jo intentava avisar-te del perill que corries en aquella casa. Recordo quan la vas veure ajaguda al llit. Assassinada? És possible. Però tu veies alguna cosa més. Veies la maldat en aquell rostre arrugat. Qui va matar a la vella? La seva jove? Meu, meu! “Cas solucionat, la jove és l’assassina” vas pensar “El mòbil del crim, l’herència” vas afegir. Però on era la noia? El tercer dia vas baixar al soterrani i vas veure la porta del celler. La pudor de rata morta et va cridar l’atenció. Jo vaig intentar avisar-te per últim cop, però no va servir de res. Vas obrir la porta i vas alliberar el mal. Aquella noia que havia mort engarrotada amb els dits desfets i ensangonats de tant rascar la porta. Era la verdadera víctima. Ara cridava venjança. La noia que havia sigut una santa en vida. El mal s’havia apoderat d’ella amb la mateixa brutalitat que havia sigut assassina, i així va ser com va entrar a la ment de la vella, la qual va torturar fins que es va suïcidar. Però un cop fet. El mal volia més i tu l’havies alliberat. Pobre humà que ara és víctima del seu destí. Tremola, tremola de por que a la noia ja hi és aquí. És una llàstima que no la puguis veure amb els meus ulls de felí. Meu!

Comentaris

  • Gràcies Brins[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 22-12-2020

    Gràcies pels teus comentaris
    Una abraçada i Bones Festes,
    Neus

  • Molt original[Ofensiu]
    brins | 22-12-2020

    Has escrit un relat molt enginyós, Neus, has sabut incloure en un tema de terror una personificació que atorga vida al relat.

    Bon Nadal!

    brins

  • Gràcies, Sr.Garcia[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-12-2020

    Moltes gràcies pels teus comentaris,
    Una abraçada,
    Neus

  • Terrorífic fins als ossos...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2020 | Valoració: 10


    El terror és a flor de pell...!! Per una herència l'assassina és la jove. Pel meu meu... del gat, protagonista de tota l'acció.
    Molt bo i molt original, Neus.
    Salutacions i una abraçada...
    Que passes unes Bones Festes de Nadal, en companyia dels teus.


  • Gat visionari.[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-12-2020

    Francament terrorífic. No m'estranya que alguns poguessin pensar que els gats eren l'encarnació del dimoni. Una trista història de mala relació entre la sogra i la jove i al mateix temps un conte de fantasmes, que és en el que s'ha convertit la pobra noia. Molt ben trobat això d'explicar-ho des del punt de vista del gat.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

14 Relats

109 Comentaris

7166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.