Cercador
El substitut.
Un relat de: Joan Colom—L’ou —digué, sense pensar-ho dues vegades—, perquè anant enrere en el temps ens trobaríem una gallina que havia sortit d’un ou que no havia posat una gallina sinó un altra espècie d’au. I anant més enrere encara, ens trobaríem un au d’aquesta espècie antecessora que havia sortit d’un ou posat per un rèptil.
Quedà de pasta de moniato: ell s’havia assabentat d’això amb el National Geographic, de ben gran. I decidí provar sort amb aquell noi de la primera fila amb cara d’entremaliat.
—Ja que la teva companya ens parlava d’anar enrere en el temps, a tu què et sembla que passava fa un bilió d’anys?
—Mai no ha existit aquesta època —contestà l’interpel·lat, sense immutar-se— perquè l’Univers només té catorze mil milions d’anys. L’espaitemps va aparèixer amb el Big-bang, així que no té sentit parlar d’un abans.
Del tot aclaparat, necessitava afermar la seva superioritat intel·lectual sobre aquells marrecs que el miraven fit a fit, desafiants, fent la mitja rialla. I de sobte li va venir la inspiració.
—Atents! Vull que deixeu el mòbil damunt la taula, capgirat i arran de passadís; que jo el pugui veure. Ara agafeu paper i llapis i calculeu manualment el resultat d’aquestes operacions. No hi ha límit de temps.
Es girà i escrigué a la pissarra una fracció: el producte de dos enters de tres xifres partit per un enter, de tres xifres també. Tornà a girar-se cap a la classe i, en veure com els somriures irònics havien desaparegut de tots els rostres, pensà: l’he encertada!
Comentaris
-
Doble resposta a SrGarcia:[Ofensiu]Joan Colom | 06-11-2023
En relació al que dius sobre les operacions amb fraccions, suposo vols referir-te a la suma de fraccions, en què prèviament cal reduir-les al mínim denominador comú, no pretenia anar tan lluny en el relat. L'únic que demana als alumnes el profe substitut és que facin una multiplicació seguida d'una divisió, manualment, sense el concurs de la calculadora.
Per no multiplicar els autocomentaris, aprofito aquest mateix per respondre a la observació que em fas en el teu comentari "Pondre" al relat "Catalanades". Tens tota la raó, no m'havia adonat de la meva ficada de peus a la galleda: després de dedicar al tema el penúltim relat "De composar a compondre", que hauria pogut ampliar dient que "compondre", "descompondre" o "respondre" es conjuguen com "pondre", que "composar", "imposar" o "reposar" es conjuguen com "posar" i que sovint es cometen errors confonent uns amb els altres per mimetisme amb el castellà, en què tant "pondre" com "posar" es tradueixen per "poner, en el present relat "El substitut" escric "un ou que no havia posat una gallina" i "un ou posat per un rèptil". No som res. -
Qui mana.[Ofensiu]SrGarcia | 06-11-2023
Avui en dia tothom ho sap tot, tenim molta informació a l'abast. Ara, les operacions amb fraccions, ja és una altra cosa, fins i tot amb calculadora les has de fer a mà.
Bona pensada la del professor substitut. És la primera regla de qualsevol ensinistrador de bestioles: s'ha de saber qui mana. -
Valorar el contrincant[Ofensiu]Prou bé | 06-11-2023
Si és que veia així aquells adolescents. Se'n va sortir bé el professor, tan bé om tu en un relat original i de bona factura.
Sort
Amb total cordialitat m -
Pura estratègia[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-11-2023
Havia de demostrar la seva superioritat, no podia permetre's que aquells marrecs li passessin la mà per la cara. Bona estratègia la d'aquest substitut.
Original i entretingut Joan Colom.
Bona sort!
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Recuperar Bellmunt.
- Vint nanoocurrències sobre LLIGAR.
- Verbs acabats en "pondre" i "posar". [temps real de lectura: 4 minuts].
- Vint nanoacudits sobre SALA D’OPERACIONS (QUIRÒFAN) [temps real de lectura: 3 minuts]
- La joia de viure. [temps real de lectura: 3 minuts]
- El substitut.
- Catalanades.
- De composar a compondre. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre EL CEMENTIRI [temps real de lectura: 3 minuts]
- La meva lluita. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre TERROR IRRACIONAL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Martha Argerich. [temps real de lectura: 1 minut]
- Àngel de la guarda, dolça companyia... [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre AMB FRANCO VIVÍEM MILLOR? [temps real de lectura: 3 minuts]
- Popurri. [temps real de lectura: 6 minuts]