Cercador
El rellotge de sorra. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Deixà caure l’ou a l’aigua bullent del cassó i, a l’instant, capgirà el petit rellotge de sorra. Com cada matí, aprofità amb parsimònia els tres minuts reglamentaris per als preparatius: posar a la safata la ouera, la cullereta, el saler i una llesca de pa de motlle, tallant-la en quatre petits bocins. Però en girar-se, per mirar com anava de temps, l’estranyà veure la sorra amunt, encara.
Fou llavors quan s’adonà d’aquell silenci inquietant: ni l’habitual soroll del trànsit, provinent del carrer, ni el bombolleig de l’aigua bullint. Anà a la balconera, l’obrí i tregué el nas: al carrer, encara amb l’enllumenat nocturn, distingí dos vianants i quatre vehicles; un detall insòlit era que tots estaven immòbils, els vianants i els cotxes; i no sols els tres estacionats arran de vorera sino un de plantat al bell mig de la calçada. No se’n sabia avenir, tancà i anà al fogó, on l’esperaven més sorpreses: com si fos una foto i no la realitat, una boira estàtica coronava el cassó, sense enlairar-se; l’ou no oscil·lava dintre l’aigua i aquesta mostrava generosa escuma a la superfície, com d’aigua sabonosa en repòs. La resta del món, al seu voltant, s’havia aturat?
Aclaparat, anà al lavabo per refrescar-se la cara. De l’aixeta no brollà ni una gota i quedà clavat davant del mirall, que reflectia la paret del darrera però no la seva imatge. Allò acabà de trasbalsar-lo i decidí tornar-se’n al llit, però el llit estava ocupat. S’hi atansà i veié algú dormint plàcidament... Bé, tant com això no, perquè estava pàl·lid i no respirava. Pensà que aquell era el seu lloc perque, de fet, ell era el del llit. L’enigma quedava resolt: el món no s’havia deturat sinó que era ell, qui s’havia quedat sense temps. Així que, això era la mort?
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXLVI (tema: EL TEMPS) i consta de 300 paraules —entre elles "instant", "enigma" i "mirall"— segons el comptador de Microsoft Word.
Fou llavors quan s’adonà d’aquell silenci inquietant: ni l’habitual soroll del trànsit, provinent del carrer, ni el bombolleig de l’aigua bullint. Anà a la balconera, l’obrí i tregué el nas: al carrer, encara amb l’enllumenat nocturn, distingí dos vianants i quatre vehicles; un detall insòlit era que tots estaven immòbils, els vianants i els cotxes; i no sols els tres estacionats arran de vorera sino un de plantat al bell mig de la calçada. No se’n sabia avenir, tancà i anà al fogó, on l’esperaven més sorpreses: com si fos una foto i no la realitat, una boira estàtica coronava el cassó, sense enlairar-se; l’ou no oscil·lava dintre l’aigua i aquesta mostrava generosa escuma a la superfície, com d’aigua sabonosa en repòs. La resta del món, al seu voltant, s’havia aturat?
Aclaparat, anà al lavabo per refrescar-se la cara. De l’aixeta no brollà ni una gota i quedà clavat davant del mirall, que reflectia la paret del darrera però no la seva imatge. Allò acabà de trasbalsar-lo i decidí tornar-se’n al llit, però el llit estava ocupat. S’hi atansà i veié algú dormint plàcidament... Bé, tant com això no, perquè estava pàl·lid i no respirava. Pensà que aquell era el seu lloc perque, de fet, ell era el del llit. L’enigma quedava resolt: el món no s’havia deturat sinó que era ell, qui s’havia quedat sense temps. Així que, això era la mort?
Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXLVI (tema: EL TEMPS) i consta de 300 paraules —entre elles "instant", "enigma" i "mirall"— segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Molt original[Ofensiu]llpages | 05-04-2023 | Valoració: 10
Quan llegeixo ficció, sovint arrufo el nas perquè els autors acostumen a carregar les tintes en fets insospitats. Però en aquest inspiradíssim relat es passa de la quotidianitat al fet inusual d'una manera mestrívola, creixent, t'enganxa en la lectura perquè vols saber què carai està passant. Un text rodó sobre una idea original. Enhorabona, Joan!
-
un relat molt bo[Ofensiu]Atlantis | 04-04-2023
quan el vaig llegir al repte clàssic, ja em va agradar molt. Tal com descrius l'aturada del temps com una fotografia fixa d'un vídeo que és la vida.
-
El temps s'ha acabat[Ofensiu]Rosa Gubau | 01-04-2023
Una manera de veure i viure la mort ben especial, qui sap el que veure'm quan arribi l'hora, però la que expliques en aquest relat de ficció sembla ben tranquil.la, tot i que com a lectora m'ha causat impacte.
Bona imaginació Joan.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.