EL NOI DE LA BROSSA

Primer al contenidor, després al cotxe, després al restaurant , després la noia desapareix... no és el més meravellós idili que et puguis imaginar, però almenys literàriament funciona i té un toc de realisme literari ben aconseguit.

Pel que em sembla veure, aquest noi era bastant guapo però no el summum del romanticisme i de la imaginació. Bé, no serà el conte de fades més bonic del món però té, insisteixo, un toc de realisme saborós.

En fi, ens veurem, Rosa Gubau, salut!!!

Un bon relat entre l'humor i el "com està la gent". Realment, en una cita a cegues pot passar de tot. Hi trobo a faltar una mica de concreció: Com és que van quedar en aquell lloc? Quin contratemps va espatllar la vetllada? Penso que "Aventures i desventures d'una cita a cegues" podria ser el títol d'un recull de contes ben divertit.
Un plaer llegir-te.
Antònia

Gràcies i més gràcies pels teus comentaris als relats, el darrer 'La mestra apassionada'. I d'una passió a una altra amb el teu relat. Endavant amb aquest i molts més! Gra`cies Rosa, ens seguim llegint.

He tornat a llegir, amb calma, de nou aquest Relat. Mot ben tractat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Pronoms.
Cordialment,

El primer impacte és important i en aquest cas, no presagiava res de bo des d'un començament.
No sé si a la protagonista li van quedar ganes de provar una segona cita a cegues, en tot cas li recomanaria que prengués ella les regnes de la situació per evitar, almenys, un lloc tan poc adient i gens propici per a l'enamorament.
Sempre originals els teus relats, ens fas gaudir de la seva lectura.

Salutacions

Hi ha pudors que embriaguen i personalment les trobo agradables, com ara les que s'olora quan passes per davant d'una granja de porcs....Pero hi ha altres que maten com la de les caques de gossos o la dels containers... La meva pregunta és si el personatge del relat anava perfumat? A banda de la mala olor a ves a saber què!, cal tenir en compte també l'impresió visual nefasta que causa aquests containers del relat en un dia tant especial com és una cita a cegues.... Un relat molt ben escrit...Nil.

Hi ha pudors que embriaguen i personalment les trobo agradables, com ara les que s'olora quan passes per davant d'una granja de porcs....Pero hi ha altres que maten com la de les caques de gossos o la dels containers... La meva pregunta és si el personatge del relat anava perfumat? A banda de la mala olor a ves a saber què!, cal tenir en compte també l'impresió visual nefasta que causa aquests containers del relat en un dia tant especial com és una cita a cegues.... Un relat molt ben escrit...Nil.

aparcar sempre al lloc on fa pudor!!

un relat mol ben escrit, àgil de llegir i amb un toc d'humor o de decepció?

Estàs molt activa i des de que has començat a escriure trobo que tots els teus escrits son cada vegada millor. Segueix així!!!

Un relat teu en prosa! M'agraden molt el teus poemes però també quan t'expliques, així de bé, en prosa.
Un relat que no pot deixar d'anar llegint per la trama, per l'originalitat i per com està escrit i descrit.
Amb total cordialitat

com de la pudor, mai millor dit! Un relat entretingut i original, encara que estic ben segur que trobaríem l'equivalent real al tocacampanes de protagonista mascle, hahaha!

Hi ha persones que no tenen gens d'olfacte, el noi del relat deu ser una d'aquestes, perquè sinó no s'entén que torni a aparcar al mateix lloc. Hi ha una altra opció, que li agradi la pudor. Llavors la protagonista fa bé de fer-se fonedissa.

Rosa,

Relat planer, agradable de llegir; tanmateix, picardiós, suggeridor...

Una trobada tal volta desitjada per molts. Això sí, amb un final diferent, és clar.

M'ha agradat. Enhorabona!

Salutacions,

Fidel Gangonells

Volia dir que, el noi, per la trobada als contenidors té una excusa, però triar, altre cop, els contenidors per acomiadar-se diu molt poc a favor d'ell ( volia dir que ell fa "pudoreta", no el text, eh?). La protagonista fa molt bé d'esfumar-se.

Jo tampoc ho entenc… Realment un relat que incita a una dificultat que ve de sorpresa al final. La dona on s'ha quedat? M'ha sorprés tota l'acció, que es tornarien a veure…
Ets molt enginyosa, Rosa.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

L’excusa de la puntualitat s’accepta, però repetir a la tornada fa una mica de “pudoreta”. Bé per la protagonista.
Un relat ben divertit!

Enhorabona. Un Relat ple d'humanitat. El llegiré més vegades.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat. La reconciliació, un clima participatiu i molt adient.
Molt cordialment,