EL MOCADOR

M'ha encantat llegir-ho, doncs tens molta imaginació a l'hora de expressar els sentiments de les persones que sempre han tingut una vertadera il.lusió.
Doncs ets aprenent, jo diria que ets una mestra per aquest relat del "El mocador", i et dona la meua enhorabona per tal escrit.
T'invite al meua poema "Hèlixs", que he publicat últimament; quan pugues i tingues temps.
Una abraçada...
Perla de vellut

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Colpidor, sensacions molt fortes expressades com sempre amb una gran riquesa lèxica i estilística.

De fet, no han parat, com tu dius, segueixen cada dijous des de fa 40 anys.

El mocador que tan acuradament descrius s'esdevé, molt oportunament, símbol de fortalesa i de lluita d'aquestes mares. A mi em commou la teua Carmen, l'amor dins de l'horror, la recerca incansable per recuperar i treure de l'oblit en que hauria acabat, la seua filla, tants fills que van existir, foren torturats, assassinats i fets desaparèixer com si la brutalitat es poguera esborrar de la memòria de la història, perquè el que no se sap és com si mai no haguera passat. Les mares-àvies no van parar fins saber i fer que el món sabera, i això és coratge que tu has sabut transmetre de manera molt viva.

Pel que em preguntaves sobre Zeinab: sí, es tracta en efecte d'aquesta plaça; el carrer estret són en realitat un parell de carrers i algun altre indret que hi ha bastant a prop. Gràcies per comentar.

Felicitats per la selecció!

Fortalesa i fermesa per aquestes dones encoratjadores. Em fan pensar amb els avis de Reus manifestant-se pels presos polítics. tot el meu suport per denunciar abusos!Una forta abraçada, Enriqueta.

Aleix

Un bon relat que, a més de narrar el dolor de les víctimes, conté un missatge reivindicatiu: la dignitat en la protesta justa. La literatura també és això. Molt bé.

Pobre Carmen, pobres iaies, pobres aquestes dones que tenen pèrdues humanes i que viure és necessiten una ajuda, un símbol, un mocador...

Has sabut fer patent aquest dolor, aquest camí d'espines... Gràcies pel teu relat.

Una abraçada,

Materile

Pobre Carmen, pobres iaies, pobres aquestes dones que tenen pèrdues humanes i que viure és necessiten una ajuda, un símbol, un mocador...

Has sabut fer patent aquest dolor, aquest camí d'espines... Gràcies pel teu relat.

Una abraçada,

Materile

La fortalesa sempre es demostra en la lluita contra l'opressor, segons sembla pels relats que he llegit. No sempre ha de ser un govern, també hi ha personatges que et volen doblegar, i la teva fortalesa et fa anar més enllà d'on no havies somiat poder arribar. I aquesta és la que tu ens mostres, contra un govern, sí, però contra uns senyors que no eren elegits pel poble, així que eren personatges opressors. Bé, que m'engresco!

Ben narrat, ben estructurat. Bon relat.

Ferran

Com sempre trobes les paraules justes per arrodonir un relat que ens arriba, que ens fa tremolar de dolor, d’indignació i de vergonya pel que va passar ben lluny d’aquí.
Has sabut transmetre en paraules ben buscades —salvant les distàncies—, el paral•lelisme de les bestieses que hem de suportar.
Gràcies, Enriqueta, pels teus escrits.
—Joan—

Pels drets humans!
Preciós, com sempre!

Sovint la vida et maltracte injustament, i ho perds tot, i no et queda res que doni sentit a la vida...

Un relat preciós, ple de tendresa i dolor que tu has sabut dosificar a la perfecció.

Una abraçada,

Materile

Que li resta a una mare després de que li robin, de manera cruel, un fill? Quin sentit té seguint visquen amb aital absència, quan aquesta no és deguda per causes naturals? A una mare quan li han arrencat el cor només li resta subsistir al peu del canó, per a denunciar, en nom de totes les mares del món, aquest succés inhumà. I ja per acabar et diré que el teu relat retrata molt bé el plor d'aquestes donesmares i àvies. Nil.

Un bell i dramàtic homenatge a les mares argentines que lluitaren pacíficament i amb una fortalesa d’esperit més enllà d’allò que unes autoritats assassines podien imaginar. Cal aixecar la veu amb constància i amb convicció perquè tothom, el món sencer vegi, comprengui i actuï i obligui a actuar en conseqüència.
La descripció de la mare turmentada i el seu anhel de netejar més que les ferides, el dolor interior, em sembla realment magnífic.
Després, quan t’adones de qui és exactament la Carmen, comprens tot el cerimonial de la dutxa. Em sembla també molt encertat l’origen del mocador blanc.
Et seguiré llegint. Fins una altra, Enriqueta, i que tinguis un bon any.

Es real el teu relat, quanta força per continuar endavant , m´agrada molt !