EL LLEÓ

que no havia llegit el teu. I de fet, el meu és tot ficció, m'agrada l'antropologia i tant de bo hauria estudiat aquesta branca universitària, però mira, no ho vaig fer al seu moment, però encara hi seré a temps quan em jubili... espero.

De tots maneres el teu es veu més treballat que el meu. Jo volia fer una altra cosa, i al final, per manca de temps i extres familiars, he presentat aquest a corre cuita.

M'agrada molt el tractament antropològic del teu relat, i els noms que fas servir, per a un micro de concurs on les lletres conten, utilitzar noms tan llargs és de mèrit, i de seguretat en el tractament del conte. I sobre aquest final tan discutit, jo el veig com una prova que els amics l'han escalfat fent-li creure que ha fet una cosa que sols ha viscut ell en el seu inconscient, però de fet no és important com s'ha fet les esgarrinxades, la gràcia rau aquí, que tampoc ho sap qui el cura i per al nanu, tot allò viscut serà un record ben real que el farà superar aquest adolescència tan enutjosa.

Sort i felicitats!

Ferran

Aquesta vegada m’has donat més feina que de costum. L’he llegit i rellegit i, també els comentaris que ja tens que m’han ajudat força. T’ho he dit altres vegades, tens una manera d’escriure que m’agrada.
Jo, partint de la base que no en sé prou per a donar consells, m’atreviria a dir-te que fessis un xic de separació entre els paràgrafs... crec —almenys parlo per a mi—, que ajudaria a fer més entenedor el relat.
—Joan—

M’ha semblat que narres dues adolescències en paral•lel; les de dos nois africans de capes socials diferents. Com la resta de comentaristes que ho reconeixen, jo tampoc no sé entendre el final. Crec que en aquest cas aquesta circumstància és una virtut però no sé explicar perquè. I consti que m’agradaria saber la causa de les bestials esgarranxades que ha patit en Mahamadou!

Un relat molt curiós, diferent, que de ben segur que no deixa indiferent a ningú. Aquest joc entre el que és real i no, li donen un plus interessant a la història, que et deixen completament astorat sobre què coi ha passat. I un estil, si més no excel·lent. Felicitats! Una abraçada,
Edgar

El teu relat ens ofereix una realitat molt desconeguda per a molts. El món africà, el continent africà com el gran desconegut del segle XX. Relat enginyós i dur, però sobretot, realista. Una forta abraçada Enriqueta i fins aviat.

Aleix

Iniciàtics sempre són un misteri per l antropòleg inexpert. M ha encantaat!

Dues maneres de "fer-se home" prou dures. Salvatges uns i civilitzats els altres? Ca!

Ho expliques molt bé, nena!

Els teus relats sempre em deixen un regust d'intriga. Me'ls he de llegir més d'una vegada i sempre trobo coses diferents. M'encanten.

Enriqueta, molt bé! (com sempre!) Tan ben descrit que vaig veient els teus personatges a mesura que llegeixo el relat.
Gràcies pel teu comentari!

Dues vides paral·leles que avancen en indrets ben diferents, però passant per les mateixes etapes. Els dos hauran d'estrenar-se i enfrontar-se en el seu lleó, un lleó molt diferent.

Un relat preciós, Enriqueta. Una abraçada,

Materile

Moltes vegades els ritus iniciàtics es confonen en la nostra societat, i esdevenen més bestials que els que puguin succeir en una civilització primitiva.
Una abraçada
Pinya de rosa

Es molt bonic. Felicitats

Es molt bonic. Felicitats