El copista.

Un relat de: Joan Colom
—Jo no tinc la culpa que sigueu un viciós i la presència d'un vailet esculpit us inhibeixi l'erecció. Les meves còpies no són pornografia perquè se la pelin els escopòfils.

—Vós no n'heu de fer res, d'això, que prou us vaig avançar el que em demanàveu, sense piular. A més, no vull pas que elimineu tot el brollador; només que substituïu el nen i la cornucòpia per un dofí, per exemple. I estic disposat a pagar-vos mil cinc-cents euros per les molèsties.

—Bé, d'acord. Però no em dugeu el llenç aquí, al museu. Millor que me'l porteu a l'estudi. Truqueu-me aquest vespre i ja quedarem.

També té pebrots, el tio. Amb "El judici de Paris" sí que havia tingut demandes de copiar exclusivament les tres deesses, retallant l'escena a frec de la mà de Mercuri duent la poma, però mai ningú m'havia demanat que eliminés els dos nanos. I menys el nen de la font de "Les tres gràcies"...

En fi, he de procurar concentrar-me en les pinzellades: que no es noti massa el pèl púbic de Talia, que Rubens s'atreveix a insinuar; sens dubte era un transgressor... Tres cossos exuberants, de carns mòrbides, flàccides, gairebé cel·lulítiques, com posen de manifest les natges d'Eufròsine, els sacsons formats a la cintura o el seu polze ensorrant-se blanament en el braç d'Aglaia. Carns d'una blancor nacrada, iridescent, que amb contorns sinuosos contrasten sobre el cel i les boscúries, més foscos. Sort que porto la bata perquè de vegades no puc evitar excitar-me i, en acabat, quan arribo a casa qui ho paga és la meva dona.

Sóc un afortunat que es guanya bé la vida amb allò que pagaria per poder fer: acaronar pells femenines amb el pinzell, tot el dia. Qui m'ho havia de dir, quan venia robant-li hores a la feina, que copiar Rubens acabaria sent el meu ofici. Quan enllestia la segona reproducció de "Tres nimfes amb el corn de l'abundància" ja van començar a ploure ofertes.

Merda, em sembla que s'acosta un altre borinot. Almenys, que sigui un nou client...

—Perdoneu, mestre. Aquesta còpia que feu és per vendre?

Comentaris

  • Serà borinot o client?[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-01-2024


    Quina història que t'has imaginat! Joan. Ausades que t'has lluït amb tota la seua trama, sobre obres d'art. Em meravelle com has fet per a fer-ho, entre humor i eròtica.
    Molt interessant!
    Enhorabona i que tingues sort!
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Quadres...[Ofensiu]
    llpages | 18-01-2024 | Valoració: 10

    descrits amb paraules, paraules que fan d'ulls, quina rara habilitat la de poder copsar l'essència de les obres d'art i descriure-les tan encertadament en un text. Distret i didàctic, no es pot demanar més, enhorabona!

  • Qui ho havia de dir...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-01-2024

    que d'una història tan original i distreta que sembla treta d'un llibre, en pogués sortir un relat amb tanta informació cultural. Aprendre així és certament engrescador.

    Gràcies per compartir aquests coneixements i molta sort.

    Rosa.

  • Cultura[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2024

    Que no culturisme. Un bon relat amb moltes referències amb nom i cognoms que denota uns coneixements importants.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats