Cercador
Com la flama
Un relat de: aleshores- Compartir:
que és lliure, sinó que s'arrauleixi i ajupi
o exuberant s'ajunti involuntària
amb altres flames.
Permetem-nos que duri tant com es pugui,
aquest foc que ens uneix,
aquest moment potser fugisser
de dolcesa extraordinària,
abans no mori.
Aquest corrent d'unió i de veritat que ens transforma
i ens fa millors, mirant-nos als ulls,
sense imposats somriures.
A qui vols sadollar, perquè sí;
a qui mires tranquil per donar-li de franc
el que li cal, i ho reconeix i accepta,
i li ofereixes aquest pur moment
humà i alhora diví.
Perquè sí, de franc.
Perquè se t'apropa oberta, sincera
i defugint camins rebuscats.
Queda la sensació que amb calma pots obrir
corriols en el seu cos i es deixarà fer,
o actuarà!, amb la naturalitat més gran,
amb calma sempiterna
com prevista des dels segles.
Igual que la brisa matinal d'estiu
que ens refà i ens uneix a la vida,
com si s'hagués d'acabar el món.
Com una nit fresca a la vora del foc
amb la flama creant imatges del no-res.
Entre nosaltres només hi ha aquesta veritat
pura i gratuïta,
com la flama.
Comentaris
-
El foc etern[Ofensiu]SrGarcia | 01-07-2026
El foc és una de les grans imatges poètiques, precisament per les dues cares que mostra.
Per una part ens és molt útil: sense ell no tindríem terrissa ni metalls, ni podríem menjar cereals o llegums. Ens escalfa, ens dona llum, ens resulta imprescindible.
Per l'altra part, és molt perillós, destructiu, cruel, només cal veure els incendis de l'estiu. Una cremada fa molt mal, morir cremat ha de ser horrorós.
També representa la vida, l'amor, la passió. Per Heràclit era el fonament de l'univers: "Aquest món... és un foc sempre etern que s'encén segons mesura i s'apaga segons mesura". Construeix i destrueix, això li dona força com a imatge poètica.
Per aquests motius, una flama té alguna cosa hipnòtica, una atracció que has sabut expressar molt bé a la teva poesia. -
El misteri del foc[Ofensiu]Aleix Ferrater | 30-06-2026 | Valoració: 10
El foc ens ensenya un gran misteri, com és possible la forma, la lluminositat, l’escalfor que desprèn, la rapidesa en què s’escampa.… Tota la màgia de la flama expressada en aquest poema tan bonic. Una meravella! I una abraçada.
Aleix -
Personificació de la flama[Ofensiu]llpages | 30-06-2026 | Valoració: 10
Una flama que té actitud, que fa i desfà, que proposa, que té un encanteri com el conjunt d'aquesta inspirada poesia. M'ha agradat!
l´Autor
353 Relats
914 Comentaris
200787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88