Comerç de proximitat: el dia del 10%

Un relat de: aleshores
Com és dijous i sempre que puc i em va bé m’adreço a la botiga de verdures i fruita del barri. Obren a les 9:00’.


Retolació en català i capital autòcton, però qui hi treballa és gent vinguda de Sud-amèrica. De mica en mica s’obren al català i comencen a parlar-lo amb els clients que no canvien a la llengua castellana. I és respectuós fer-ho, considerar interlocutors com algú altre amb qui parles la teva llengua. La teva? Bé jo no l’he après mai la llengua catalana sempre l’he conegut, però això no significa que sigui la meva primigènia.


Repasso la fruita, compro maçanes, peres i passo a les patates, seves, safanòries, xirivia, nap, api i porro. També m’enduc mongeta bobby que està més barata, llegums, formatge fresc, pèsols congelats..., hi ha de tot. En arribar al taulell encara em recomanen que adquireixi maduixes del Maresme i m'assenyalen com a afavorit (guapo). No responc i somric. Dic: encara voleu que compri més?


Allà em diuen que per ser el dia de, diríem l’»espectador» el compte és 4 euros més barat i si vull bossa. Ja en duc una amb peix congelat d’una altra botiga, però en demano una altra i de passada m’agafo sushi rebaixat per estar a punt de caducitat.


Tot normal?, No, avui m’ha semblat... És ella? Va amb una amiga, aprofita el dia de la rebaixa també i deu viure pels voltants. Em penso que m’ha reconegut. No ens diem res, però tampoc ens amaguem. Han passat anys molts anys potser 50? O més i allà vam ser. Jo em vaig quedar molt i molt tranquil; tranquil a desgrat dels que parlen de tristesa. Una relaxació total. Havia seguit les instruccions amb els prolegòmens i havien funcionat: hi havia viscositat suficient i de sobres. Ella em va avisar que l’avisés i es va posar a sobre per saltar si convenia. També estava tranquil·la però menys, clar! Ja havia fet els seus experiments. Ara és una dona gran. Paga el compte i se’n va xerrant amb l’amiga; ningú diria aquí que un dia ens vam trobar. Va ser circumstancial, potser aquí rau la indiferència, un pèl forçada.

Comentaris

  • Avui i llavors[Ofensiu]
    Montseblanc | 25-06-2026

    Com ja han mencionat, el relat té dues parts, dues temàtiques diferents, però que van unides, una porta a l'altra. Primer la compra, amb la gran varietat de productes, sembla que és un acte que li agrada al protagonista. I després es recorda un altre acte que sembla ser que encara li va agradar més, que no s'ha esborrat tot i el pas de mig segle. Qui ho havia de dir que després de compartir aquella intimitat, vindria un dia que ni es saludarien. La vida... M'agrada el relat perquè descriu una escena quotidiana i a la vegada hi ha una mena de melangia, de nostàlgia, que fa la sensació que el que s'explica no és tan fútil...

  • Poques paraules, però evocadores[Ofensiu]
    llpages | 11-06-2026 | Valoració: 10

    Em refereixo a quan descriu la relació que havien tingut: poques frases però que t'engeguen la imaginació. Per què es van sentir atrets? Per què van tallar? Hi ha una sensualitat breu, però intensa, en aquesta part del relat. M'ha agradat!

  • Crònica i emoció[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-06-2026

    Un relat dividit clarament en dues parts. La primera és una descripció planera de la botiga, els empleats i els productes. Trobo que fas servir un català sincrètic: per una part dius maçanes (en lloc de pomes), i per l'altra mongeta bobby, jo en diria bajoques.

    La segona part és molt diferent i inesperada, fas un contrast molt fort entre passat i present. La trobada amb la dona crea emoció i expectatives. La frase "ningú diria aquí que un dia ens vam trobar" té una melangia continguda que funciona força bé.

    Durant bona part del relat sembla que anem cap a una crònica costumista, i només a les darreres línies apareix el veritable nucli emocional. El passat compartit es converteix en el centre de la història i dona sentit retrospectiu a l'escena del supermercat.