Llum entremig

Potser volen en cercle perquè estant menjant mosquits, com les orenetes, els falciots o els roquerols. Els motius de les figurees dels ocells és, però, un gran misteri. M'agraden molt, sobretot m'agrada molt escoltar-los i veure de quina espècie són amb l'aplicació Merlin Bird. Una forta abraçada.

Aleix

un poema narratiu i descriptiu alhora, de tal manera que sembla que vegis i sentis l'espetec de les ales i el núvol que omple de foscor el cel.

Parar en sec, que entri la llum. Com si ens parlés a nosaltres.

Una poesia que capta un moment d'una realitat de la naturalesa i li dona un sentit humà.
Els ocells volen en grup, "Esperonades per l'endemà". Allò que ens impulsa és el desig o l'esperança, "cercant la sort".
Però hi ha una imatge de desencant, no cal rodar. cal aturar-se. Sovint el moviment és espasmòdic, cal "deixar que la llum s'escampi". Cal meditar, no actuar de manera instintiva, sempre en relació al que fan els altres.
Una poesia amb imatges poderoses que exposa el contrast entre el moviment i la necessitat de la calma.