Cercador
Soledat
Un relat de: aleshores- Compartir:
la seva solitud per les andanes.
Hom quan se sent sol fa una cara especial
i alhora, l’estació és el confessionari ideal,
precís per declarar-se orfe de gent:
ser-ne com a mínim, acompanyat.
A aquestes hores del matí de diumenge,
ningú no sembla observar la buidor en l’expressió,
el relligant servament en la naturalitat del braceig,
la mirada llunyana en un pensament recurrent
o en un trist llepar-se les ferides.
L’andana, l’escenari, condueix la persona,
però no se sap ben bé on o com.
Matí de diumenge, a l’hora
en què la tristesa acull als solitaris:
aixecar-se somnàmbul i caminar
sense música interior
però encara cap a una possible música.
Comentaris
-
sols, extranys[Ofensiu]magalo | 31-08-2026
M'ha agradat molt la teva observació de la gent. Em recorda una mica a un meu poema titulat "extranys com jo" que vaig fer.fa temps.
et seguiré llegint
Marta -
La gent arrossegant-se...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-05-2026
Hai la soledat!
La gent arrossegant-se des de les andanes, i van passejant el diumenge les persones observant la natura quan es de bon matí.
Això de llepar-se les ferides és un costum estrany i trist.
M'ha agradat com l'has plantejat, "Aleshores".
Quan tinguis temps i disponibilitat, ja em diràs la teva opinió sobre l'últim poema meu titulat "Font preciosa".
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
La solitud... [Ofensiu]Prou bé | 26-05-2026
... Del passejant d'andanes un matí de diumenge. Passen els dies d'entresetmana i quan arriba un festiu és quan la soledat és més punyent. Tan sols els records de dies amb companyia, si n'hi ha hagut.
Una reflexió desesperançada.
Amb total cordialitat -
Amb la cara...[Ofensiu]llpages | 20-05-2026 | Valoració: 10
ja pagues! Dubto de si aquesta dita no ens enganyarà alguna vegada. M'agraden aquestes observacions a peu d'andana, però penso que potser ens enduríem alguna sorpresa si demanéssim com va als suposats "cara llargs", hahaha! Enhorabona!
l´Autor
353 Relats
914 Comentaris
200787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88