Cebes i més cebes

Recordo al senyor Tu., un home eixerit, pausat i reflexiu, de camp. Tenia una única filla, era eixerida també, alta i forta i no per això menys atractiva. No recordo el seu nom, només que era la núvia del Ramon, fill del Ru. i de la Ter., uns veïns, ell, un impenitent lector de novel·les de Marcial Lafuente Estefania: un home senzill, simple, més aviat, que mai havia deixat de ser un noi: no va ser mai un veritable pagès, vivia en les seves novel·les.

Havent sopat, els pares, que s’havien comprat un televisor Anglo, rebien aquests veïns, en Ru. I la Ter. i tots junts veien el programa que tocava.

Amb en Ru. de vegades hi parlava per tal com ens unia una soledat lectora que era molt més que lectora, era profunda. El recordo com un estrany vivint amb la seva parella, la Ter amb qui no tenia cap nexe, vist des de l’òptica adulta. A cops l’havia acompanyat al camp. A recollir bales de l’alfals. Un cop vaig anar ben amunt dalt de tot de la pila del remolc.

Per alguna raó queia bé al senyor Tu. (i em penso que a la seva filla): no debades portava bones notes i estudiava. (Ja devia haver passat aquella fase de brutícia física i mental en la residència falangista i potser ara només em trobava en el col·legi dels capellans, que era una altra cosa) Jo era un «parvenu» en aquell poble, destinat estar-hi un temps i anar-me’n.

La qüestió era que podia ajudar-los, per la tarda, a recollir el jornal de cebes que tenia el senyor Tu.: un braç més i a canvi d’un bon berenar i de poder portar el tractor fins al tros. Aquella era una màquina lenta sense embragatge que jo conduïa pel camí de terra. A l’entrada del tros calia tombar amb remolc inclòs per sobre de la «sicla» (la sèquia) una maniobra no exempta de cera dificultat amb el remolc. Allà passava la tarda, fent, tots, amb la resta de persones, línies rectes de cebes cada cop més concèntriques fins acabar-ne la recollida.

El senyor Tu. no havia pogut tenir un hereu, i la Ter. no havia pogut tenir una filla i li queia la baba amb la meva germaneta. Això també ajuda a comprendre l’entramat de relacions. Però això és una altra història.