Cercador
Supèrbia a la deriva
Un relat de: aleshores- Compartir:
Foc que despulla la terra
i llampurneja el desastre,
arrana els camps i els boscos
i la vida saludable.
Supèrbia sense retracte,
sense rumb, a la deriva.
i llampurneja el desastre,
arrana els camps i els boscos
i la vida saludable.
Supèrbia sense retracte,
sense rumb, a la deriva.
Comentaris
-
Breu com una espurna,[Ofensiu]llpages | 10-08-2026 | Valoració: 10
potent com una flama. Bravo!
-
un bon poema[Ofensiu]Atlantis | 08-08-2026
concís i amb un final fantàstic.
-
El foc[Ofensiu]SrGarcia | 06-08-2026
Una poesia, també molt concentrada, que comença amb verbs que descriuen les maldats del foc.
Els últims versos el jutgen sense miraments i amb tota justícia.
Veig que t'impressiona molt això dels focs forestals. A mi també.
l´Autor
353 Relats
914 Comentaris
200787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88