Cercador
Donant veu al "Word"
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleImagino el teu desconcert quan avui al engegar l’ordinador i clicar la icona del Word has sentit que aquesta et deia: Hola!
Una pàgina en blanc que et parla? Jo, sempre silenciosa davant teu, que et puc dir? Sempre t’he deixat fer. Tant de bon matí quan mig adormida i prenent-te el primer cafè comences a teclejar, sempre he pensat que és el teu millor moment, com quan t’hi poses a les tardes, en que sovint t’exclames se’t fan curtes. M’agrada veure’t escriure, esborrar, canviar de idea, tornar a començar. Més d’un cop, i et demano disculpes doncs mai ha sigut la meva intenció, t’he donat un ensurt de mort, quan pensant que havies gravat un escrit en un disquet, després quan el buscaves no apareixia enlloc. Et puc dir que no domines gaire la informàtica? Sento impotència no poder-te oferir la possibilitat de que alguna icona lluminosa o sonora t’avisi del que mai hauries de clicar. També jo em sento víctima de una tecnologia, sovint maldestre, capaç d’esborrar l’esforç de persones que com tu, hi confien massa. El que tant pacientment escrius no s’hauria de poder esborrar mai d’una manera inconscient. La teva enrabiada quan això passa, l’entenc i només la puc comparar amb quí escrivint en fulles de paper, un accident fortuït les crema o una ventada se les endu. La naturalesa com la tecnologia també pot ser cruel. Només quan les paraules desapareixen del pensament, aquestes es perden per sempre.
Per sort mai has tirat la tovallola, t’he d’agrair la teva constància, la considero una virtut.
Soc un espectador passiu i com a tal no se’m dona gaires vegades l’oportunitat com la d’avui d’expressar-me. No et preguntaré les teves motivacions per posar-te davant el teclat. Que t’agrada escriure és una obvietat. La teva espontaneïtat a vegades em descol•loca i em diverteix. Sempre he pensat que escrius amb el cor. Si ho fas bé o malament, no soc jo el que et té d’avaluar. Son els qui et llegeixen als qui els pertoca fer-ho. Jo tant sols soc el suport necessari per les teves paraules.
En qualsevol cas em sento una baula important en el procés esglaonat de connectar virtualment persones. Quan acabes un exercici i l’envies per ser llegit, les lletres viatgen ordenadament tal com les has anat escrivint i no amuntegades. Segurament el lector tampoc n’és conscient que sense la meva existència, ell no podria llegir mai cap escrit teu. En aquest mon, cada vegada més virtual, les pàgines en blanc ens sentim cada cop més indispensables.
El meu temps s’ha acabat i t’agraeixo que avui hagis teclejat donant-me veu. Ara és el teu torn. Deixa anar la imaginació. Estaré molt atent al que escrius, sentin-me una peça clau i silenciosa en el món dels lletraferits. Quan dones per acabat un escrit i tanques l’ordinador, penso que ho fas prou bé. Puc dir-te que em fas un punt d’enveja?
De tot cor...
Comentaris
-
La IA sembla que fa això[Ofensiu]Atlantis | 01-02-2025
Segons una entrevista que vaig veure ahir a la tela sembla que la IA fa això...et proposa textos, segons la eva amnera d'escriure...Bá alguna cosa així. Ho vaig entendre però no ho sé explicar.
Així que el teu trelat no va tan desencaminat....
Les coses que encara ens queden per veure!!!! -
Al Word li parles. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 30-01-2025 | Valoració: 10
Un relat molt origina, on expresses les teues paraules i vas teclejant fins al final. Li has donat vida al "Word". Tu mateixa has fet un relat amb un bon final.
M'ha agradat moltíssim.
Que passes una bona nit...
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.
-
T'ha deixat dir res a tu?[Ofensiu]Janes XVII | 30-01-2025
Estimada escriptora, l’enveja la despertes tu quan, sense menysprear el fet de que el “word” et parli, ho faci en català! Ja sé que a les eines de revisió hi ha l’opció de la lectura, però la iniciativa d’aquest “word” és insuperable. El meu no m’ho ha fet mai, i si arribés mai el dia potser enlloc d’un cafè hauria de menester un whisky per l’ensurt, malgrat que ara sé que existeix la possibilitat. Estaré atent a les noves versions de l’”office” mentre ell, el “word”, seguirà sent el meu company masculí a l’univers femení de la paraula. La intel·ligència artificial no té límits si a sobre hi posa sentiments.
-
I, ja posats a fer...[Ofensiu]llpages | 30-01-2025 | Valoració: 10
podria oferir-te un ventall de temes per escriure, oi que sí? Si ell posa la pàgina en blanc, doncs que te l'ompli, pel mateix preu, hahaha! Original relat des de l'altra banda del mirall, enhorabona!
-
Fantàstic[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-01-2025
La tecnologia té veu. Un monòleg descriptiu molt ben trenat, original i entretingut. Entenc que et tingui una mica d'enveja el Word, estic totalment d'acord amb ell, ho fas molt bé, Montserrat.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor

42 Relats
146 Comentaris
6624 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.
Últims relats de l'autor
- La maleta de la meva vida
- Ulls blaus
- L'àvia joguinaire
- Joguines, segona part
- Joguines ,primera part
- Donant veu al "Word"
- Tant de bo algú ens hagués dit
- Una història de gats (bastant insòlita)
- Professió 'Sus labores'
- Terror contingut
- Carta d'amor
- Els pins de l’altra banda del riu, verds color d’esperança.
- Nit de Reis
- Autosuggestiío
- Cava, neules i torrons