Cercador
CONCERT I DESCONCERT
Un relat de: Rosa Gubau- Compartir:
CONCERT I DESCONCERT
Fa uns quants anys, que el meu cap no deixa de barrinar que algun dia m’agradaria aprendre a tocar algun instrument musical. Potser ho he demorat massa temps, diuen que l’edat no perdona, però jo soc de les que pensa, que sempre és positiu tenir inquietuds, i poder fer-les realitat, encara més.
En tot cas, sigui com sigui, no hi tinc res a perdre, i amb aquesta idea, m’acabo d’inscriure a l’escola de música, així, a part de ser una empedreïda balladora, també podré gaudir, tocant cançons i melodies.
L’ukelele ha estat l’única possibilitat que he tingut. Hauria preferit la guitarra, però les classes estaven completes, i no hi havia cap més opció. Soc completament novella en aquest camp, tanmateix, estic segura que me’n sortiré, amb l’alta motivació, la plena confiança, i la bona oïda que tinc, no pot fallar res.
M’incorporo al grup, i sense més romanços, em deixen anar una “guitarreta” hawaiana a les mans, i la classe es posa en marxa. En primer lloc, toquen les presentacions pertinents, la nostra, i la de l’instrument en qüestió, que si la pala, que si el cos, que si la boca, els trasts, el pont, les cordes... i una vegada tots presentats, ens fan una petita introducció dels temes que treballarem al llarg del curs.
Tot seguit, passem a escalfar el cos; l’esquena, els braços, les cames, les mans, els dits, el cap... De sobte, tinc la sensació que he anat a parar en una mena de gimnàs, però sortosament, no triguen a arribar les primeres notes que hem d’assajar, i tot torna a tenir sentit. Sol, do, mi, la... Sembla força senzill, rialles, bon ambient, i professors entusiastes i experimentats, això m’anima encara més, i sense pensar-m’ho dues vegades, decideixo comprar el meu propi instrument.
Però, no tot són flors i violes, com m’havia imaginat, dia rere dia, les lliçons es van complicant a una velocitat que fa fredor, les partitures, les melodies, les notes, els acords, el solfeig, les escales majors i menors... quin sidral!, el meu cervell, confús i col•lapsat, no dona l’abast amb tantes explicacions i exercicis, completament desconeguts per a mi. Assajo i practico diàriament, tant si plou com si fa sol, esperant poder copsar el meu objectiu, i resant un pare nostre, perquè als veïns no els hi tremolin les orelles i s’enfilin per les parets, escoltant els meus malsonants acords.
Els mesos van passant, a la mateixa velocitat que la meva paciència va perdent pistonada. Tinc el cap com un timbal, les mans encarcarades, i els dits socarrimats com botifarrons, deixats anar a la babalà en una graella roent, sense cap mena de control. Fins i tot, amb les ungles ben arranades, per molt que m’escarrassi a trepitjar cada corda amb el dit corresponent, tinc l’especial virtut, de tan sols necessitar-ne un, per aixafar-les totes alhora, vaja, que de quatre cordes me’n sobren tres; i quan hi incorporen el cant i marquen el ritme, això ja són figues d'un altre paner, desentono i desafino, com un gall esporuguit, i en un tres i no res, acabo sent l’autèntica protagonista de l’orquestra. Un veritable despropòsit.
Finalment, per acabar-ho d’adobar, arriba el dia, que hem de demostrar els nostres aprenentatges musicals, sobre un escenari. Per fortuna, conscients de les meves “esplèndides aptituds”, em col•loquen estratègicament, al racó més amagat del fons de la tarima, així i tot, si no vull ser la nota discordant, no em queda altre remei que intentar fingir.
Amb un improvisat playback, canto i toco sense cap mena de contratemps, amb perfecte ritme i harmonia, i per primera vegada, aconsegueixo passar desapercebuda, i defensar amb èxit el concert de fi de curs. Conclouen els aplaudiments d’un públic entregat i generós, m’acomiado de tothom, arreplego el meu “estimat” ukelele, i el penjo com un pernil, deixant-lo que es curi del llarg i accidentat grapeig que ha hagut de suportar.
Sort en vaig tenir, que la classe de guitarra estigués completa; no em vull imaginar, com me n’hagués sortit amb dues cordes més.
En qualsevol cas, si les cordes se m’han resistit, puc aprendre a tocar la flauta, el tambor, o ves a saber què, i si no, sempre tindré l’opció de tocar la pandereta per Nadal.
Mentrestant, que els músics segueixin tocant música, que jo ja l’arrodoniré amb unes quantes ballarugues de traca i mocador, que sens dubte, engrescaran a Déu i sa mare.
Rosa Gubau.
Comentaris
-
Bona estona [Ofensiu]Joan G. Pons | 09-10-2023 | Valoració: 10
Una bona estona, suggeridora, al llegir aquest Relat.
Noto i gràcies, aportacions creatives. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Molt cordialment, -
L'edat no perdona.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 30-09-2023
Al final el desconcert de la protagonista m'ha confortat, perquè si no ho hagués estat així hagués pensat que jo sóc l'únic a qui li costa horrors aprendre coses a la meva edad. Però de totes maneres també es viu d'il·lusions! Un relat, com sempre!, molt entretingut i ben escrit.
-
Correcció i disculpes[Ofensiu]Rosa Gubau | 28-09-2023
El company Joan Colom, m'ha fet veure que on diu fredor, hauria de dir feredat, i jo li agraeixo que m'ho hagi dit. Com ell bé diu, sempre se n'aprèn una.
-
Guitarra/ukelele[Ofensiu]Joan Colom | 28-09-2023
Resulta difícil de creure que, qui està motivat per aprendre a tocar la guitarra es conformi amb l'ukelele, només per no haver d'esperar el curs següent. Però, deixant de banda això, és un relat original, versemblant, detallista i molt ben narrat.
Només una correcció: suposo que on dius "a una velocitat que fa fredor" volies dir "a una velocitat que fa feredat". Cada dia se n'aprèn una de nova. -
Guitarra/ukelele[Ofensiu]Joan Colom | 28-09-2023
Resulta difícil de creure que, qui està motivat per aprendre a tocar la guitarra es conformi amb l'ukelele, només per no haver d'esperar el curs següent. Però, deixant de banda això, és un relat original, versemblant, detallista i molt ben narrat.
Només una correcció: suposo que on dius "a una velocitat que fa fredor" volies dir "a una velocitat que fa feredat". Cada dia se n'apren una de nova. -
L’esperança no es pot perdre mai[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 26-09-2023 | Valoració: 10
L’important és tenir ganes de fer alguna cosa. Sigui tocar la guitarra, l’ukelele o l’acordió diatònic. Tenir les pessigolles al cervell, il·lusió i l’esperança, que no es pot perdre mai. He gaudit molt llegint aquest relat tan proper. Una forta abraçada, Rosa.
Aleix -
Paciència[Ofensiu]Nua Dedins | 26-09-2023 | Valoració: 10
Endavant amb l'aprenentatge, tot és possible i tot està per fer Rosa!
Aprofito per donar-te les gràcies per les teves paraules tan encoratjadores en els darrers relats que he publicat. Gràcies una altra vegada i ens seguim llegint en aquest pentagrama de la vida tant emocionant! -
MUSUCAL[Ofensiu]Joan G. Pons | 25-09-2023 | Valoració: 10
Bona història sobre ganes musicals i molt ben escrita. A més, suggeridora. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials. -
Rosa Gubau | 23-09-2023
.
-
Molt entretingut i no m' he avorrit gens[Ofensiu]Noia Targarina | 20-09-2023 | Valoració: 10
Bona vesprada,
Un relat que he gaudit molt llegint-lo.
M' agradat molt i està molt ben redactat.
Enhorabona!
Espero llegir-ne el teu pròxim relat.
Una abraçada.
Noia Targarina
-
Ep! Rosa[Ofensiu]Prou bé | 20-09-2023
Que bé! T'ho vaig dir: escriu més prosa... i renoi! quin relat!
Ben escrit, bon vocabulari, ben estructurat i divertit, i encara més conté virtuts molt valuoses com la il·lusió, l'empenta, la tenacitat i saber penjar l'instrument quan es el moment d'acceptar la realitat. Enhorabona!
Amb total cordialitat -
T’ha d’agradar aprendre’n![Ofensiu]aleshores | 20-09-2023
Benvolguda companya, no ho has de deixar, simplement t’has apuntat a un curs massa complert (no se si se’l prodriw qualificar de per a nens, que tenen una memòria i plasticitat infinita. La primera cosa es que es pot aprendre a tocar un instrument sense saber massa solfeig, només es imprescindible poder llegir les notes de la partitura. Solament cal que t’ho passis bé i t’agradis aprenent: res d’actuar en públic!
Per actuar en públic t’has de conèixer la peça dels ret i del revés.
Jo als 65 em vaig apuntat a fer piano. Primer amb un manual a casa i desprès a una escola. -
Sensible [Ofensiu]Joan G. Pons | 20-09-2023 | Valoració: 10
He tornat a llegir. Notant una
sensibilitat, que porta a la reflexió possitiva.
Enhorabona un cop més.
Agraeixo el teu comentari al Relat.
Salutacions cordials.
-
Perseverança. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 19-09-2023 | Valoració: 10
Hola, Rosa: A poc a poc he llegit aquest relat, que m'he interessat llegir-lo.
M'ha manifestat un relat molt entretingut, sobre el món de saber tocar algun instrument musical. I és així, cal tenir perseverança en el sentit de saber tocar tant la guitarra, la flauta, el piano, etc.
Dius que no és biogràfica, però a mi, m'ha semblat un relat molt ben presentat en tot el seu contingut.
Molt bé, enhorabona, per la teua tenacitat.
El que més m'ha agradat és aquesta frase: Sort en vaig tenir, que la classe de guitarra estigués completa; no em vull imaginar, com me n’hagués sortit amb dues cordes més.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
CORRECCIÓ[Ofensiu]Rosa Gubau | 19-09-2023
Només dir-vos que aquest relat no és autobiogràfic,
després de llegir els comentaris, m'he adonat que ho vaig marcar equivocadament.
Disculpeu. -
Actitud[Ofensiu]Marina i punt | 19-09-2023
No podràs pas dir que no t'ha servit de res l'experiència de l'ukulele, almenys per distreure'ns i fer-nos passar una bona estona compartint el teu divertit relat.
Amb aquesta actitud positiva i les teves ganes d'aprendre podràs fer allò que et proposis. Endavant!
Salutacions -
No t'hi capfiquis[Ofensiu]kefas | 19-09-2023
El millor d'aquest món és música. La simfonia de les muntanyes, l'adagi de l'abraçada, la cadència dels versos, la balada de la bellesa, el tango del sexe, la cançó de l'amistat.
I per tocar aquesta partitura no necessites cap instrument aliè a la teva persona. -
Millor[Ofensiu]llpages | 19-09-2023 | Valoració: 10
Una experiència que no podia ser millor per conèixer-se a un mateix i veure les pròpies limitacions. Que no saps fer anar l'instrument? Que no caben tants conceptes musicals al cap? Segur, però és una nova experiència i de tot se n'aprèn. Enhorabona!
-
Ukelele, tu vals[Ofensiu]badabadoc | 19-09-2023 | Valoració: 10
Quin viatge musical més agosarat i accidentat, mare meva!
Però de tots el viatges s'aprèn, com per exemple que l'ukelele no s'ha de sentir de menys que la seva germana gran per ser més petitet i tenir només 4 cordes, que mira el violí, que també en té 4 i què n'és d'espavilat el noi.
Se'n podria extreure una lliçó de vida.
Un relat molt simpàtic, Rosa... felicitats!
-
Què és important?[Ofensiu]Cesca | 18-09-2023 | Valoració: 10
I tant! Si amb l’ukulele no se’n surt més val girar pàgina i encarar un altre repte!
No sempre el més important és arribar a la meta sinó gaudir empaitant les il·lusions!
Aplaudeixo l’actitud optimista de la protagonista!
Un plaer llegir-te, Rosa.
-
Decisió [Ofensiu]Joan G. Pons | 18-09-2023 | Valoració: 10
Excel·lent Relat, comunica molt bé aquesta sensació d'aprendre. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Coherència.
Salutacions cordials. -
Valentia[Ofensiu]MC Vidiella | 18-09-2023
Com m'ha agradat el teu relat! Quina empenta que traspua. T'hi has llançat i has aguantat sense renunciar, això ja es mereix un Bravo! Ja trobaràs més oportunitats.
Et vull agrair el teu comentari al meu relat La ràdio. Moltes gràcies per la benvinguda.
Maria Carme
Valoració mitja: 10
l´Autor
74 Relats
1106 Comentaris
41387 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92