Començar després del naufragi

...fa dies que volia passar-me. Em vaig quedar força tocada pel diagnòstic que em vas dir. Se el que es patir i els desenganys i les frustracions, i estar encadenat a una malaltia dependre de pastilles, l'estigma social... lo desesperant que es a vegades el mon pels massa idealistes... en fi que t'entenc,per sort la agorafòbia et permet sortir-te'n o quasi, per això he fet el llibre del que he passat uns tastets, una pagina al facebook... surten persones a les que puc ajudar, explicant, convencent, enviant a associacions, a metges ... al mateix temps porto una campanya sense èxit per evitar que els metges retirin sistemàticament la medicació psiquiàtrica, quan ingresses per el que sigui..un operació per exemple... La ansietat ara millor ara pitjor, ansietat generalitzada es el meu diagnòstic ara mateix,però ah... les meves amigues depressions em toquen els nassos ara si ara també i no soc fàcil de medicar... Però lo teu no ho conec ben be però se'm fa que es molt fort, si tens bipolaritat això ja es greu... i a sobre l'ezquizofrenia, no tinc gaire idea però vaig veure la pelicula de "Una mente prodigiosa"i no fa massa gracia. M'agradaria pensar que no ho tens gaire fort i que la medicació t'ajuda com per tenir una calitat de vida raonable.Et desitjo el millor, no se si vas a algun grup de teràpia, però ajuda molt poder parlar amb d'altres que t'entenen, i els lligams d'afecta que es creant son molt bons.

no deu ser un mal estar:
blancor de joies mullades,
dansarines d'ultramar.

Estimat Sergi, tens un gran talent expressant coses que només pot escriure qui ho ha sentit. Una abraçada

a

Un poema molt ben trobat i ben escrit, amb poques paraules dius moltes coses!

M'ha agradat molt.

Gemma

Volia i no ho he fet... venir a donar-te les gracies pel darrer comentari que em vares deixar. I avui que he entrat un momentet repassant les noves publicacions, t'he vist i aquí estic, compartint e teu moment de fugida de les meduses, t'haig de dir que aquest any l'aigua esta especialment freda i de moment no n'hi han... o sigui que si vols anar al cau de les sirenes sense perill, tranquil...o estàs paint una decepció amorosa i per axó t'has refugiat al abric de les llunes caigudes en desgracia? A mi la mar sempre m'ha ajudat en els mals moments me deixat cobrir pel seu blau salat un i altre cop fins que ma netejat les penes i l'aura. Ara sembla que ja no em fa tan efecte...
En fi un poema cristal·lí per llegir-lo sempre que faci falta, sense deixar-s'hi les neurones.
Ei, ahir cercant un llibre per meva filla, vaig trobar el llibre aquell dels flams i la tapa, del Kerouac, un de negre i prim que pots moure la tapa del flam i a dins i surt una rata. L'hauré de tornar a llegit a veure tants anys desprès quin efecte em fa. Que saps del Eloi? Missing pel estiu? Si el veus digali que torni...

Bonic i musical poema. Sembrar el meu estar com a final és perfecta i també aquest cementiri de llunes. A nivell de ritme només trobo una pega. Jo canviaria l’última estrofa per
dins la cova estant
ara corco les engrunes
i al cementiri de llunes
vaig sembrant el meu estar.

o alguna cosa semblant perquè coincideixin les rimes sempre en segon i quart vers.

Perdona per la intromissió.

El poema m’ha agradat molt.

...soledat i nostàlgia en un palauet de fulles on em retrobo a mí mateix..
Bonic poema Sergi. Gracies company!!

Precioses imatges (un palauet de fulles) i una dolça companyia: la d'un ocell .
M'alegra poder tornar a llegir-te, poeta.
Una abraçada, amic Sergi.

Un palauet de fulles, un ocell com a company ...i anar recollint les runes, després de cada naufragi, i tornem a navegar, m'encanta, Sergi

Tens tot un seguit de frases magnífiques en aquest poema magnífic, de rima magnífica i imatges magnífiques. Un degotall de colors, espurnes, sensacions i petita vida per estar, escoltar, sentir, viure. Una abraçada Sergi.

Aleix