Cistelleria

Un relat de: Atlantis

1.- La Nur tenia tretze anys quan cada dia havia de pentinar a les seves sis germanes. Els pares treballaven al camp i tenien cura de tots. S’havien assentat a la vora del Nil a prop d’on s’alçarien les grans piràmides.

Era creativa i treballadora i s’entretenia trenant i destrenant els cabells de les menudes. Els hi feia una o dues trenes, o bé de les dues en feia una trena ampla. Totes amb molta cura i si li sortia algun cabell rebel , la desfeia i la tornava a fer. S’inventà diferents models: trenes-espiga, trenes- caragol o trenes- cascada.

Espavilada ajudà a construir amb canyes la cabana a on vivien. Amb les seves germanes gaudien de la natura. Feien garlandes i diademes i amb escorça, objectes i joguines. Estudiant les propietats de les plantes, va adonar-se que les tiges d’uns arbustos eren fàcilment modelables.

Com feia amb els cabells, les va anar trenant fins que realitzà unes plàteres que, humides, va poder agafar forma. Reforçà la base amb argila, per aguantar més pes. En va fer i desfer diverses vegades fins que va aconseguir que tinguessin la forma, la consistència i la bellesa dels cistells. Hi posà nanses i va fer cistells i cistelles de tota mena, de plans, amb tapa, rodons... Recollien del camp tot el que trobaven i ho transportaven d’un lloc a un altre.

Va córrer la brama pel poblat i tothom coneixia els objectes que feia la Nur amb canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, En va aprendre tothom: nenes, dones, homes..., però ningú, ningú, els feia tan bé com ella. Cap veta de
vímet s’entortolligava o s’enfilava més amunt una que l’altre. Era una virtuosa dels cistells.

2.- La Nur Vidal i Pagés, treballa el vímet. Ha obert una botiga al barri antic, amb un taller, on el trena i destrena. Fa cistells per la compra, coves, paneres, cabassos, cistelles, cadires... i ara amb menys bosses de plàstic, té molt èxit.

Ha heretat la perfecció i l’excel·lència de la seva avantpassada de fa 6.000 anys abans de C.

Comentaris

  • La Nur[Ofensiu]
    MariaM | 27-11-2021 | Valoració: 10

    Un relat de com amb eines i materials sostenibles la Nur s'esdevé virtuosa. I m'ha agradat.
    MariaM

  • Cistells vora el Nil[Ofensiu]
    Prou bé | 16-11-2021

    Va ser a un cistell on Jochebed va posar Moisès i el va deixar entre les canyes de la riba del Nil. Potser l'havia teixit la Nur?. Preciós relat lligant la cistellera d'avui amb la seva avantpassada, virtuosa en trenar fins a aconseguir l'excel·lència. M'ha agradat molt !
    Amb total cordialitat. Sort!

  • L'herència de les virtuts[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-11-2021

    És ben cert que si donem una ullada enrere als nostres avantpassats, segur que alguna habilitat sempre serà transmesa per la genètica.
    M'ha agradat molt el relat, felicitats.
    Fins aviat,
    Neus Marín

  • Generacions connectades pel fil de la vida.[Ofensiu]
    Iona | 15-11-2021

    Som vides conformades per les històries que ens precedeixen.
    Un relat preciós.

  • Bona vesprada Atlantis [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-11-2021


    Hola, Atlantis, gràcies per la teua bona opinió sobre el meu poema "Entre la tardor". Em dius que és un dels millors que m'has llegit. Gràcies.
    Salutacions.

  • L'heretat de la cistelleria. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-11-2021


    Una història molt eficaç, de tradició. Quants anys de diferència entre l'actual.

    La Nur una xica jove i eficaç
    ja sabia trenar i pentinar.
    Amb els cabells feia filigranes
    i les cistelles amb ganes.
    Una professió molt bonica
    d'una avantpassada l'imita.

    Un relat molt tendre.
    Salutacions

  • Sis mil anys[Ofensiu]
    llpages | 08-11-2021 | Valoració: 10

    Han transcorregut sis mil anys entre una Nur i l'altra, per acabar revaloritzant un producte respectuós amb el medi ambient, molt útil, versàtil i bell. Curiós? Més aviat diria que el pas del temps ens ha fet veure que no podem seguir agredint el medi ambient que ens envolta. Excel·lent relat que fa reflexionar.

  • Vímet, canya i margalló.[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-11-2021

    Sí que era antiga la Nur si encara no s'havien construït les piràmides.
    Aquest era un ofici molt important, ara ja no tant: amb canya feien canyissos, un bon material de construcció, amb margalló cabassos molt flexibles i amb vímet uns cistells més rígids. Tot això ja sembla innecessàri.
    Molta imaginació en fer venir aquest art del pentinat de les trenes de les germanes.
    La Nur moderna potser no n'havia sentit parlar mai de la seva avantpassada, però és curiós que recuperi el seu ofici i la seva habilitat.
    Un relat molt bonic.

  • Trenant virtuts[Ofensiu]
    kefas | 08-11-2021


    Amb mil rajos del bon sol
    es trena la llum del dia
    perquè treni amb alegria
    Nur les trenes-caragol
    i també cistelleria
    trenant canyes amb finor
    Trenem vímet, margalló
    i també trenem paraules
    per explicar dolces faules
    i relats amb faraó

  • Habilitat extraordinària[Ofensiu]
    Homo insciens | 07-11-2021

    Quan parlem de virtuosos ens ve al cap grans cervells,  músics prodigiosos, o artistes amb mirades úniques, però l'excel·lència es pot trobar a tot arreu, tal com expliques en el teu relat. Una bonica història!

  • I tant![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-11-2021

    I tant que poden formar part de la colla de virtuosos les teves Nur cistelleres.
    De tots els treballs artesans, la cistelleria és el que més m'agrada, només calen les fibres vegetals, les mans i la traça.
    Gràcies per comentar El trompetista.
    Que tinguem un bon curs relataire, Atlantis!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

110 Relats

817 Comentaris

68492 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com