Cendra

li posem música? Hi ha tan de ritme que quasi et poses a ballar mentre avança la lectura, i això té molt de mèrit! He rellegit els versets més d'una vegada i, a cada passada, me n'ha sortit una melodia diferent, indicatiu del seu gran potencial com a cançó. Enhorabona, Atlàntis!

La impotència en un món que es torna cendra davant la impassivitat dels nostres ulls. La nostàlgia per el devenir d’una vida que qual foc es consumeix i s’extingeix. Un preciós poema amb una força increïble. Gràcies per compartir Atlantis.

Marnusa

La cendra, allò que queda més enllà de tots els finals... 

Un ritme que arrossega el lector i el fa ballar com vol, de tal manera que al final, quan s'acaba la música, jo mateixa m'he sentit coberta de cendra. Hi percebo dolor i alleujament, lluita i rendició, vida i mort, tot el que som, tot el que tenim, cendra.

El dimecres de cendra és un dels dies més seriosos de l'any; pot ser que el contrast amb la disbauxa del carnaval el fa encara més solemne; però una cosa és l'advertència que som cendra i una altra la constatació que ja tot s'ho ha tornat. La teva poesia ja parla d'això, d'un món que ha sofert combustió i ja s'ha exhaurit. La repetició de la paraula "Cendra" li dona un patetisme especial.
Molt bona la mètrica, els versos heptasíl·labs li donen un bon ritme.

Tanta cendra i tan bonic el poema!i ple de veritats com tan grans com les roques d'un penya-segat. Les veritats i les roques, també esdevindran cendres? O és que en venen d'unes cendres? Gràcies per emocionar-me i per fer-me pensar....

Com sempre: elegant, planer. I tens raó… tot i tots acabem sent "cendra". Encara que de vegades no vulguem admetreu, si ho féssim potser tot seria més fàcil.
Gràcies, pels teus poemes
Fins aviat
Neus Marín

Molt bonic el poema! M'agrada com flueix i com et mou!

Uns versos harmònics, suaus, emocionants, amb rítmica de vuité si.làbes, que recorden que tots serem cendra algun dia.
Impressionant la teva creativitat per a descriure la situació on anem a parar.
Bona vesprada i abraçada.
PERLA DE VELLUT

Merces pels teus comentaris.
Molt espagíric tot plegat.
I venim de la cendra i a ella tornem.....
Encara que transubstanciada en cendra elevada, amorosa i fulgent

merces

Merces pels teus comentaris.
Molt espagíric tot plegat.
I venim de la cendra i a ella tornem.....
Encara que transubstanciada en cendra elevada, amorosa i fulgent

merces

La cendra, símbol del record, o més clarament, de la mort. Com es toquen els dos extrems! Un poema molt bonic, amb molta musicalitat i amb un missatge ple de cendra. Una forta abraçada.
Aleix

Portaveu de la divina
concepció que ens vol vendre
que som un pilot de cendra
o bé de pols que camina
com un enciam ben tendre
o un bolet o una gallina
convideu a fer costat
a la pols feta natura
deixant de banda la usura
l'orgull i la vanitat
puix de la fi que ens tritura
mai ningú se'n ha escapat.