Cercador
Catalanades.
Un relat de: Joan ColomHe estat a punt de contestar, amb un autocomentari més, al comentari "Espardenyades" de SrGarcia al relat precedent, "De composar a compondre", però he pensat que ja n’hi havia prou i que seria més procedent bastir un nou relat amb allò que tenia intenció d’explicar-li. En paral·lel a la paraula "espardenyada" que ell utilitza, aplicada als valencians, jo faré servir "catalanada" en la primera accepció del diccionari de l’IEC: "Expressió o manifestació pròpia dels catalans, especialment quan aquests parlen castellà o una altra llengua".
Sols es tracta de dues anècdotes protagonitzades per les filles de l’Elisa, Natàlia i Helena, quan eren petites —a la mateixa època on sortien aquests tres personatges en el relat "On fait l’amour; on fait la guerre", de 06/08/2023—, en adreçar-se a castellanoparlants. Corrien els primers anys setanta i cal aclarir que aquestes nenes estudiaven a la Isabel de Villena, una de les poques escoles de Barcelona on la llengüa vehicular era el català.
Primera anècdota, en un restaurant on ens havíem entaulat amb uns amics bascos: "¿De segundo vamos a pedir carne o pez?". No sabien que en castellà hi ha dues denominacions específiques: una per referir-se al peixos vius i l’altra per als peixos morts, generalment destinats a taula.
Segona anècdota, en una parada de menuts a la plaça, on havíem de comprar cervellets de xai per fer arrebossats: "Quisiéramos un par de cerebros de cordero". Com en el cas precedent, ignoraven que en castellà hi havia una doble denominació per a aquest òrgan: una de caire mes anatòmic, referida sobretot al de l’ésser humà, i una altra, referida sobretot al d’animals i de caire més gastronòmic.
Sols es tracta de dues anècdotes protagonitzades per les filles de l’Elisa, Natàlia i Helena, quan eren petites —a la mateixa època on sortien aquests tres personatges en el relat "On fait l’amour; on fait la guerre", de 06/08/2023—, en adreçar-se a castellanoparlants. Corrien els primers anys setanta i cal aclarir que aquestes nenes estudiaven a la Isabel de Villena, una de les poques escoles de Barcelona on la llengüa vehicular era el català.
Primera anècdota, en un restaurant on ens havíem entaulat amb uns amics bascos: "¿De segundo vamos a pedir carne o pez?". No sabien que en castellà hi ha dues denominacions específiques: una per referir-se al peixos vius i l’altra per als peixos morts, generalment destinats a taula.
Segona anècdota, en una parada de menuts a la plaça, on havíem de comprar cervellets de xai per fer arrebossats: "Quisiéramos un par de cerebros de cordero". Com en el cas precedent, ignoraven que en castellà hi havia una doble denominació per a aquest òrgan: una de caire mes anatòmic, referida sobretot al de l’ésser humà, i una altra, referida sobretot al d’animals i de caire més gastronòmic.
Comentaris
-
Pondre[Ofensiu]SrGarcia | 06-11-2023
Això li pot passar a qualsevol i en qualsevol llengua; sense anar més lluny, en castellà hi ha el verb "poner" que correspon a dos verbs diferents en català: "posar" i "pondre", sembla que els hagis confós al teu relat "El substitut".
Sobre aquestes coses em sembla que La Trinca en va fer una cançó. -
cridar i chillar[Ofensiu]Atlantis | 05-11-2023
una de semblant. Aquell que va a un hotel de Madrid i diu: ustedes chillan? me puede chillar mañana por la mañana a las 7 hooras?
-
Bones![Ofensiu]llpages | 05-11-2023 | Valoració: 10
M'han agradat les anècdotes! A seguir recollint-ne a aquest web, ensenyen i fan molta gràcia! Agraït, Joan Colom!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Recuperar Bellmunt.
- Vint nanoocurrències sobre LLIGAR.
- Verbs acabats en "pondre" i "posar". [temps real de lectura: 4 minuts].
- Vint nanoacudits sobre SALA D’OPERACIONS (QUIRÒFAN) [temps real de lectura: 3 minuts]
- La joia de viure. [temps real de lectura: 3 minuts]
- El substitut.
- Catalanades.
- De composar a compondre. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre EL CEMENTIRI [temps real de lectura: 3 minuts]
- La meva lluita. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre TERROR IRRACIONAL [temps real de lectura: 3 minuts]
- Martha Argerich. [temps real de lectura: 1 minut]
- Àngel de la guarda, dolça companyia... [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoacudits sobre AMB FRANCO VIVÍEM MILLOR? [temps real de lectura: 3 minuts]
- Popurri. [temps real de lectura: 6 minuts]