Carta al vent

Un relat de: Naiade

Un home vell, de faccions afables però amb uns ulls tristos, emmarcats per unes profundes bosses moradenques a les parpelles, caminava indolent, dirigint-se al cementiri de Malgrat. Portava una rosa vellutada i una carta a la mà, rebregada de tant llegir-la. Quan va arribar davant el nínxol de la Concepció, es va asseure extenuat al pedrís i després d'observar a dreta i esquerra i veure que no hi havia ningú, va començar a llegir-la amb veu baixa.

Estimada Concepció,
Mai vaig poder dir-t'ho mentre eres viva. Ara que el temps se m'està acabant, no vull retardar més el fet d'expressar-te el que ha estat per mi, viure la vida sense tu.
Ja fa temps que vaig jubilar-me i no exerceixo la medicina. Però fa uns mesos vaig trobar el teu nebot, desesperat, buscant un metge, ja que la seva filla tenia molta febre. Jo vaig oferir-me a visitar-la, sabent que les urgències estaven col·lapsades.
Quan en entrar a la cambra vaig veure la nena, una forta fiblada va travessar-me el cor, fent-me fremir de dalt a baix. Aquell rostre de marcada pal·lidesa era igual que tu i m'observava amb els mateixos ulls grossos i bruns que tant m'havia estimat. No vaig poder contenir l'emoció i vaig explicar als seus pares que t'havia conegut fa molts anys i m'havia semblat veure't en la imatge de sa filla. Van observar-me amb tendresa, com es mira a un vellet que repapieja.
En arribar a casa vaig començar a escriure aquesta carta per demanar-te perdó, pel mal que involuntàriament et vaig causar, i explicar-te la pena que m'ha anat rosegant per dintre durant tants anys.
Encara recordo l'última vegada que et vaig veure. M'esperaves a l'estació com cada dia; estaves preciosa, la teva silueta delicada i aquells ulls que em somreien plens d'alegria, mai més els he oblidat. Jo vaig baixar del tren amb la cartera plena de llibres de medicina. Aquell dia, el que més em pesava, era l'última conversa que havia tingut amb el meu pare. Ja feia temps que em turmentava, dient-me que et deixés, que no eres prou per a mi. No tenia manera de convèncer-me, ni subornant-me amb regals, ni oferint-me aquell cotxe que tan m'agradava... Jo només et volia a tu.
Però la nit anterior, veient que no hi tenia res a fer, va posar-me un ultimàtum. Mai m'hagués pogut imaginar que arribaria a aquell extrem.
- Bé Pere, com que veig que no entres en raó, i a mi ja se m'ha acabat la paciència. He arribat a la conclusió que o bé et cases amb la Maria, la filla del notari, ella sí que és un bon partit!) o et deshereto. Punt i final.
Aquella nit no havia dormit gens. Tu vas adonar-te de seguida que no estava bé i després de fer-nos un cast petó ens varem asseure al banc de la placeta, aquell que quedava una mica amagat i no ens sentíem observats.
- Mira Pere, avui he portat cacauets. Menja'n uns quants que fas cara de cansat. Et trobes bé? Per què em mires així?
Jo mirant-te al ulls fixament, vaig cometre l'error de confessar-te el que m'havia dit el meu pare. Sempre més m'he culpat d'aquell atac de sinceritat i inexperiència que no va fer-me adonar del perill que suposava. Com vaig poder ser tan inconscient?
En sentir-me, vas obrir uns ulls com plats, la cara se't va enrojolar i fugint d'una revolada, vas dir-me entre llàgrimes, que no volies que em desheretessin per culpa teva. Jo negava,amb desesperació, adonant-me que no t'ho havia de haver dit. Per molt que et vaig buscar no podia localitzar-te. Temps més tard, el teu germà amb un retret a la cara, va dir-me que t'havies casat amb un ric comerciant de Malgrat. Sempre vaig saber que ho havies fet per mi. Vaig intentar veure't, però tu no ho vas voler. Quan vaig saber que t'havies mort de part, tan jove, vaig creure que em moria. Jo finalment vaig casar-me amb la Maria. Cap dels dos hem estat feliços.
Adéu Concepció, sé que allà on siguis em sents i vull que sàpigues que mai he deixat d'estimar-te i que aviat amb reuniré amb tu. Mai més ningú podrà separar-nos.

Fins aviat amor meu.

Pere

Comentaris

  • Hola; Vols publicar-ho a la tribuna de guimera ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 04-10-2009 | Valoració: 10

    Sóc l'Antonio Mora Vergés.

    Faig la tasca d'editor d'aquesta pàgina.

    Envia la historia en un arxiu word adjunta en un e.mail adreçat a :
    tribuna@guimera.info

    Tesn alguna imatge al cap ?

    Fes un tomb per www.guimera.info

    Gràcies pel teu amable comentari,

  • Perfecte[Ofensiu]
    F. Escandell | 22-04-2009 | Valoració: 10

    És la primera vegada que et llegeix, i aquest relat m'ha impressionat moltíssim. Un trist resum de l'amor que dues persones enamorades mai varen ser capaços de gaudir.
    Una besada!

  • Quant d´amor...[Ofensiu]
    brins | 31-03-2009 | Valoració: 10

    envolta aquesta història, i amb quanta emoció l´has sabut explicar!

    El final, tot i ser trist, també és esperançador. Mai més ningú no podrà separar-los.

    Molt bon relat,

    Pilar

  • Quasi perfecte[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 27-03-2009 | Valoració: 10

    Una història d'amor molt ben cuidada, quasi perfecta. Un final molt i molt ben encertat per acabar amb l'interessant fil del relat.

    Records!


    Sergi

  • lady_belen | 23-03-2009 | Valoració: 10

    simplement... un 10, no hi ha més.
    enhorabona =)

  • sincerament[Ofensiu]
    jOaneTa | 23-03-2009 | Valoració: 10

    he plorat llegint aquesta carta...
    suposo que no és real però a mi m'ha eclipsat des del moment en que parles de que s'asseu davant el nínxol...

    és preciós...



    jOaneTa

  • Una historia [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-03-2009 | Valoració: 10

    Una historia commovedora de les que al llegir-les et sorollen els sentiments.
    Relat escrit amb un magnífic estil senzill i planer sabent emprar alhora un lèxic ric i escollit que afavoreix una lectura àgil i agradable. Tot plegat, un resultat esplèndid.
    Una abraçada

    J. Lluís

  • De carta a carta[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Hola Naiade! Acabo de llegir ara el comentari que em vas deixar al poema titulat "Carta", i m'ha fet gràcia anar-me'n al teu raconet d'RC i trobar-hi un text titulat "Carta al vent". Una història que, certament com diuen les altres persones que t'han comentat, narres de forma suau i molt planera. Una història que, tanmateix, mereixeria tota una novel·la.

    La trama és prou consistent i complexa, i el redactat té pocs adjectius i recursos literaris rocambolescos. Simplement és una narració que es retrotrau al passat. Un amor esquinçat de mig a mig. De fet, és una crònica del passat que només s'adreça a ella, a la Concepció, perquè ni tan sols no sabem com s'acaba la història de la petita a qui el metge va assistir.

    Aquesta carta reflecteix una intolerància classista afortunadament desballestada i de la qual els i les protagonistes en segueixen patint les seqüeles.

    Gràcies per tots els teus comentaris, Naiade!!!

    T'envio una forta abraçada!

    V

  • .........[Ofensiu]
    ESTEL | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Per què les històries més bonique d´amor han de ser en la distància?. És cert, no trobes?,
    perquè considero què aquesta història és molt real, aquestes coses passen i queden en això,
    veritables històries d´amor en les quals els protagonistes no l´han de viure junts.
    És trista però molt romàntica, com romàntica ets tu.

    Una abraçada molt gran, i un petó què t´arribarà amb aquest vent suau

  • Una història amb passat i present[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Amb motiu d'aquest repte vas escriure una trista, tendra i romàntica història de separació i d'amor a pesar del temps i la distància, d'aquelles que commou a qui la llegeix, amb passat i present.

    Des del primer paràgraf, presentes clarament l'entorn i els personatges principals i a partir d'aquest punt, portes endavant la narració endavant pas a pas, sense entrebancar-te ni perdre el ritme en cap moment.
    Per un costat, descobrim les paraules que el jove adreça a la noia, repetint les del seu pare: aquestes sí que les va dir.
    Per un altre, sentim les que l'home li diu a l'esperit de la seva estimada, les seves pròpies: aquestes que ha callat durant molt de temps.
    Unes i altres formen part de la mateixa història, ben explicada per part teva.

    T'envio una abraçada confiant que el vent no la desviï i t'arribi intacta,
    Unaquimera

  • Comentari de repte[Ofensiu]
    Vincent | 08-03-2009

    Basteixes una història d'amor truncada pel destí. Abans era ben habitual haver de casar-se amb qui els pares volien i no amb qui hom estimava. El teu relat fa sentir tendresa quan imaginem l'home caminant cap al cementiri amb una carta a la mà. Hi ha emocions que duren tota la vida, potser vivim en els records més temps que a la realitat en alguns casos. En el teu relat això queda ben palès i fa reflexionar-hi. M'agrada molt la càrrega emotiva del teu text. Potser trauria la frase final, per deixar- ho més obert, se suposa que el senyor és vellet i segurament no li resten massa anys de vida, (això, és molt subjectiu, és el que faria jo, només).

    Un bon relat Naiade, gràcies per participar!

    Un plaer llegir-te!

  • Escrit senzill...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Escrit senzill, amb paraules força entenedores, que ens transmeten una sensació de buidor... pels anys perduts o. simplement no aprofitats tal com ho hauríen d'haver estat.
    - Joan -

  • Benvolguda Naiade.[Ofensiu]
    onatge | 08-03-2009 | Valoració: 10

    El vent sempre du cartes, malgrat que sovint s'equivoca de destinari.
    Tens raó, les cartes sempre han de dur segell de vida. Una bona carta. Llàstima que de vegades triguem una eternitat a dir les coses.

    Una abraçada.
    onatge

  • Carta a Naiade[Ofensiu]
    nuriagau | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Benvolguda Naiade,

    Un preciós relat que duu un títol molt encertat: Carta al vent. De fet la destinatària no arribarà a llegir-la mai.

    Una història d'amor esquinçada per allò que sí va dir el protagonista, de forma impulsiva, fa molt anys sense poder-se imaginar de les conseqüències que se'n derivarien de la seva confessió.

    Un relat embolcallat de molta tendresa que defensa la tesis que els sentiments reals perduren al llarg del temps.

    Felicitats pel relat! Ja en veurem en un altre repte!

    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

241 Relats

1683 Comentaris

251571 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com