Fent el Pessebre 2020

Un relat de: Naiade

S’acosta Nadal, com cada any La Martina i en Jon frisen per fer els pessebres, si, si, ho he dit en plural; en fan un amb l’ajut dels pares i l’altre amb els avis.
Aquest any és distint per a tothom, un virus malvat ens ha envaït arreu del món. La tristor i la pèrdua de molts de nosaltres ens emplena, però sense deixar de banda el que succeeix, intentem passar-ho el millor possible. És tan bo per a nosaltres com pels infants gaudir de petits moments de felicitat.
Aquest cap de setmana La Martina i en Jon el passaran amb nosaltres, els avis i quin moment millor per a fer el pessebre plegats.
L’avi ja ha baixat les capses de cartó que contenen figuretes, ornaments, llumets de colors i el suro que ens servirà per muntar el paisatge.
El divendres a la tarda ja els recollim d’escola i després d’un bon entrapa de pernil comencem a obrir caixes. L’emoció es ben palesa en els rostres infantils i aviat va creixent la xerinola mentre van apareixent peces i més peces, que han anat augmentant cada any durant generacions. Demà al matí anirem a comprar la molsa i segur que quelcom més s’afegirà a les caixes que de tan plenes quasi ja no es poden tancar.
Després d’un bon sopar i uns somnis plens d’il•lusió, arriba l’espera’t dissabte, ben abrigats i amb les mascaretes posades anem a comprar la molsa a cala Rosa la floristeria del barri. En tornar a casa, deixem la molsa al passadís i ens entaulem per dinar.
En Jon no para de rondinar -Jo vull fer el pessebre ara!!-diu impacient.
La Martina resignada s’asseu a taula -primer a dinar diu seriosa, la meva panxa no para de miolar.
—macarrons amb carn i formatge! –criden a l’uníson.
I en un vist i no vist els plats queden ben nets.
Avui ajuden a desparar taula sense rondinar i en acabat comença el festival.
L’àvia desembarassa la tauleta raconera i la cobreix amb un llençol blanc,
Passen les hores sense que se n'adonin i mentre els avis escampen la molsa, la Martina dibuixa i retalla papers de coloraines.
—Aquest és el riu, i aquesta l’estrella...i el foc perquè els pastorets no tinguin fred.....-diu amb aquell somriure tan bonic com el de l’angelet que s'alça sobre la cova on dorm el Nounat.
—Àvia on és el caganer que m’heu comprat –diu en Jon preocupat, aquí tan sols hi ha el del tiet i el de l’avi, vull el meu que és més gros i ha fet més caca. Ara riu amb aquells ulls allargassats que fa quan sap que diu una trapelleria.
A vuit mans entrecreuant-se, posant i canviant de lloc les figuretes, fins que ja no n’hi caben més, ho donem per acabat.
Amb cares il•lusionades que amaguen el cansament fem la foto que repetim cada any. El sopar ja és a taula i mentre mengen els ullets se'ls van aclucant.
Cap al llit hi falta gent. Els avis es miren satisfets mentre reposen al costat dels nens i es queden ben adormits. Segur que avui dormiran tots ben plans.


Comentaris

  • Esn ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 31-12-2020 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE
    tribuna@guimera.info

  • Intranquil.lat pel Pessebre...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-12-2020 | Valoració: 10


    Vaja història que acabe de llegir, Naiade. M'ha agradat moltíssim.

    La Martina i en Jon, són els més il.lusionats.

    Ho has redactat tan elegament, que impressiona moltíssim.

    Ara m'enrecorde que quan jo posava el Pessebre, fa molts anys, anava al camp per la molsa i la col.locava en el que tenia en casa i així es quedava fet una preciositat i vaig guanyar premi aqui en Manuel (València)... Això seria per l'any, 1984 o 1985, quan la meua filla tenia pocs anys.

    Salutacions i una abraçada... BON NADAL, i que ho passe bé en companyia dels teus.

    PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

237 Relats

1662 Comentaris

235570 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com