Un nou origen

Les càpsules vitals van començar a emetre sons de descompressió.
Tot seguit van anar-se obrint i deu éssers d’aspecte humà van obrir els ulls. Amb una mena d’instruments mèdics van comprovar el seu estat. Examen físic correcte. Se’ls apliquen pegats transdèrmics per a recuperar-se.
Amb lentitud surten dels seus úters robòtics que els havien mantingut en estat d’hibernació fins a arribar a destí.
Temps calculat d’arribada amb mitja hora de retard.
Una dona jove anomenada Eva va agafar el comandament i els anomenà un a un: Adam, Abel, Cai, Noa. Set, Han, Lai, Ben i Val. Tots bé? Rere l’assentiment general s’intuïa un cúmul d’emocions i sentiments: nerviosisme, il·lusió, esperança…
Al despertar uns minuts abans del programat van tenir l’avantatge, de poder admirar el planeta Terra de ben a prop.
Observaren aquella meravella de tons blaus, blancs, ataronjats i negres de manera psicodèlica, ja que van amarar amb més rapidesa de la que haurien volgut. Finalment amb aparells unipersonals van tocar Terra.
Amb ulls esbatanats contemplaren la bellesa que s’obria arreu. Una mena de paradís ple de vegetació. Tons verdosos, i ocres omplien les terres, dolls d’aigua brollaven entre els monticles. Natura verge, tal com es deia que hi havia en temps remots en el seu planeta d’origen.
S’abraçaren tots en cercle i cantaven, reien i es deixaven dur per l’alegria que els envaïa.
El planeta Terra havia ressorgit de les cendres. Si podien veure cinc femelles i cinc mascles joves, seleccionats com els més aptes de la seva espècie per procrear i fundar una nova civilització.
Un nou Paradís estava servit, ara podrien viure feliços gaudint de tot el que s’havia esgotat a llur Astre per malbaratar els seus recursos naturals. De coneixements no els en ni mancaven a fi d’evitar-ho.
Serien capaços d'aconseguir-ho?