Cercador
Carrilet
Un relat de: Maculan- Compartir:
—Adeu mar!!!
Vàrem arribar a un edifici color de rosa amb sanefes blanques a les portes i les finestres. En uns bancs de fusta seien dones velles que vestien com la iaia. Duien faldilles llargues de quadrets negres i blancs i davantal. Sostenien, cistells de vímet plens de verdures, ous, gallines i ànecs. També hi havia homes d'edat amb gorra de visera, camisa ratllada i armilla. La iaia es va acostar a la taquilla, on va comprar dos bítllets de color blau. Me'n va donar un.
Ens vàrem asseure en un vagó amb les dones dels cistells i els homes de l'armilla. No deien res, però em miraven i em somreien. El tren es va començar a moure i a avançar amb un baqueteig compassat. Jo mirava per la finestra i observava els arbres, els prats, les masies, els pobles... De tant en tant, observava els ànecs que estiraven el cap des de l'interior dels cistells. Estaven molt tranquils; les gallines també estaven quietes. Jo sentia una pau interior i desitjava que aquell viatge no s'acabés. Va passar un home amb gorra i bigoti que amb una maquineta em va foradar el bitllet.
El tren va afluixar, va xiular i es va aturar. La iaia i jo vàrem baixar a terra al costat de la via. Vaig mirar la màquina negra que romania quieta a l'espera d'un altre viatge.
—Adeu tren!!!
Vàrem caminar per la vorera cap a un edifici que em coneixia bé d'altres vegades.
Dins hi havia una intensa pudor d'olis pesants. La iaia va comprar dos bitllets, va seguir les indicacions d'un home i vàrem pujar a un autobús d'aquells que em marejaven de mala manera. Em vaig posar trist només de pensar que tardaria molt de temps a pujar a un tren. En aquell tren no hi vaig viatjar mai més, perquè el carrilet de Sant Feliu de Guíxols va ser clausurat el 1969.
Comentaris
-
Via estreta[Ofensiu]SrGarcia | 09-02-2026
Això dels carrilets és una llàstima. Jo vaig arribar a conèixer els de Tortosa a la Cava i el de Reus a Salou. Ja fa molts anys que no funcionen, ara tot és en autobús. sap greu que s'hagin perdut, però es veu que el progrés és imparable.
El teu relat és molt bonic, la veu infantil és molt ben trobada (això de saludar coses inanimades només ho fan els nens). També és bonica la descripció de sons, colors, els animals i les persones que comparteixen el tren.
Aquest contrasta molt bé amb l'autobús: el primer és còmode i bonic, el segon mareja i és incòmode.
Bon final, sense sentimentalisme ens dius el que molts pensem sobre els carrilets. -
Real i quotidià[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 09-02-2026 | Valoració: 10
Bon dia, Maculan:
Has fet un relat que interessa d'aquest carrilet perdut en la memòria, però que el recordes a la perfecció i el fas viu a tarvés d'un relat breu i consís.
Per Tortosa també hi passava un carrilet, però va desaparéixer. La màquina ara forma part d'un museu. En fi, el progrés ha acabat en ells.
Una abraçada i a seguir,
Helena -
La bellesa de la quotidianitat[Ofensiu]Percival Ashford | 07-02-2026
Hi veig el costumisme rural de Josep Pla, els ulls d'infant que descobreixen el món i se'n meravellen, capaços encara de percebre la bellesa de la quotidianitat. Tot és tan normal, tan real, tan versemblant, que em fa l'efecte que és autobiogràfic. Hi veig un món que maleïdament està desapareixent en nom d'una fotuda perfecció que mata la bellesa de tot allò imperfecte —que, de fet, és l'única bellesa que existeix.
-
Comentat[Ofensiu]Prou bé | 07-02-2026
Al repte
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La fera del mar.
- Un regal damunt de l'herba
- Carrilet
- El parlament (relat participant al Repte Clàssic DCCCXVlll Llatinades)
- Per Sant Silvestre (relat guanyador del repte DCCCXXXI
- L'oncle Gràvid i la loteria
- Un somrís provocador
- L'escala
- L'avi de l'hort
- Des del vaixell
- El Zeppelin
- El viatjant d'estels de Nadal
- El collar del rei Matulan
- El silenci del 20N
- El mercat