El parlament (relat participant al Repte Clàssic DCCCXVlll Llatinades)

Un relat de: Maculan
Abans de començar el parlament, la sala d'actes estava tan plena que hi havia persones que estaven dretes o estintolades a les parets laterals. En Telèsfor Carotida presentava un llibre de l'autora, Estimpala Tipa, que defensava els horts urbans com a solucions per a la salut i l'economia.
Telèsfor acompanyava la seva argumentació amb llatinades:
“Ora et labora” —deia Telèsfor—: Sant Benet lloava el treball com a essencial per a una vida feliç.
A la segona fila, hi havia, Temis Veneranda, una escriptora amb molta antipatia envers Telèsfor i Estimpala. Temis Veneranda,“sub voce”, detallava les calamitats de la vida d'en Telèsfor. Les dones que l'acompanyaven assentien amb el cap i es posaven la mà a la boca de tan gruixudes que eren les afirmacions. Telèsfor, encara que no ho volia, escoltava el que s'explicava “sub voce” i intentava controlar-se.
—Les plantes són natura per això ajuden a viure... —explicava Telèsfor amb veu tremolosa i la camisa suada per l'angoixa.
—Per exemple, rebre les carícies de les tomaqueres dona plaer mental i alleuja el mal d'esquena —Estimpala Tipa interrompí i prengué el control de la paraula, cosa que alleujà en Telèsfor.
“In fraganti!!!” —Temis Veneranda va aixecar-se dreta i assenyalà Estimpala amb el dit índex.
—Et vaig veure quan em criticaves la meva obra: “Els beneficis psicològics del cultiu” i ara me l'has plagiada. Primer em critiques i ara em copies!!! No tens vergonya, Estimpala.
—Has vingut “Ad hominem!!!” —exclamà Telèsfor.
—A veure tros de “quídam!!!”, explica què vols dir??? —respongué Veneranda.
“Imbecillis Caudex!!!” Has de venir aquí a explicar vides i a fer falsos testimonis —respongué Telèsfor—. Aquí parlem de l'hort i la salut.
Veneranda entengué i, de fet ho havia fet, que l'havia denominada més que imbècil. Envoltada per les amigues, s'acostà a la tribuna i entestà un cop de bossa de mà a Telèsfor. Estimpala Tipa no s'estigué quieta i agafà Veneranda pels cabells.
“Casus Belli!!! —cridava Telèsfor, mentre intentava subjectar una dona que el volia colpejar amb una sabata.
“Ite missa est!!!” —cridà l'agent de la Policia que acabà amb l'enfrontament.

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-01-2026

    Gràcies per comentar-me el meu relat El vent viu.
    Cordialmente.
    Una abraçada...

  • Llatinades[Ofensiu]
    Prou bé | 17-01-2026

    Un relat que en participar a un repte ha Ia de complimentar unes condicions. I que bé què t'ha sortit. Totes les llatinades són al seu lloc i donen sentit i força al que vas relatant.
    El sentit de l'humor present dona vivacitat i m'ha fet somriure durant la lectura, cosa que és d'agrair.
    Amb total cordialitat

  • L'amnbient[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-01-2026

    Sempre em fas buscar al diccionari: això d'estintolades no ho havia sentit dir mai:

    Aquest relat juga amb les aparences: el contrast entre la temàtica aparentment seriosa i pacífica i la violència verbal i física que esclata és el motor de l'humor.

    Tot el relat és una sàtira de la xafarderia, l'enveja i l'enfrontament entre escriptors.
    Les llatinades estan molt ben trobades on adients al que es narra, afegint un toc d'ironia.

    El relat té un crescendo perfecte. Comença amb la descripció de l'ambient (sala plena), presenta el conflicte latent (Veneranda xiuxiuejant), el fa esclatar amb l'acusació de plagi i culmina en la baralla física, per acabar amb la intervenció còmica i definitiva de l'agent de policia. Cada lletania acompanya un pas endavant en l'escalada.

    Uns personatges una mica bufonescos, arquetípics. Tot plegat fa que sigui un relat prou original i divertit. Fantàstics els noms dels personatges.