Un regal damunt de l'herba

-La mare ha mort per això, avui, l’Emma ha tornat a la casa, on havia viscut fins que es va casar. Estira els calaixos per veure si hi ha alguna cosa per a guardar, abans de donar-ho tot al parracaire. Calaixos plens de mitges, mocadors, recordatoris... A l’armari de la roba, estira un calaix: en un cantó hi ha una capsa xinesa. L’obre...! Dins hi ha collars de perles, polseres, anells... Tot bijuteria de quan ella era una noia. Veu un estoig vermell i l’obre: l’anell!!! És un cèrcol amb petits cristalls al mig. Sent un cop a l’estómac i li entra una escalfor oblidada.
Es recorda a sí mateixa asseguda a la taula de la classe. No sap què explica el professor de física i química; no aconsegueix concentrar-se. Cada vegada que tanca els ulls, li apareixen imatges d’en Lleó, el xicot. Té el rostre pàl•lid, els ulls blaus i el cabell d’un marró gris. Una explosió la desperta: el professor li ha llençat un gran regle de fusta al cim de la taula.
—Emma! —amb veu aspre— s'hi està be a la Lluna?
Obre els ulls avergonyida i puja els colzes a la taula. La companya, Misericòrdia, li passa un mocador amb colònia pel front.
—T’anirà bé, Emma —diu la Misericòrdia, mentre somriu i obre els grans ulls negres brillants i curulls de la seva dolça bondat femenina.
Sona la campana! Agafa el llibre i els quaderns i surt esperitada. A fora, en Lleó espera amb alguna cosa entre les mans. Avui, és el Dia dels Enamorats. Ho ha recordat!!! Arriba fins a ell i li dona la mà. L’objectiu és sortir; escapar-se de la filera de nois i noies que surten de l’institut. Aconsegueixen arribar fins a un gran cedre. S’asseuen damunt de l’herba. Es miren els ulls i es donen les mans. En Lleó li dona un petit paquet embolicat amb paper de regal.
Mentre desfà el llaç i treu l’embolcall, els genolls es toquen. Un petit estoig de plàstic vermell. Alça la tapa: és un anell amb cristalls. Mentre li posa l’anell al dit, en Lleó se li acosta. El cor li vol sortir del cos!!! S’estiren, sent l’herba fresca a l’esquena. Demana que el temps s’aturi.
L’Emma d’avui obre els ulls, l’anell crema i el deixa anar. Pensa: on deu ser en Lleó? Què haurà estat de la Misericòrdia?