El gos

“Tres coses hi ha a la vida, salut, diners i amor i els que les tinguin que donin les gràcies a Déu», repetien la Cristina i els Stops des de la ràdio de la finestra. En Cascaiol arrossega un carret de rodes pneumàtiques. S’asseu i treu una bossa de pipes «Xurruca». Els llavis se li omplen de salabror. El terra ha quedat ple de cloves. Arriba la DKW. El conductor li deixa un paquet de diaris i un de revistes. Posa els paquets dins del carretó i l’estira. Està content perquè la gent el veu treballar.
El que li agradaria és una Coca Cola que li tragués la salabror. Recorda el sabor del primer dia que la va tastar. Va cap a la font, obre l’aixeta, obre la boca i el doll d’aigua li entra per la boca i li mulla el coll de la camisa.
Quan arriba al quiosc obre el paquet i mira la portada dels diaris que haurà de repartir: «Fraga Iribarne inaugura el Parador Nacional de Turisme de la Vall d’Aran». «Els Estats Units bombardegen amb napalm posicions del Vietcong». «L’astronauta Neil Collins fa un passeig espacial»...
Obre el de les revistes i mira les portades dels contes: DDT, TBO... Mira: Fets bèl·lics, el Sergent Goril·la, el Capità Tro... Veu un pot de xiclets «Dubble, Dubble». Es posa el xiclet a la boca i mastega. Oh! El Caso: a tota portada un home amb un guàrdia civil a cada costat. El pres porta un braç penjat i se’l veu cansat i trist. El Lute li fa molta llàstima. Sempre hi ha un pobre home sol que paga per tots.
Escup el xiclet, i veu la contra. Una fotografia a mitja portada el sacseja. Cinc soldats sostenen els caps decapitats de set o vuit enèmics. Hi ha algun soldat que sosté un cap a cada mà. Dels llavis dels caps tallats pengen les cigarretes. Primer els han afusellat o potser els han tallat el cap mentre fumaven? Alguna cosa dels fets bèl·lics dels còmics no li quadra. Intenta pensar en una altra cosa, però la foto l’atrau i la torna a mirar. Es pregunta per què? Agafa el feix de diaris i va per feina. Un maleït gos lladra dins d’un jardí. Hi hauria d’entrar i deixar el diari a la porta, però el plega i el llença just al peu de la porta. El gos atrapa el diari amb la boca, el mossega, el deixa i surt disparat contra ell. La barana el salva una vegada més. El gos el persegueix per la barana. Ell corre i fuig amb el cor disparat. El subscriptor encara es presentarà al quiosc amb les restes diari. «Millor el diari que jo», pensa. Els gossos el perseguiran fins que s’hi encari a mort. Perquè el mestre no m’ensenya a lluitar contra els gossos i la iaia em diu que no m’hi encari. Torna a passar per sota la finestra de la ràdio. Ara, The Kinks toquen Sunny Afterson de Ray Davies. No entén absolutament res, però li agrada. Somriu. Arriba al quiosc. Agafa un còmic del genet emmascarat. Quan sigui gran cavalcarà un cavall blanc, portarà dues pistoles que dispararan bales de plata i tindrà per amic un indi de les praderes.