El toca Miquel

Et toca Miquel

El barber, en Pep Biern, té en Pau Lliurella assegut a la cadira i embolicat en una capa blanca. El barber és un home alt de rostre allargat, ulls cansats i cabells blancs. Subjecta les tissores amb unes mans amples que transmeten confiança. En Pau vol les patilles i part dels costats rapats, però la testa en progressió i tupè davant.
A les cadires del costat de la paret, esperen quatre clients. Davant d'ells, hi ha una taula amb diaris, revistes i uns papers que anuncien el partit entre el Taskaló Futbol Club i la Unió Esportiva Orensana. El que guanyi encapçalarà la classificació del grup quatre de la Lliga Provincial.

—És un partit de rivalitat —trenca el silenci en Marià Martí, un noi alt i prim de nas llarg que vol lluir bé, perquè a la vora del camp hi ha espectadores dels dos pobles. Elles hi estan pel futbol, però llueixen el que tenen i ho miren tot.
Ha tocat el tema que fa vibrar en Pep, el barber: als anys noranta havia estat un lateral del Taskaló Futbol Club. Allò eren temps. Li sembla sentir en Carles Muntaner, tot cantant "Boig per Tu". Cervesa, futbol i benzina.
—L’Orensana sempre ha estat un rival important —gira el cap envers els clients i agafa la moto d'arranar. En Pau s'estremeix un instant.
—Tenen una bona davantera —diu en Joan Viader, mentre deixa el diari esportiu damunt de la taula—. En tenen un que sembla en Lamine Yamal.
La porta de la barberia s'obre i apareix el rostre d'en Miquel Bosch. És un rostre rodó presidit per uns grans ulls negres i brillants, té un nas petit i arremangat. Damunt de les orelles li comencen uns cabells espessos negres i ondulats. En Miquel aparta el cap i tanca la porta. Passen cinc minuts, i torna a obrir-se la porta i altra vegada surt el rostre d'en Miquel.
Ara, els clients obren la porta i esperen. En Pep continua amb la retallada. La porta es torna a obrir i el rostre d'en Miquel torna a aparèixer i a desaparèixer. A la quarta, en Miquel obre la porta i entra.
—Què et passa? —demana en Viader.
—Ha passat una furgoneta amb altaveus —respon en Miquel—. Diu que s’ha avançat el partit entre el Taskaló i l’Orensana. Estava programat per avui a la tarda, però el faran ara, al matí; en mitja hora! Els altaveus no anaven gaire bé, però ho he pogut escoltar. Ho han hagut d’avançar a última hora i no ho han pogut anunciar d’una altra manera. Penso que l’arbitre ja ha arribat.
Els clients es mouen nerviosos a les cadires. En Marià Martí s’aixeca i se’n va, en Joan Viader se’l mira i marxa. Els dos últims es miren i s’aixequen.
—Ja tornarem!
En Pau s’aixeca i es miralla; somriu. En Pep mira les cadires dels clients. Només hi ha en Miquel Bosch amb cara de nen bo.
—Et pots asseure Miquel.