El Tour de France

El 12 de juliol del 1968 era el dia del meu aniversari; vaig fer deu anys. El destí em va fer un regal. Anava a conferència amb no recordo quin mestre. Érem vuit o deu que escoltàvem el docent. Aquell dia ens va dir que passava una volta ciclista molt important i que la podíem anar a veure. Ens vàrem asseure a la barana del centre mèdic d’aquell temps. Era l’edifici de l’actual Servei de Correus, Jutjat de Pau, Atenció Policial i Ràdio n. Llavors, a més de consulta, hi havia l’habitatge del doctor Herrero. No passava res.
Va passar un cotxe amb altaveus que dirigia missatges en francès. Vaig entendre que deia alguna cosa de Jan Janssen. Això no ho havia vist mai, jo. Al cap d’una estona van començar a passar guàrdies civils i gendarmes motoritzats. Per a mi tot era igual. Eren policies en moto. Va passar una furgoneta en forma d’ampolla que deia Ricard i ens va llençar barrets de paper amb l’anagrama Ricard, en va passar un amb forma de bolígraf i ens va llençar banderes de paper que deien Bic. També ens va llençar bolígrafs. N’hi havia per a tots i de sobres. No ens barallàvem, sinó que ho recollíem tot amb una gran felicitat. No ens havia donat mai ningú res. A part de la mandarina dels Reis Mags; s’ha de reconèixer.
Van començar a passar cotxes en forma de cafetera, en forma de rentadora, camions, furgonetes en forma de plàtan. Ens llençaven caramels, xocolatines, paquets de cafè... El món s’havia tornat boig. Noies rosses ballaven a la caixa dels camions. Allò era xauxa. Van passar més cotxes amb altaveus i més policies. Llavors es feu el silenci. Cal dir, que el metge Herrero amb una càmera de vuit mm ho filmava tot. Van passar policies i més policies. Llavors un cotxe amb altaveus i després tres corredors. Un duia el mallot taronja i blanc del Bic. Nosaltres ens vàrem posar a cridar com bojos i a ventallar les banderetes. Hòstia que estàvem contents aquell dia. Llavors va passar un grup de corredors immens i cotxes i més cotxes, el cotxe escombra i s’ha acabat. Vàrem tornar a l’escola amb bosses plenes de gènere i no hi vàrem pensar més. Havia estat un miracle.
Comprovades les dades, havíem vist l’etapa la catorzena etapa del Tour de France entre la Seo d’Urgell i Canet-Plage de 235 quilòmetres. Aquell Tour el guanyà Jan Janssen.