Benvinguda Primavera

Un relat de: Maculan
Flors grogues i blanques puntegen als prats; les violes clapegen la vora del camí, el sol escampa el dia entre els verds de les muntanyes. El jove Baldiri Cascaiol camina somrient pel camí, damunt del prat. Escolta el cant del puput, el piuleig del moixons i el martelleig del picot. En Baldiri vesteix marró i blanc; només el mocador és groc. Sent un soroll humà, observa i veu or entre el verd. És una cabellera rossa! És la Sila Calamàndria, en pot sentir l’aroma. La Sila cull les maduixes de l’herba i se les posa al davantal.

Llum tendre de l’albada
que omples la meva essència
de forta efervescència
entre la brillant rosada.

La Sila alça el cap i dirigeix la verdor dels seus ulls envers en Baldiri. Seriosa, cerca una resposta.
—El burro ha dit una poema...? —diu amb enuig.
En Baldiri ajup el cap, es posa les mans a la butxaca i fa un pas enrere, però...
—Ens hem llevat a les sis per recollir maduixes silvestres per vendre-les al mercat! —la Sila crida.
En Cascaiol veu dues noies més ajupides entre l’herba. Damunt d’elles, la rosada fa brillar una alzina com si estigués coberta de diamants.
—No et quedis aquí i recull-ne abans que en vingui un altre! —convida la Sila.
En Baldiri entra a la prada i cerca entre l’herba. Veu un tord que ajup el cap, captura un caragol, esclafa la closca i fa un vol. On hi havia el caragol punteja la maduixa. La recull i la posa al davantal de la Sila. Ella li regala la verdor dels ulls i un moviment de llavis.

Benvinguda primavera!
Amb maduixes vermelles,
encens el foc que altera
les més dolces poncelles.

El sol s’eleva, la guatlla observa. Fa calor. El davantal s’omple de maduixes. Es troben els rostres i es desperta un bes dolç com la mel. Carboncles roents, maragdes enceses… Els conills del marge alcen la testa i piquen de mans. Les companyes recollidores ajupen el cap.

Benvinguda Primavera!
Del cel escampes els ors,
que brillen en la foguera,
que encén els joves cors

L’herba es mou frenetica, brunzeigen els insectes, volen les papallones. En l'herba s’alcen dues testes. En Baldiri i la Sila recullen les maduixes escampades i agafats de les mans se’n van a mercat.

Comentaris

  • Poesia[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-04-2026

    Un relat amb molta sensibilitat visual i un to poètic molt agradable. A la Sila i el Baldiri no els passa gran cosa, però aquí el que importa és l'ambient, la descripció de plantes i animals, l'aroma de primavera poètica que desprèn tot plegat. Molt ben descrites les olors, textures i colors. La primavera la sang altera i els protagonistes no en poden escapar.

  • Comentat[Ofensiu]
    Prou bé | 21-04-2026

    Comentat en el repte
    Amb total cordialitat

  • Una encertada combinació...[Ofensiu]
    llpages | 15-04-2026 | Valoració: 10

    de poesia i prosa, ben reeixida en ambdós casos. Hi ha una sensació de renaixement, de brot, del ressorgir tan típic de la primavera, un encert tot plegat! Enhorabona!