Barça, Barça! [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Així com l’avi matern escoltava el futbol per ràdio i sempre acabava plorant —d’emoció quan el Barça guanyava i de tristesa quan perdia—, ni l’avi patern ni el pare eren gens aficionats al futbol. Estava cantat que jo tampoc ho seria: hi ha tendències, a més d’agradar o no el futbol —ser o no de missa o catalanista o d’esquerres—, que cal haver-les mamat de petit, i en l’últim RepteClàssic ja explicava que fins als cinc anys havia viscut, amb els pares, a casa dels avis paterns.

No havia aclarit, en canvi, per què vam deixar el carrer Mallorca, i ho faig ara: com passa a tantes famílies, les relacions entre la mare i la seva sogra no eren gens cordials, així que en 1952 vam anar a viure en una zona perifèrica, prop d’on s’havia celebrat el Congrés Eucarístic, en uns edificis nous de renda limitada. Equidistants dels centres de Les Corts, Sants i Collblanc, a tocar del recinte de la Maternitat i a prop de dos nuclis de barraques, aquell indret hauria acabat suburbial si no arriba a ser per la construcció del Camp Nou en 1957. A partir d’aquell fet va millorar el transport públic, la urbanització dels carrers es va completar, la finca dels Bacardí es va convertir en parc públic i els nous edificis ja eren de més categoria.

Tot i no ser futbolers, hauríem d’haver agraït al Futbol Club Barcelona aquella transformació, però no va ser així. Quan hi havia partit tornar a casa en metro o bus des de qualsevol altre punt de Barcelona era problemàtic, però tornar-hi a peu era pitjor: quan els diumenges anava a un programa doble de cine i me’n tornava a casa caminant, si coincidia amb la fi del partit molts cops m’havia hagut de refugiar en un portal perquè aquella riuada de culers, enfervorits o malhumorats, no respectava res. Anys més tard, quan ja no hi vivia però dinava a casa els pares, deixant aparcat el cotxe al carrer, moltes tardes de partit me l’havia trobat immobilitzat per vehicles estacionats en segona i tercera fila.

Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXXXIII i consta de 350 paraules —una d’elles,"cine"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Visca al Barça![Ofensiu]
    Prou bé | 24-11-2022

    D'això que expliques els moderns en dirien valor afegit?
    Ben explicat, això no és nou. Original per presentar al repte Futbol!
    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: