Cercador


Llista categories

Barça, Barça! [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Així com l’avi matern escoltava el futbol per ràdio i sempre acabava plorant —d’emoció quan el Barça guanyava i de tristesa quan perdia—, ni l’avi patern ni el pare eren gens aficionats al futbol. Estava cantat que jo tampoc ho seria: hi ha tendències, a més d’agradar o no el futbol —ser o no de missa o catalanista o d’esquerres—, que cal haver-les mamat de petit, i en l’últim RepteClàssic ja explicava que fins als cinc anys havia viscut, amb els pares, a casa dels avis paterns.

No havia aclarit, en canvi, per què vam deixar el carrer Mallorca, i ho faig ara: com passa a tantes famílies, les relacions entre la mare i la seva sogra no eren gens cordials, així que en 1952 vam anar a viure en una zona perifèrica, prop d’on s’havia celebrat el Congrés Eucarístic, en uns edificis nous de renda limitada. Equidistants dels centres de Les Corts, Sants i Collblanc, a tocar del recinte de la Maternitat i a prop de dos nuclis de barraques, aquell indret hauria acabat suburbial si no arriba a ser per la construcció del Camp Nou en 1957. A partir d’aquell fet va millorar el transport públic, la urbanització dels carrers es va completar, la finca dels Bacardí es va convertir en parc públic i els nous edificis ja eren de més categoria.

Tot i no ser futbolers, hauríem d’haver agraït al Futbol Club Barcelona aquella transformació, però no va ser així. Quan hi havia partit tornar a casa en metro o bus des de qualsevol altre punt de Barcelona era problemàtic, però tornar-hi a peu era pitjor: quan els diumenges anava a un programa doble de cine i me’n tornava a casa caminant, si coincidia amb la fi del partit molts cops m’havia hagut de refugiar en un portal perquè aquella riuada de culers, enfervorits o malhumorats, no respectava res. Anys més tard, quan ja no hi vivia però dinava a casa els pares, deixant aparcat el cotxe al carrer, moltes tardes de partit me l’havia trobat immobilitzat per vehicles estacionats en segona i tercera fila.

Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al Repte Clàssic DCCXXXIII i consta de 350 paraules —una d’elles,"cine"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • el futbol com a motiu[Ofensiu]
    Atlantis | 29-11-2022

    Amb l'excusa del futbol ens fas un recorregut vital i històric de la teva vida i de Barcelona.

    Ben documentat i ben narrat.

  • Obra oberta[Ofensiu]
    Elisa Martínez i Alcaina | 27-11-2022

    Bona vesprada, Joan,

    Sí, es pot veure des del punt de vista d'Eco, i també és cert que la narrativa breu concentra significants i significats, mentre que, per exemple, la novel·la, els acumula. És a dir, a la narrativa breu sobra la palla, sobra el farcit, per dir-ho així. Gràcies per les teues observacions, sempre és bò saber com veuen el teu relat altres lectors-relataires, i m'ha agradat la teua ressenya crítica.

    M'he quedat de pasta de boniato quan he llegit que no ets matemàtic, perquè de debò que m'ho havia semblat! Doncs ets ben sabut, vaja. I sí, sóc de l'Horta Nord, a pocs quilòmetres de València ciutat, a 15 minuts en metro; empre la variant valenciana però sovint barrejada amb formes orientals, com una "deformació professional", pel que he llegit i estudiat, i també perquè veig TV3 online a diari, i no pas À Punt. Coses meues. És que no puc amb la televisió valenciana, xè.

    Aquest darrer microrelat teu es llegeix ben fluït, el segon paràgraf et trasllada als carrers de la Barcelona d'aquella època i es poden visualitzar de forma quasi fílmica. Bona feina.

  • Visca al Barça![Ofensiu]
    Prou bé | 24-11-2022

    D'això que expliques els moderns en dirien valor afegit?
    Ben explicat, això no és nou. Original per presentar al repte Futbol!
    AMB total cordialitat

l´Autor

Joan Colom

302 Relats

798 Comentaris

90525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >