AS D'OROS

Tens tota la raó. I certament alguns lectors, per les nostres circumstàncies, podem sentir el batec del que escrius, entendre les situacions, imaginar-les i alguns, els qui hagin estat més afortunats, fins i tot reviure-les. I ho fas amb enginy, elegància i concisió, com si fessis anar el bisturí del desig. Felicitats!

Ooooh....! mercès pel teu comentari tant encertat. Mira...et diré una cosa...Jo quan escric poesia sempre procuro no caure en la grolleria o vulgaritat i ho faig pensar en els meus lectors. Tinc clar que a les femines de RC, no els hi agrada el porno literari, i que als homes que desitgen les dones me la toleren, la meva poesia, sempre i quan tinguin un punt d'ambigüitat, vull dir que sigui transportable al mon hetero d'ells. Després els "homos" lectors, també em segueixen amb entusiasme perquè fotografio en paraules llurs experiències sexuals amb les quals se senten fortament identificats. I és que al final la bellesa, la poètica, és eterna! En canvi la lletjor i el llenguatge "barriobajero" acaba en l'oblit i la indiferència... Han continuat escrivint aquells-es relataries que recorrien a la pornografia barata?

Ooooh....! mercès pel teu comentari tant encertat. Mira...et diré una cosa...Jo quan escric poesia sempre procuro no caure en la grolleria o vulgaritat i ho faig pensar en els meus lectors. Tinc clar que a les femines de RC, no els hi agrada el porno literari, i que als homes que desitgen les dones me la toleren, la meva poesia, sempre i quan tinguin un punt d'ambigüitat, vull dir que sigui transportable al mon hetero d'ells. Després els "homos" lectors, també em segueixen amb entusiasme perquè fotografio en paraules llurs experiències sexuals amb les quals se senten fortament identificats. I és que al final la bellesa, la poètica, és eterna! En canvi la lletjor i el llenguatge "barriobajero" acaba en l'oblit i la indiferència... Han continuat escrivint aquells-es relataries que recorrien a la pornografia barata?

Em meravella aquesta capacitat teva per per portar el lector a escenaris molt plaents. Ja no es tracta només del que escrius de manera excel·lent, sinó de la capacitat de fer volar la imaginació del lector molt i molt enllà, potser massa i tot pel que es pot arribar a comentar per aquí sense escandalitzar. Altra vegada, felicitats!

... d'un cos? La descriptiva del text així ho testimonia, però a mi m'ha passat quelcom curiós: en acabat de llegir-lo, el cap em donava voltes com si fos el protagonista del teu poema, ballant, saltant, girant sobre ell mateix. És a dir, que m'ha transportat a un esta físic de moviment d'èxtasi creixent, on l'as d'oros és del tot anecdòtic. Un breu poema, però quina força que transmet! Amb ben poques paraules has aconseguit un estat de recolliment en el què em sento dins del cos del que dansa, evolucionant en l'espai com un faria un inspirat ballarí. Enhorabona per aquesta excel·lent poesia!

Gràcies, Nil, pel teu comentari, pel teu interès, per la teva comprensió.

brins

Gràcies per regalar-me paraules exquisides a Tornado i gràcies pels teus tornados de paraules com aquest. Una abraçada

Bo... Molt bo... M'encanta que diguis tant, utilitzant tant poc... Increíble...

recordo que un dia em vas dir que la foto de la persona asseguda al sofà de casa no sóc jo, i tens més raó que un sant. Jo sóc una persona lluitadora com reflecteixen totes les fotos que m'han fet últimament.
Però resulta que aquesta la vaig fer en la mateixa posició en que estava a la foto de quan vaig començar a RC., fa ben bé 12 anys. La vaig penjar potser fa 5 anys perquè ja em veia més gran. Les meves imatges actuals són amb el braç alçat reclamant la República, perquè cada setmana recito un poema a la plaça Paeria de Lleida després de cantar pels presos polítics i els exiliats. Alguns poemes els he penjat aquí. Portem 81 setmanes recolzant els nostres líders i no pararem fins que no hagin sortit de la presó. Imagina't el panorama. Potser ja estaré en una residència d'ancians.
El problema amb la foto és que no me la sé canviar i el meu fill Gerard diu que no es pot, cosa que dubto però no vull discutir.

Tens whatsapp? No acostumo a fer-ho, però et donaré el número del meu mòbil per a que ens puguem connectar: 610538413. Una abraçada.

M'havia deixat la puntuació.

Una imatge mitològica i bucòlica que encanta el lector i fa imaginar l'escena, com en un quadre pintat amb mans delicades.
M'ha agradat molt.

Parlant del 7è de cavalleria, t'agraeixo moltíssim el comentari i les correccions a les castallanades que hi conté. Tens molta raó i en sóc ben conscient. Però t'explico: de vegades, en poesia rimada ( per això no m'agrada massa) s'ha de forçar una rima i "guinda" té dues síl·labes i " cirereta" tres. Oi que m'entens? No puc posar a "cagar a l'hort" i que em rimi amb "president". Si fos més bona rimant, segur que ho solucionaria, però no és el meu cas.

Una abraçada

per les teues paraules per al meu poema d'avui. El de... "Hèlixs", que em fa il.lusió com m'ho has comentat. Realment és un poema amb un estil de metàfores que realça tot el sentit del poema.
Una salutació...
Perla de vellut

Totes les opinions són vàlides i interessants de amesurat, però ja et dic jo que la cosa no anava per aquesta vessant estètica: el transvestisme. Un home nu i pilós, gens amanerat i abillat amb un tapall a la zona genital del cos, més aviat fa pensar en un Tarzan dels micos que no pas a un transvestit, amb tots els meus respectes per aquest col·lectiu de persones. I si a damunt duu una tiara d'heure damunt la testa... i modèstia a part i amb el permís de la meva santa padrina, ben cossat o parit!... ja et dic jo que vaig passar més per un Apol·lo o un Adonis, com molt encertadament diu un relataire en un comentari de més avall. Mercès Sergi!

A mi m'ha semblat llegir un home-dona, o un travestí per moments. Fa ballar el cap, tan bona com difícil de desxifrar.
Em va agradar molt que incloguessis aquella poesia com a comentari al meu relat. Merci!


Sergi : )

No passa cada dia que floreixi una nova branca de l'etimologia en  forma de xamositat lírica. Hauré d'anar en compte. Fins ara em sentia únic quan em titllaven d'as. Ara, perquè no se'm malmeti l'autoestima,  hauré de pensar en el balanceig cadenciós d'una part segmantada de la post-anatomia.

Un poema eròtic tractat amb finor i elegància, com és el cas, resulta doblement atractiu pel lector. Així és com ho he apreciat en acabar el teu AS D'OROS.

Gràcies Nil, pel teu comentari per al meu poema... Esplendor de la tardor, i la teua bona enhorabona. Doncs veig que t'ha agrada molt.
Saluts
Perla de vellut

La teua opinió sempre em captiva, m'encurioseix aquest hermetisme que amolles a mitges... Et capto com una persona que ha viscut moltes molt en una sola existència. El teu paganisme beslluma un home docte en els misteris de la vida... Amb em plauria força d' enRAOnar. Seguiré parant l'orella... Nil.

Jo tampoc no coneixia aquest eufemisme i, en un principi, no acabava d'entendre el poema. Després, però, l'he comprès perfectament i m'he adonat, també, que has sabut descriure uns instants de gosadia amb molta poesia i enginy. Felicitats! El temps verbal en present, com d'altres vegades, ha donat molta agilitat als versos.

"Joliues metàfores", en femení...

Hola, bona nit, Nil:
Gràcies per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules sinceres per al meua poema "Alada obscuritat". Això de "un poema ple de jolius metàfores", m'ha agradat molt, company de poesia.
Una salutació...
Perla de vellut

perquè aquests poemes teus parlen de coses que he sentit en altres llibres.
Jo no sóc molt culta, només llegeixo molt. Encara que alguns no els entenc, d'alguna manera em toquen el dins. I per qu`è hauria d'entendre un poema? Prefereixo la remor de ballarines, aquest rastre que deixa. M'ha agradat llegir-te

a

Una bona descripció de la teua disfressa d'apol.lo, on es llig l'eufenisme d'aquella situació davant de tanta gent, en què seria una situació d'amirar, amb raó et van fer una manyaga. En el comentari resulta ser un tant d'acudit i graciós.
Molt ben relat, aquest as d'oros.
Una salutació...
Perla de vellut

D'acord, Nil. L'únic problema que hi ha és que el pròleg no es veu a la primera pàgina, però sí a les següents. Per això pensava que l'havies tret; ja veig que no és així.

En el context literari, Apol·lo representa l'harmonia, l'ordre i la raó, característiques que contrasten amb les de Dionís, déu del vi, que representa l'èxtasi i el desordre. El contrast entre els papers d'aquests déus queda reflectit en els adjectius apol·lini i dionisíac. No obstant això, els grecs creien que les dues qualitats eren complementàries. A més era el símbol de inspiració profètica i artística. Com pot veure amiga Garcia, si Dionís s'escau amb mi, Apol·lo és clavat al meu tarannà

No sabia que as d'oros volgués dir, no ho havia sentit dir mai.
Devia ser curiosa aquesta disfressada, suposo que es devien preguntar si anaves d'Apol·lo o de Dionís; amb corona d'heura potser semblaria més aquest segon.

Em sembla que ja havies pujat aquesta poesia i l'havies retirat; veig que la tornes a posar sense el pròleg on parlaves d'un vestit de capellà que deixava veure la "clau de la sagristia". Una llàstima que ho hagis tret, em semblava molt enginyós.