Àquila

ÀQUILA

Laura Prou i Maurici Germans, els meus pares, van tenir dotze fills en només divuit anys.

Pertanyien a una secta naturalista on la seva filosofia consistia en deixar que la Mare Natura fos la única responsable de llurs vides, deixant-se dur sense interferir en les seves decisions. El lliure aparellament i el possible nombre de descendents a portar-hi al mon, pertanyia només al seu savi control.

Disposts al que Ella convingués, amb el primer fill ja en camí, van plantejar-se el nom a donar-hi a cadascun conforme anessin arribant. La Laura, més religiosa que llibertària, proposà dir-los com els fills d’en Jacob, aquell de la Bíblia. En Maurici havia pensat en els reis gots, però a ella li semblaren massa solemnes i, sobretot, dificilíssims de recordar. La solució bíblica, doncs, fou aprovada: Rubén, Simeó, Levi...fins a Benjamí, que nasqué el dimarts tretze de gener de 1903. Quan aquest arribà, sol·licitaren a la Gran Mare d’iniciar una nova etapa de sa vida fonamentada exclusivament en l’espiritualitat, desterrant-hi qualsevol contacte ni aproximació física.

Concedit, però…

Als deu anys de l’espiritualització, l’impensable va passar. Com Ella els advertí llavors, sempre és possible un viratge de les decisions revifant-se nova-ment la matèria. I tant que sí, el divendres tretze de juny de 1913, als cinquanta anys de la Laura, va nàixer el 12+1. El dilema d’un principi, esgotats els noms dels fills d’en Jacob, esdevingué en la més lògica de les solucions: el nounat —jo— es diria Tretze.

… 

El tretze ha estat força lligat a la meva bona sort, doncs avui, dimarts tretze de juny de 2023, és el meu 110 aniversari, i si la cosa segueix així, el 2026… 

Amb l’eufòria de la longevitat, se’m oblidava dir-vos que m’inscriviren al registre civil com a Tretze Germans i Prou, però jo, des de ben petit, tenia una idea que restà resolta el 1931: als divuit anys, amb la majoria d’edat, vaig poder registrar-me com sempre m’agradà: ÀQUILA, tretzè rei dels gots.



Pseudònim:
Guillem Nostrada Mush