AMULÈTICA

Un relat de: MariaM
Quan deixes de fer una cosa, la que sigui, la perds per sempre. És el que em sembla. Avui hi torno a pensar i se m’han posat els pèls de punta! No puc, no vull perdre l’hàbit d’escriure, el que m’agrada i gaudeixo més que res, o gairebé. I aquí estic, a punt de solfa.
Acabo de rebre la quarta dosi i apa! Què he sentit, a part d’una lleugera, imperceptible, punxada? Res o gairebé res.
Aquests dies que son la culminació de l’estrès, a nivell de reunions socials i familiars, el pensament ha estat a vessar, curull de menges i “delicatessens”, sense oblidar els torrons, l’hem omplert de tota mena de suggeriments que han allunyat de mi el pensar amb el fet i efecte de la vacuna i, també, amb idees suggestives, que tinguessin prou interès per explicar.
Ara que ja he acabat fins i tot els torrons, m’he assegut a descansar de “sociabilitat” i ha aparegut la “vacuna”. L’efecte o trastorn físic, imperceptible. De la resta, de tot plegat, no en frivolitzaré, ni en parlaré, en cap sentit.
Així, a la meva manera i, senzillament, crec que m’he deixat fer, enverinar, però, amb fe. I, de sobte, i ben sorpresa per cert, m’he trobat a l’Àfrica, a l’acolorida Àfrica. Enmig dels components d’una tribu, dones i homes dansaven, amb aquell ritme seu tan admirable i contagiós. He fixat en ells la mirada i m’he sentit atrapada per l’amulet que duia la majoria.
Ha durat poc. Han desaparegut tan vertiginosament com havien arribat. De tots ells tan sols ha restat l’amulet, la idea de l’amulet. I, talment, com si es tractés d’un raig de llum, ho he vist, ho he sentit així de clar.
Tant creure’ns superiors als “negrets de l’Àfrica” i jo amb la vacuna he fet tal com ells, deixar fer, amb fe. Cadascú amb les creences pròpies, el que cerquem és protecció, que el “no sé què” ens allunyi de malalties i desgràcies.
No hagués pensat mai, que avui estaria escrivint això i, vet aquí, que em trobo comparant, relacionant, la vacuna nostra amb l’amulet d’ells.
En un tris-tras: amulètica!

Comentaris

  • Tant li fa[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-02-2023

    Desitjo que la quarta dosi t'hagi sigut profitosa, MariaM. Hi ha vegades que no tenim més remei que deixar-nos fer. I com tu dius, tant li fa un amulet, com una vacuna, com una medalla de la marededeu.
    Gràcies per comentar el meu relat del gener.

  • La tribu[Ofensiu]

    Jo si em vaig vacunar va ésser per amor a l'altre, als que hi creient fermament en què fent-ho es protegien de caure malats. Perquè jo en el fons sempre he pensat que estic protegit, que el meu esperit i tenir-ne consciència de l'existència d'ell és com un amulet. Cadascú es construeix el seu de propi i tu l'has construït i alhora relacionat amb els d'aquesta tribu africana que hi surt en el teu relat que llueix per la seva originalitat i ben trenat sentit que té tot ell. Nil

  • comparació.[Ofensiu]
    Atlantis | 16-01-2023

    Si, si...Tots necessitem protecció. Cada u amb les seves creences. Ben trobada la comparació.

  • Negres de l' Àfrica. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-01-2023 | Valoració: 10

    T'has introduït en un món de les tribus de clàssiques d'aquest continent, que tenen moltes tribus. Has fet una bona comparació amb l'amulet, que tenen ells.
    Bona invenció i bon relat.
    Que tingues sort. Jo, enguany no he concursat en aquest, no m'interessava.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT.

  • Ben pensat[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2023

    Tot ens protegeix si hi posem de!
    Un bon relat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relacionar[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 15-01-2023 | Valoració: 10

    Bona tarda, MariaM:

    M'he endinsat en el teu relat i he trobat original la manera de relacionar l'amulet d'una tribu africana amb la vacuna (que ja anem per la quarta dosi).
    Els èssers humans tot i ser en ocasions aventurers necessitem sentir-nos protegits.

    Continua amb l'hàbit de l'escriptura, una vegada adquirit, s'ha de treballar.

    Abraçades,

    Helena


  • L'avantatge del teu estat "amulètic"...[Ofensiu]
    llpages | 15-01-2023 | Valoració: 10

    és que no depèn de cap pedra ni extremitat animal, el portes dins teu i en fas ús quan et sembla, com ara que t'has posat a escriure després de festes. Vols un amulet més afavoridor? Et protegeix de la desídia i et proporciona un plaer ben especial. A seguir escrivint, MariaM!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10