CORATGE A L’EMMIRALLAR-SE

Un relat de: MariaM
Començo a escriure i m’aturo. He estat a punt de caure en un parany. Escric en una llibreta, groga, des de fa anys. Observo el títol dels darrers relats i son més aviat tirant a negatius i no m’agrada. Talment, com ara que anava a posar que “Els miralls no m’agraden”. Fora veritat, amb algun matís, però. Tinc el passadís de casa farcit de miralls; penso que, d’aquesta manera, guanya amplitud, potser vagi errada, en això i en dir que no m’agraden els miralls.
Posats a matisar, i recórrer a la sinceritat, seria més precisa si deia que potser el que no m’agrada és mirar-m’hi! No em ve d’ara. No soc assídua al maquillatge, i els cabells els porto esvalotats, per tant, m’hi passo poca estona davant del mirall.
Ahir fou l’excepció. Un petit incident em va fer caure a terra i m’ha sortit un nyanyo considerable al front i damunt la parpella; a més de gel, m’hi vaig aplicar una pomada. Tot normal i a esperar que baixi la inflamació mentre les coloraines van apareixent amb tot el repartiment de l’arc de Sant. Martí.
Hi ha una cosa, però, que no millorarà i que, de mica en mica i no pas ara, s’establí a banda i banda de l’entorn dels ulls i que no sortirà ni aplicant-hi la planxa de vapor.
La descoberta em ve de lluny. Fou el dia, en què d’esquitllada, a la meva manera, em vaig mirar al mirall i feia mala cara, o això em creia; però, en repetir-se uns dies més el fet enganyós d’atribuir-ho a què feia mala cara, ja fou massa! I, finalment, vaig caure del burro. Realment, no és que “fes” mala cara, sinó que “ja” era la meva cara. Confesso que en acceptar la situació, em caigué, també, l’ànima als peus.
Siguem seriosos! És això el que no m’agradava i no pas els miralls!
Un obstacle més a superar pel nostre ego. Cal posar-hi ganes, però. Un cop passat l’ensurt, la cosa va com una seda i, més ens val!. Una cara treballada, diu molt de la vida viscuda. És de tant riure, em dic.

Comentaris

  • Arrugues[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-02-2023

    És cert, com diu la teva protagonista, que els miralls fan que una habitació sembli més gran, però també ens tornen imatges que no volem veure, sobretot a partir de certa edat. Sort que ella ho acaba acceptant. No sé si arribarà el dia en que una arruga sigui vista com quelcom positiu i no pas negatiu.

  • Agraïments i Gràcies... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2023

    Hola, MariaM: Has anat al meu poema de Pupil·la Coral·lina, a donar-me les gràcies per haver-te llegit el teu relat. I t'ha passat per alt, un nou poema meu, que està editat: Aquest és Epitafi (A José Molero). No sé si ha estat una distracció. Gràcies de tot i una abraçada.
    Cordialment.

  • Mirar-se cada dia al mirall. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-02-2023

    Mirar-se al mirall i sentir-se de diferent manera dia rere dia, fa que pots notar-te que has canviat en el rostre i t'has d'adaptar com ets. A mi també em passa, cada vegada que quan m'afaite, em note molt les arrugues i encara soc el mateix, però més vell.
    Amb un final que m'ha fet tret un somriure: Això de tant de riure.
    M'ha agradat com el desenvolupat, tot el seu contingut.
    Que tingues sort, MariaM
    Fins aviat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2023

    Tan se val que et miris molt O poc al mirall... Un dia et mires i et veus diferent, veus el pas del temps a la imatge que tens al davant. Així de cop, sense avís previ.
    I que hi vols fer? Res més que procurar identificar-te amb el nou jo que ha aparegut.
    Bon relat
    Sort
    Amb total cordialitat

  • El pas del temps[Ofensiu]
    Marina i punt | 12-02-2023

    El pas del temps, gran cosa! Estem massa influenciats i poc conscienciats en els canvis que patim a mesura que ens anem fent grans i no només a nivell físic. Per cert, a mi tampoc m'agrada veure'm al mirall.
    Salutacions

  • el mirall que ens parla[Ofensiu]
    Atlantis | 12-02-2023

    M'ha recordat el meu relat: arrugues. De fet parla del mateix. Molt ben escrit.
    Sé d'una persona que va decidí deixar de mirar-se al mirall quan va començar envellir i quan es va veure un dia en una gravació familiar va dir en veu alta: qui es aquesta vella que va amunt i avall? Quin ensurt !! veure't així de cop i volta.

  • Espill[Ofensiu]

    El secret a no tenir ensurts de degradació estètica es emmirallar-se tothora. Si ho fas adesiara et trobaràs que el teu aspecte haurà fet canvis sobtats. Jo, malgrat que m'agrada mirar-me a l'espill per convencem que encara estic potable, quan em miro, tinc tendència a fixar-me cada cop més en allò que transmet la meva expressió corpórea. Però també passo, no ho negaré pas pel sedàs de les sensacions que de manera planera i concisa descrius en aquest explèndit relat . Nil

  • Fer-se gran.....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-02-2023

    és una realitat que no podem obviar; però amb el teu relat has aconseguit transmetre-ho de forma bastant positiva. El mirall només ens recorda la veritat.

    Bon relat MariaM.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats