ESGLAIS I SOSPIRS

Les seves paraules eren per a ella l’estímul per tirar endavant. La nit havia arribat; els estels apareixien a poc a poc entapissant la immensa volta del cel. I, mentrestant, fantasiava tot contemplant-les i atrapant el que el silenci de la nit li oferia, que no era poca cosa.
Canvio el temps. El verbal, tan sols. Estic avesada a escriure en present; em sembla com més autèntic, més de debò. Ho és pel que fa als vostres comentaris, que agraeixo un cop més. A partir d’ençà, ja és fantasia. Començant per la nit que encara no ha arribat, i per tant, no han arribat, tampoc, els estels somiats. Però, sí, el silenci i els pensaments.
M’he quedat a BCN, no he sortit de casa en tot el dia i m’és, particularment, plaent. Quedar-se a casa no vol dir solitud. Tinc part de la família fora i amics fent i practicant activitats diverses que avui, he declinat compartir; necessitava aturar-me.
De la majoria, he rebut WhatsApp i vídeos. Alguns banyant-se al mar en platges desèrtiques. He sentit pessigolles, no sé ben bé on, no d’enveja sinó de benestar. Fins aquí, no m’invento res, però, tal vegada el que s’espera de mi és un xic de fantasia...
Encara em dura el bronzejat de l’estiu, a l’estacional típic i tradicional, em refereixo. M’he desplaçat al mar, ben a prop d’on moren o arriben les ones i giren, graciosament, altra vegada per integrar-se al mar. He començat a fantasiejar.
Un grup de surfistes avorrits estaven a la platja contemplant decebuts el mar quiet sense ones.
Més enllà, n’hi havia d’altres que anaven per feina, submarina i molt professional. Segons ens assabentat, calia treure del fons del mar un munt de xarxes que havien quedat enganxades al fons i en diverses circumstàncies i suposava un gran perill per la fauna i peixos, que no se’n poden desfer. La noticia m’ha afectat molt i, voluntariosa que és una, m’he afegit a l’expedició sense que ningú m’hi hagi convidat. Menys ganes, tal com he demostrat, em faltava de tot; equip i oxigen i, respiració, sobretot, i ben aviat.
A la que ja tenien, els he afegit més feina. A la primeria, no s’havien apercebut de la meva presència, fins que jo m’he fet notar, sense voler. Estava esglaiada! Un dels homes que se n’ha adonat, per sort a temps, s’ha desplaçat vora meu i, esforçadament, ha aconseguit treure’m a la superfície.
Jo estava grogui; i a la glòria, quan ha començat el boca a boca i, llavors sí, que he sentit pessigolles i sé prou on!
No patiu, d’aquesta me n’he sortit i molt bé.
Després diuen que les NT son un rotllo. Cal escoltar i posar-hi interès.